divendres, 26 de juny de 2009

Estatut, finançament i eleccions


Tots pendents del finançament i de la sentència sobre l’Estatut. La gran panacea, el gran engany. Els uns ja parlen del millor finançament de la història, d’un megafinançament, i fan veure que amenacen el ZP quan el peix ja està venut. I els altres reclamen 5.000 milions quan saben que aquesta xifra és impossible (per als espanyols, és clar).

Per als partits parlamentaris, Estaut i finançament són més aviat armes per atacar l'enemic que no pas objectius. Aquesta és la dinàmica perversa que apliquen gairebé sempre i és una de les causes principals de la desafecció, del passotisme de la gent, de l’abstenció. (Per cert, on són les profundes reflexions sobre l’abstenció, senyora Badia?) Som a final de juny i encara no hi ha finançament, un tema que hauria d’haver quedat resolt amb el nou Estatut. Però no, hem estat incapaços de fixar clarament fins a quin punt ens deixem robar. Ni això. A Alemanya l’espoliació està limitada al 4%, quan aquí és del 10%. I encara hem d’estar regatejant mil milions. Quina vergonya...

L’Estatut és paper mullat. Fa tres anys que el català és obligatori a Catalunya, però a l’hora de la veritat ja hem vist que res de res. No sé si els membres del TC seran tan sapastres i permetran que els jutges no tinguin l’obligació de saber català, però en el fons és igual. Si no creiem en el país, no ens creurem en les lleis, no les aplicarem o, quan els espanyols interpretin el text segons els seus interessos o se’l passin pel folre i les manilles, tothom a callar.

Sempre obeint. És el que ha passat amb la ILP que demanava el referèndum d’autodeterminació. Els partits parlamentaris se n’han rentat les mans perquè el Parlament no té competències. És clar, el dia que vulguem ser independents anirem a demanar permís al govern espanyol.

Ara comença la guerra. Els socialistes siran que tot és fantàstic i que la crisi no ens permet anar mé enllà i bla, bla, bla. Els d'Esquerra diran que no és un bon finançament i que s'han de fer eleccions (per tornar a repetir el tripartit, si poden, però això no hi diran). I Convergència, el mateix, per recuperar el poder.

Espero que l’Artur Mas reaccioni i demostri que pot ser un bon estadista a part d’un gestor qualificat, que es deixi d’ambigüitats i presenti un projecte de país que sigui valent i engrescador. Espero que quan sigui president surti d’aquesta espiral provinciana en què ens hem fotut i, amb la pressió de Reagrupament (traurem sis diputats, va), lideri el viatge cap a la llibertat.

Jo votaré Reagrupament, amb la convicció que val la pena provar-ho, que podem ser un moviment molt important per canviar les coses, no solament per aconseguir la independència. Un cop assolit l’objectiu, la voluntat de Reagrupament es dissoldre's (almenys, jo sí que ho faré).

Com que no podrem aconseguir el nostre objectiu de declarar la independència al Parlament, aposto per un govern de CiU sense majoria, amb Reagrupament a l’oposició, vigilant i treballant fins que puguem aconseguir aquesta majoria secessionista.

L’autonomisme s’ha acabat. No podem sentir-nos còmodes a Espanya, no podem garantir la supervivència de la nostra llengua, no tindrem mai un finançament just, les lleis sempre s’interpretaran a l’espanyola i nosaltres obeirem, sempre que puguin ens envairan competències, etc., etc.

Si molta gent diu (fins i tot el president Pujol) que l’autonomisme està esgotat, què esperem?

Les pròximes eleccions, com sempre.

3 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

I si falla el càlcul i els pocs diputats que treu Reagrupament combinat amb la llei D'Hont i l'abstenció fan numèricament possible un tercer tripartit?.

marc ha dit...

Llavors hauries de demanar explicacions al senyor Mas, que haurà fracassat per tercera vegada.

Josep-Empordà ha dit...

Cert Marc, si no se'n surt, será culpa seua.

Si en Carretero no treu majoria absoluta, també será culpa seua.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...