dimecres, 10 de juny de 2009

Gràcies, mestre Solà


Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940) ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Per mi sempre ha estat un mestre, com a científic i com a patriota, per la seva passió per la llengua i per la terra.

Al TBO d'avui hi ha una entrevista amb Solà, encara que es veu que aquest premi no és prou important per ocupar la primera pàgina ni la segona de la secció de cultura d'un diari que es fa dir de Catalunya. Diu el mestre:

"Una alta jerarquia de la Generalitat va dir que el castellà necessitava un reforç a Catalunya. Això és el sarcasme més intolerable que es pot fer. Si tingués una mica de raó, que no en té, no ho podria dir, perquè seria donar la raó als que volen aniquilar el català. El problema no és una hora més o menys, sinó l’odi secular al català. ¿Què passa de veritat a l’escola? Que a una persona de 30 anys ni li sonen els grans escriptors catalans. És un escàndol intolerable."

"Les classes de català per a adults només arriben al 2-3% del col·lectiu. I als 15 dies els dos terços se n’esborren perquè veuen que tot és una enganyifa, que no necessiten aquesta llengua. Com que acceptem la submissió política i lingüística, no podem anar mai a fons."

"Aquest país té una gran capacitat de resistència. Malgrat tot, hi ha un fons de bona voluntat amb el català. Si els polítics plantessin cara, la gent els seguiria."

Per molts anys, Sr. Solà, i moltes gràcies!


El Gazo també en parla. A Vilaweb el podeu veure i escoltar.

8 comentaris:

Adrià Izard ha dit...

crec que és molt important que hi hagi persones com ell, que defensin la llengua catalana i que la fagin "gran"

Noctas ha dit...

És un escàndol que fins els treinta anys i educat en una escola convergent no hagi conegut Incerta Glòria. No arribo a llegir L'Enric Vila i encara avui no sabria qui és Joan Sales...saludus i lo del català a les escoles ho tinc molt clar. Català i només català., només faltaria!!!

Puigmalet ha dit...

Fa temps que la premsa escrita ha perdut el nord entremig de cupons, regals i d'altres faramalles intel·lectuals.

Per altra banda, m'agrada molt el títol d'aquest apunt. No tenim moltes veus públiques amb el seny i la llibertat d'en Solà i això és cosa d'agrair.

(L'enllaç del TBO no rutlla, senyor)

reflexions en català ha dit...

Adrià,

És importantíssim, i sobretot que hi hagi gent que agafi el relleu.

Noctas,

Has donat l'exemple clavat. El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles. Pots semblar radical, però no és així. El castellà s'aprèn sol i les hores de castellà les podríem dedicar a aprendre a llegir en altres llengües romàniques, cosa que és molt fàcil.


Puigma,

Gràcies, ja està arreglat. La premsa escrita està acollonida, també.

oriolvidal ha dit...

"El castellà s'aprèn sol"???
Ostres, tio, no et passis, que al final qui li acaba atorgant un poder diví ets tu!

De la collonada de la "lengua en peligro" al que proposes tenim molt camí per córrer. Si és que és possible aïllar el fet cultural del polític, és clar...

Per reivindicar el que és nostre no cal renunciar a aprendre CORRECTAMENT una llengua que ens permet parlar amb mig món. Ni fotre examens de selectivitat de pa sucat amb oli per fer veure que aquí s'aprèn un castellà de puta mare.

Dona'm llengües, provoca'm l'esforç, enriqueix-me. No a les rebaixes, i encara menys per visions polítiques. Ara resultarà que ens hem de perdre Cervantes o Calderón per culpa del Joan Ferran, del ZP o de l'Aznar? No fotem, home.

marc ha dit...

Senyor Vidal,

El castellà s'aprèn sol mentre no es denmostri el contrari. S'aprèn al carrer, mentre que sense immersió en català hi hauria molta gent que no hi accediria. I ningú no diu que hàgim de renunciar al Calderón, sinó que és una qüestió de prioritats. Per què no dediquem les hores de castellà a fer multiulingüsime? Aprendre a llegir portuguès, francès, italià, romanès, castellà, etc., tot comparant aquestes llengües amb la nostra.

Ets un provincià, estimat Oriol.

Una vegada més, demostres que tens un provincianisme tronat. Que fan classes de castellà, els francesos?

oriolvidal ha dit...

Vaja... serà que la meva "província" me l'estimo molt! Però amb el tema "tronat", tota la raó. Estic tronadíssim, per sort.

Que jo sàpiga, no he criticat pas aquí la immersió, sinó la teva proposta d'eradicar el castellà de les escoles. Ja posats, carreguem-nos tot el que es pot aprendre al carrer, aquest gran centre acadèmic.

No ho sé, noi... Veus incompatible una Catalunya independent amb les classes de castellà, d'anglès, de francès, d'alemany, de mandarí, del que sigui? Jo no. Però deu ser que sóc molt provincià.

marc ha dit...

Continuo pensant que tens una visió provinciana.

El català hauria de ser la llengua hegemònica a Catalunya.

El meu model educatiu és la immersió en català, assignatures en anglès (amb tocs d'alemany) i una assignatura de multilingüisme llatí: castellà, portuguès, francès, romanès, italià, etc.

Per què hem de fer dues hores de castellà? Per escriure una mica més bé en aquesta llengua? Tu penses realment que el castellà no s'aprèn sol? Creus que ens poden ser més útils les dues hores de castellà que dedicar-les a llegir en les llengües romàniques?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...