dimecres, 17 de juny de 2009

La vida en un núvol




A un quart de cinc el Josep ha començat a buscar-me la teta (sóc el Marc). No es pot perdre temps perquè la segona fase, de remugada, es lleu però dura poc, i la tercera, de bram apassionat, acollona i et fa sentir malament. Posar-li el pitet és un tràngol i més val fer-ho de seguida i que vegi el plat a taula si no vols que surti el gran dimoniet.

S'ha fotut el puré de fruita en un no res. Rotet. Dos quarts de cinc i comencem la ruta: repassem tota la cuina, on els imants de la nevera el fan distreure una estona; balcó, 33 graus, i deu minuts de tranquil·litat; se’n cansa; menjador a veure passar els cotxes i els camions; ulls com plats; juguem (jugo) a amagar-me i desamagar-me; riu com un beneit i comença a fer un discurs de gues i prssts en un to cordial, com si tractés d’explicar-me alguna cosa que no entenc. Una estona de parc temàtic i activitats diverses. Se'n cansa i cap al terrat, on la sensació de xardor augmenta. S'acosten força núvols mentre començo a suar com un porquet. Penso en el Molina i els núvols mitjos (tants anys i encara no ha après que els núvols són mitjans). Molt bona niiiit. Anem a veure, tot seguit, la previsió per aaaals propers dies. 3/4. Imbècils. Si algun dia entrés al Facebook obriria una causa anti-Molina.

Ep, el cel es tapa. Un passeig ens aniria bé. Bé no, cal jugar-se-la, que la tarda és molt llarga. Un braç per al cotxet i l'altre per aguantar la cadena de Quico. Sortim al carrer i el cel s'ha destapat. Amb aquest sol no podem anar gaire lluny. Cinc minuts i reprenem la marxa gràcies a un senyor núvol. Hem arribat al cap del carrer i el núvol ja no hi era, o potser era dins el meu cervell. Sota l’ombra dels arbres del riu ens hem quedat una bona estona, molt agradable, xerrant d’home a home, jugant com la canalla. A casa s’hi està molt bé, però el passeig és necessari. Vint minuts esperant que marxi el sol, vint minuts en què el núvol alleujador el tenia jo. Tornem cap a casa.

8 comentaris:

Allau ha dit...

Marc, amb el Molina no t'hi fiquis, que també és amiguet meu de facebook.

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt bo el canvi de to. El dietari de pare. Tens un estil collonut. M'has fet somriure. Em reconec en molts plecs del teu relat. Per què no comences a dedicar-te 'pufassiunalmen' a l'assumpte?

David Gálvez Casellas ha dit...

El Molina no ha dit "núvols mitjans" (10:30 al 3/24).

Noctas ha dit...

Sensacional!!!

marc ha dit...

Allau,

Em referia al Molina de veritat, hehe. Li he agafat mania perquè s'ha convertit en un personatge. Fa molta comèdia i s'agrada massa (i no li agarad que l'imitin, que l'altre Molina li faci ombra). I ja cansa veure'l tant a la tele fent el mico.

Davit,

A tu et passa el mateix que al Noctas. Jo també us estimo.

Ja en tinc prou d'escriure aquí. Quan en sàpiga una mica potser...

El Molina no ha dit mai 'núvols mitjans'. Que jo em dedico a això i no dic mentides. El que és greu és que cap assessor lingüístic de la casa no l'hagi avisat. Perquè suposo que ningú no li ha dit res, oi?

Noctas, tu sí que ets sensacional!

oriolvidal ha dit...

Ah, quina enveja!
Tens un fill preciós i, a sobre, t'inspira. Què més es pot demanar?

La paròdia molinenca m'ha acabat conquistant. Quan pensava que la cremarien, s'han inventat això del "Minimolina" i el "Micromolina"... és molt absurd, però em pixo de riure!

m ha dit...

Els altres molines i l'APM és l'únic que tinc ganes de veure de la tele. A tu no t'hi incloc perquè no veig el 3/24.

Dessmond ha dit...

Trobo que és un post molt bonic, Marc. Molt.
Veig que estem units per la mateixa secta, de tipus unipersonal. Excepte el tema de la teta, tot el demés ho reconec perfectament. Fins i tot el núvol al cervell.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...