diumenge, 21 de juny de 2009

Les fotos promeses


Bé, per descongestionar el bloc de tant debat (que deunidó per ser que és diumenge), tarde avall hem baixat a l'hort i aquí pengem les fotos que ja fa temps que vam prometre i que sé que més d'un està esperant. Abans de res, cal que fem justícia i tornem a recordar que aquest any l'hort és més que mai del meu pare. Ho està fent tot, i ben sol. El Josepet ens ha ben fotut, en aquest sentit. Per venjar-nos, l'any que ve ja li ensenyarem a entrecavar i que aprengui a treure herbes.


Per començar, vista de l'hort tan bon punt arribem al final del camí. El noguer imponent que es veu en primer terme al fons és el mateix noguer que il·lustra ara la capçalera del bloc. El nostre noguer. Li tinc un carinyo!





Aquí teniu un detall de la renglera de maduixeres de les qual ja collim fruits, mai millor dit, des de fa dies. Quines maduixes més bones! Als costats hi ha enciams i escaroles.





Una vista de l'hort de sud a nord amb la gran extensió de patates. Avui el meu pare ja ha portat les primeres trumfes, que fan una pinta! També hi veureu el solc de pebrots, albergínies, i les tomateres. El disseny de l'hort aquest any sembla fet per un paisatgista.





Vista de nord a sud i orientada cap a l'oest: unes grans carbassoneres, una mica més enllà els cogombres i la gran plantació de cebes i porros.




Aquí hi tenim el quadrat de terreny que ocupen les tavelles. Al solc de la dreta hi ha bledes i cols.




I per acabar de rematar la visita hem baixat fins a Segre. Ha sigut el primer dia que el Josepet ha vist el riu i l'hi ha encantat. Sort, perquè apa que no se'n farà tips, de baixar-hi. Josep, no saps el que t'espera!!!




Apa, que tingueu bona setmana.



josefina


12 comentaris:

Ferran ha dit...

Per un urbanita cansat (fastiguejat fins i tot, a estones) del brugit, de la pol·lució, de la histèria de ciutat, aquestes fotos d'avui són el millor tranquil·litzant. Ooooommmm!

Puigmalet ha dit...

Molt ben dit. L'any vinent a xercolar (mot pratenc que significa arrencar les herbes dels camps amb les mans).

Es nota que al camp no hi ha mans igualadines, enguany :P

vpamies ha dit...

I què en feu de tot això? Si n'hi ha per donar de menjar a un regiment!

Marc, que et posaràs com un bót! Encara sort que tot és sa i natural!

Josep-Empordà ha dit...

Aixó és que realment val...tot el demés son "mandangues"...accessoris...ganes de complicar-nos la vida.

Enhorabona, teniu una gran sort...i un nen precios.

Isidre ha dit...

Per això si que val la pena la lluita diària ;-)

Noctas ha dit...

Ohhhh me n'aniria ara mateix al camp a viure. Quina joia, quina joia, i jo que vaig al super a comprar les verdures...

Núria ha dit...

Mare meva, quin tros d'hort!! Això és un tresor! Entenc que no tingueu massa temps per dedicar-hi. Crec que aquí dalt ja hi tinç força coses que m'agraden però sempre dic que em falta això, un trosset de terra (amb un pam del vostre ja faria!) per plantar-hi quatre enciams. Feu molt bé d'ensenyar el riu al Josep. Quanta gent de la Seu i no diguem d'Andorra viuen d'esquena al riu i la muntanya!!!

ury ha dit...

Renoi, això no és un hort... és un part temàtic!
Felicitats al sogre per l'arquitectura i la funcionalitat.
Ja veig el Josepet pel Parc del Segre fent kaiac!

marc ha dit...

Com que aquest any li ha tocat tota la responsabilitat al sogre, doncs ha volgut demostrar-nos que tot solet ho pot fer millor que no pas amb nosaltres dos. Whatduyupín, Josefina?

Una cosa que no ha canviat: el mal d'esquena. L'any passat era per l'hort i ara és pel Josep.

Si tingués 'mal d'esquena d'hort', deixaria anar algun renec com ara "Sí, molt idíl·lic i molt guai però ningú no vol fer de pagès perquè la terra és molt baixa". Per÷o no ho dic.

vpamies ha dit...

Això és de l'os a l'esquena que dus des que ets quefe.

jordina ha dit...

Molt bona, vpamies! costa anys arribar ser bon treballador, i tot s'oblida quan s'és quefe! aleshores tot són planys i estressamentes.
El Josepet no devia tenir prou ulls per mirar tanta aigua.
Josefina, a la crònica de la revetlla has oblidat els pitassos dels cotxes al ninot quan el plantàvem a la cera (que no vorera ni acera), amb una copeta de conyac i el puro. Sobretot l'any que va ser una ninota.
Que tingueu revetlla feliç!

josefina ha dit...

És que Jurdina, la veritat és que ni recordo quan vaig escriure això (que està bastant mal escrit, per cert, i no ho dic per les formes verbals acabades en -e). Hi falten molts detalls, de les nostres "verbenes"!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...