dimarts, 30 de juny de 2009

Reagrupament-Alt Urgell, en marxa



(P. s.— A Viure als Pirineus han fet un exercici de pseudoperiodisme al més pur estil E-notícies. Han copiat literalment l’esborrany (esborrany!) de nota de premsa que he preparat per discutir-lo amb els companys associats i que podeu llegir en aquesta entrada. Ningú no els ha enviat cap comunicat oficial ni res. Visca la Pepa! A més, no esmenten la font del copia-enganxa i han posat cometes dissimuladament i barroerament. Periodisme del bo, per distreure's. He he.)


Ahir vam constituir l'assemblea de l'Alt Urgell de Reagrupament en una reunió a la Seu amb Joan Carretero, altres membres d'RCat i una colla d'associats de la comarca. Comencem amb ganes de treballar per difondre el missatge i per ampliar la xarxa d'implicats (des de 6 euros podeu associar-vos a RCat) en aquest projecte renovador i ambiciós.

Massa ambiciós? Quan vaig dir al doctor que deu diputats em semblen un bon resultat amb vista a les eleccions nacionals, em va respondre que no, que hem d'aspirar a la majoria, que hem de treballar pensant que podem aconseguir aquesta majoria decisiva que faci que el Parlament declari la independència l’any que ve. I per què no? Volem el pa sencer abans no s'assequi, oi?

En qualsevol cas, si fracassem en el nostre intent, em sembla que va quedar molt clar que Reagrupament serà al Parlament per pactar amb qui vulgui el dret i l’exercici de l’autodeterminació i la regeneració de la política, els dos grans eixos de l’associació.
Suposo que si el doctor llegís aquest apunt hi estaria d’acord.

Encara no coneixia Joan Carretero personalment, tot i que l’he sentit i llegit prou per tenir una idea de la persona i el polític. És un home seriós i afable, fins i tot catxondo, o sigui que la fama d’orc (esquerp) no sé d’on la treuen.

És un home normal del Pirineu, coi.

Després de presentar-nos, em va preguntar si era de la Seu.

—No, del Pla de Sant Tirs, però sóc fill d’Igualada. I la meva mare és filla de Barbens, on vostè va fer de metge uns quants anys.

Això li va fer gràcia, em sembla.

—Vuit anys, hi vaig ser. Encara me’n recordo quan no hi havia cap carrer asfaltat... Quants anys tens tu?

—Trenta-sis.

—Eres petit. [...] I saps que vaig jugar a futbol amb l’equip del Barbens i vaig ser-ne el president, llavors que hi vam posar la grada?

—No, no ho sabia. He he, que bo!

Quants records.

Pugem cap a la sala. El discurs ja me’l sé, però el mirall que ens posen al davant ens mostra una realitat política catalana que em sobrepassa i em deixa perplex. I el que no sabem. Cal una regeneració, cal transparència i limitació de mandats. Cal un canvi radical.

Bé, no m’allargo. Acabo d’escriure un esborrany de nota de premsa que passaré als reagrupats que ens vam trobar ahir per veure què en pensen. La copio aquí per si algú hi està interessat.

Comencem a treballar amb il·lusió. T’hi apuntes?


Constituïda l’assemblea
de Reagrupament a l’Alt Urgell


Busca associats que vulguin implicar-se en una candidatura per declarar la independència i regenerar la classe política


El dilluns 29 de juny es va constituir l’assemblea comarcal de l’Alt Urgell de l’associació Reagrupament. La trobada, en què va participar el líder de Reagrupament, Joan Carretero, va servir per escollir la gestora amb què s’organitzarà la delegació comarcal i per fixar-ne els objectius i l’estratègia.

La primera finalitat és difondre els dos punts clau del projecte de Reagrupament: aconseguir una majoria parlamentària que proclami la independència de Catalunya l’any que ve i la regeneració política. L’altra prioritat és captar associats de l’Alt Urgell i residents a Andorra que, a partir d’una quota mínima de 6 euros, s’impliquin directament en aquest projecte innovador.

L’assemblea comarcal de l’Alt Urgell, com la mateixa associació a escala nacional, neix amb la voluntat de no ser un partit tradicional, sinó una entitat sense jerarquies, transversal, d’ampli espectre ideològic, que aplegui la població que considera que la via autonomista s’ha esgotat i que l’únic camí que ens queda és disposar d’un estat propi de manera immediata. Un cop assolit l’objectiu, Reagrupament es dissoldrà i serà llavors quan podrem centrar-nos en les ideologies, decidir si volem ser més de dretes o d’esquerres. És, doncs, la priorització de l’eix nacional.

El segon gran eix que defensa Reagrupament és inseparable del primer. La situació de desafecció que hi ha a Catalunya envers la classe política és un problema greu que s’ha de resoldre amb una regeneració urgent. L’associació aposta per l’austeritat, la meritocràcia, l’excel·lència, la limitació de mandats, una transparència efectiva i plenament visible, com també la fi del clientelisme i de la xarxa d’ocupació en què s’han convertit les nostres administracions [Això ho canviaria; hi posaria: els partits i les administracions]. En definitiva, tal com ha subratllat Joan Carretero: “Nosaltres no ens volem guanyar la vida amb la política”, sinó que treballem amb un objectiu clar i a curt termini, amb un principi i un final, allunyat de l’ambigüitat i la supeditació actuals de les altres forces polítiques nacionalistes.

Els reagrupats creiem en el nostre projecte, tenim la il·lusió i el convenciment que no solament és possible sinó que també és l’única sortida que té el país actualment per sobreviure culturalment i per garantir el benestar dels catalans. Pensem que podem aconseguir el nostre objectiu l’any que ve i convidem tots els catalans de l’Alt Urgell i d’Andorra a sumar-se a un nou moviment, diferent dels partits tradicionals, perquè sembla que ha quedat prou clar que no n’hi ha cap que estigui disposat a prioritzar la llibertat de Catalunya, cosa que, al capdavall, és la millor política social que podem fer. Per patriotisme i per dignitat, és l’hora que l’independentisme de veritat torni al Parlament i es faci efectiu.

Les persones interessades a formar part de l’assemblea comarcal de Reagrupament o que vulguin rebre més informació sobre l’associació, poden contactar-hi a través de l’adreça alturgell@reagrupament.cat.


Alt Urgell, 1 de juliol del 2009


6 comentaris:

Isidre ha dit...

"...Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
..."
Ànims !!!! i sobretot salut.
Bons estiu família

marc ha dit...

Gràcies, home, igualment.

Això de 'bon estiu' sona a vacacions, punyeteru.

Puigmalet ha dit...

Clar, vacances. El normal.

Bona sort amb l'aventura! Amb uns milers com tu el país seria una altra cosa. Aviam com evoluciona.

marc ha dit...

Jo també t'estimo, Puigma, encara que facis vacances de profe.

Ves que no et piqui una medusa o t'agafi una insolació.

Epístoles i pistoles ha dit...

Ep! enhorabona Reagrupats de l'Alt Urgell, el mateix dia vam constituir-nos a Gràcia amb un gran èxit de participació.

Això no hi ha qui ho pari!

marc ha dit...

Hola, Epístoles i pistoles,


Molta sort i endavant les atxes!

Si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Els de la pluja fina i les mans netes? La intel·lectualitat apoltronada? Les sectes de la menjadora? Els de l'ambigüitat del segle XX?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...