dissabte, 4 de juliol de 2009

Fracassar


Aquest apunt està dedicat a l’Andreu, patriota incombustible amb qui ara discuteixo sovint i a qui, malgrat tot, aprecio.

Andreu: “Joan Carretero diu i rediud que l’objectiu és guanyar les eleccions amb majoria absoluta [...] ja puc dir que si això és l’èxit, el fracàs ja està aconseguit. He, he, no ho diu en broma, no, i jo tampoc.”

Andreu, fracassar és no aconseguir l’objectiu que t’has proposat. L’objectiu de Reagrupament és, en efecte i adequant-me al teu món conceptual, guanyar les eleccions. la diferència és que el Carretero les vol guanyar per proclamar la independència i el Mas, per governar. Si t'ho mires així, el Mas ja acumula dos fracassos. Ara em diràs que el Mas ha guanyat les dues eleccions. Molt bé. I de què ha servit? De res. Ha guanyat les eleccions però el seu propòsit no era aquest, sinó governar. No hi ha cap polític que aspiri només a tenir més escons que els altres, sinó a tenir-ne els necessaris per governar. Per tant, no ha aconseguit el seu objectiu. Dos fracassos. És tan evident que no deixa de sorprendre’m la teva insistència.

L'objectiu no és guanyar les eleccions, oi que no?

O sigui que, com ja t’he dit abans, més autocrítica i una mica menys de prepotència.

Segurament no aconseguirem el nostre objectiu, i haurem fracassat. De tota manera, Andreu, suposo que ets conscient que el fracàs es pot llegir de moltes maneres. Encara més: el fracàs és necessari si vols tenir èxit perquè és així com les persones intel·ligents tiren endavant. Sempre que en puguis treure coses positives, el fracàs és l’inici d’una nova oportunitat, però aquesta vegada amb experiència i alguna lliçó apresa.

I després hi ha la il·lusió, l’esforç, triar el camí que penses que és el correcte encara que sigui més difícil, i la convicció que el teu objectiu és noble i necessari.

No aconseguirem el nostre objectiu, fracassarem. Però continuarem treballant en la mateixa direcció, amb les idees clares i sense enganyar la gent. Jo, almenys, m’implicaré en aquest projecte sempre que es mantingui fidel al seu objectiu. Si Reagrupament aconsegueix uns quants diputats i continua ferm en la defensa dels seus postulats (independència i regeneració política), el fracàs quedarà enrere i treballarem per esperar qualsevol oportunitat que ens pugui conduir a l’èxit. (Per Reagrupament, l’èxit, Andreu, no és manar, sinó la llibertat. Cal recordar-ho. I cal recordar també que si demà ERC i CiU presenten un projecte clar d'alliberament nacional, Reagrupament es dissol.)

Hi torno: Si l’objectiu del Mas és recuperar el poder i prou, des de l’ambigüitat i sense un projecte clar, podria fracassar per tercera vegada. Llavors hauríem d’esperar a veure si algú de CDC aprèn la lliçó.

La realitat és la que és, però si volem transformar-la, ens hem de moure, Andreu. Quedar-se quiet també és fracassar.


13 comentaris:

Andreu ha dit...

Benvolgut Marc,

No t'entenc, de debó.
La majoria absoluta com a objectiu és el que en Joan Carretero diu, publicament, quan se li pregunta.
I jo hi era, mes d'una vegada.
I nomès dic que si treure majoria absoluta a les properes eleccions és l'objectiu, el fracàs ja està ací, perquè es impossible que Rcat , si es presenta, tregui majoria absoluta.

I punt.
I punt.

Veig que ten's ganes de "brega".Ja t'he dit abans que no es amb mí a qui has d'adreçar els teus consells no demanats sobre CDC. Mira, que tens aprop l'alcalde de La Seu, li pots dir, que ell tè càrrec i pesa una mica.

Mira. El nacionalisme, el sobiranisme, (l'independentisme per a excloure, perque tot nacionalisme persegueix la independència plena de la propia nacio), ja estaven inventats quan jo vaig nèixer. I quan tu ho vas fer, imagina't. I, per edat, n'he vist, d'aprop, de molt aprop, , moltes d'iniciatives, poques amb consistència i durabilitat, i d'altres amb fracàs a les urnes. I per això ho dic. Per experiència.
Pero van passants els mesos, i les declaracions del líder Carretero ja són més de dos i de cinc. I aquesta pretesa equidistància -molt noble teoria- ja l'hem vista, tots, i, sobretot, quan vé de gent que va entendre la equidsitància com donar suport al Psoe derrotat , contra tots els pronòstics, la nit del 2003 per un Artur Mas triomfant, guanyador electoral, guanyador electoral, ell i totes les llistes de CiU, aleshores, quan torna a albirar-se una pretesa equidistància, desprès del que ha passat, es quan, per a desprès de l'estiu, caldrà començar a explicar coses. Si, coses.

A mi se me n' fot que tothom es mogui. Jo també em moc, el que entenc que cal moure's. Però no serà cap no batejat a la pila baptismal de les urnes qui em pot donar lliçons del que cal fer o deixar de fer. Que les doni a altres conversos, o a nèofits. Però a mí, la nova pila de la catedral electoral, ja l'he vist amb molts diferents nous celebrants.

Ara, si per amistat, se'm demana que aplaudeixi, ho farè, moderadament. Però 1 vegada. I, em sembla, molt, que ja ha passat.
Per tant ja no tinc que fer més favors personals a ningú. Coses que passen.

Cordialment,
Andreu

Andreu ha dit...

Fracàs

M'ho havia deixat, Marc. Sorry.
Dius, a tall de conclussió:

"Hi torno: Si l’objectiu del Mas és recuperar el poder i prou, des de l’ambigüitat i sense un projecte clar, podria fracassar per tercera vegada. Llavors hauríem d’esperar a veure si algú de CDC aprèn la lliçó."

Repeteixo que el que dius abans de que el Sr. Mas (o en Mas, perque jo no dic mai el Carreter o el buscabrega..) ha fracassat dues vegades per no governar ES FALS.

Ha guanyat les eleccions, i amb uns resultats pel damunt dels previsibles, fins i tot.

Però, uns que es deien independentistes i equidistant i amb mans netes (tres falsedats, de feia temps..), van optar per LA MENJADORA AMB EL PSOE, partit jacobi. I van ser aplaudits pels seus el 2003. I, per segona vegada, tot i que feien correr que amb en Montilla segur que no..) ho van tornar a fer.

Si en Mas hagues fracassat, tots els altres, amb molt pitjor resultat, haurien FRACASSAT A LA CINQUENA POTENCIA...i això no ho dius..i, per tant, no ets ni coherent, ni objectiu, ni no-discriminador.

Això de que l'objectiu del Sr. Mas es recuperar el poder i prou HO DIUS TU, TU INVENTES TU O GENT DE LA TEVA COLLA O DELS TRIPARTITS, pero no es un fet. No es veritat, senzillament. Es fals. Si en lloc d'inventar-se coses, prendre pastilles ideològiques, o repetir el que un altre no coneixedor diu, s'assisteix a les exposicions publiques que fa, i en fa moltes, en Sr. Mas, ho tindries clar.

Com ho tinc jo.
A les mentides no se les combat. Se les ignora. I tot el que va enrera es palla, si falla l'enunciat.

Si que valores poc el poble de Catalunya, que reitera, votant, (no xerrant) la confiança majoritària (en relació a d'altres que perden bous, esquelles o bous i esquelles) en una opció i en lideratge com el d'en Artur Mas.

El poble li dona la confiança.

PERQUE EL TRIPARTIT NO S'HA PRESENTAT MAI EN UNA LLISTA UNIFICADA. ALESHORES SI QUE RIURIA I MOLT. ALESHORES SI HI HAURIA MAJORIA ABSOLUTA NACIONALISTA. I han estat més honestos, més honrats, sempre, els dirigents d'ICV que els d'ERC, atès que els d'ICV sempre han dit i repetit que aspiraven a fer un govern d'esquerres i que no volien governar amb CiU. Cosa que no digueren mai, mai, ni una sola vegada, els dirigents d'ERC a els campanyes 2003 i 2006.

.../..

Andreu ha dit...

.../..

I, per acabar, el simil del futbol, del qual n'entenc un niu. Molt. Ara no vé explicar-ho.

Si guanyant se'n va a segona?

Però Marc, te n'adones que això , en altres paraules, era el paradigma del top Carod-ERC: CDC, sense Pujol i sense el govern de la Generalitat, es desfà en 2 anys, i nosaltres recollim el 50% del seu vot i poder, com a mínim. CAGADA.
CAGADA. CAGADA. CAGADA.CAGADA.

El que es autèntic, ben trabat, i respon a realitats fortes, com el nacionalisme, aguanta, resisteix, es manté. Estigui al govern o no.

Això de governar a qualsevol preu es cosa d'arribistes, ho sabem tots.

I la realitat diu que CDC, ara, està més forta que el 2003. I que, espero, previsiblement tornarà a guanyar les eleccions catalanes, encara amb molta mes diferència amb el Psoe que el 2006

Governarà? No ho sé. El que si sé és que el 1977 (15-juny) CDC va quedar quarta, a les primeres eleccions al Congreso. I no es va desfer. I el 1980 va guanyar les catalanes.

AL Govern s'hi va a fer coses per al pais, si més no, els nacionalistes convergents. I ho han demostrat.

Anar al govern per a tenir MENJADORA o per a FER ESPANYOLISME queda per al Psoe, per a ERC, i/o per a ICV.

No ho volia dir, però es que està molt clar.

Mas ó Montilla

Una tercera opció, per a President de la Generalitat el 2009 o el 2010, no existeix ni existirà.
I tots els diputats i diputades s'hauran de mullar. Per Artur Mas (si hi ha un president del Parlament no sectari com en Benach.) o per Montilla.

I ja se sap, Marc, el qui no vol Artur Mas de President, ajuda a Pepe Montilla a ser-ho. Vulgui o no vulgui. La partida es aquesta.

Nomes serà president un.

Más o Montilla.


Marc, també depen de tu.
Más ó Montilla.

Tu mateix.

Cordialment,
Andreu

marc ha dit...

L'eslògan 'Mas o Montilla' és massa provincià pel meu gust.

Que sí, que jo també ho he sentit. El Carretero vol la majoria absoluta, igual que tots. Però ell la vol per divorciar-se i el Mas per anar a Madrit a demanar uns quants caps de setmana sense dona ni fills.

Andreu, sempre parles del passat.

Andreu ha dit...

Marc,

Qui desconeix el passat, no n'encerta ni una, ni en el present.
Jo no puc dir el que farà en Mas perque es ell qui ho decidirà.

Oi que ho entens?

I no es veritat que nomès parli del passat. El que passa es que tu voldries que digues que el futur que tu vols es produirà. I, ho sento, no ho veig. I miro molt.
No ho veig.
Però es que, a més, em sorpren que els mateicos "vicis" despectius que van caracteritzar en Carod, Puigcercos i les seves llopades, (com si haguessin fet alguna cosa aquests banaus!) ara es llegeixen en alguns que es diuen reagrupats....pero que no tenen cap responsabilitat coneguda.

Tu et penses que pots partir de zero, del que tu has vicut, i no en te'ns ni idea.
Parteixes del que hi ha, que no ho has fet tu, ni nomes els teus avantpassats, ni jo, ni els meus.

És un autentic "miracle" polític i nacional el que Jordi Pujol-CDC han fet fent avançar aquest pais. Amb el 40% d'inmigracio castellano parlant i espanyola i espanyolista, amb el franquisme sociològic instal.lat (no t'ho creguis, les batalletes que expliquen alguns que no hi eren; els que hi erem no erem gaires, t'ho puc ben dir, i no en fem esment), i nomes en Pujol va ser condemnat per antifranquista en un consell de guerra sumarisim, que s el'hagues pogut estalviar si hagues cedit. I no va cedir, ni un milímetre, en aquelles duríssimes cirumstàncies.

Passat, si. Com el maoisme militant i agressiu de Montilla al PCE (I), com el càrrec de delegat d'Omniu a Tarragona, a dit, concedit a Carod per part de gent ara convergent, quan no menjava calent, i moltes mes que, per la dignitat del pais, no expliquem.

Jo no sóc mag, i nomes reconec com a Mag al Màgic Andreu, i la seva màgia era màgia potàgia, no era de preveure el futur.

L'Aramis Fuster, potser, us diria el que voleu sentir.

..........

Andreu ha dit...

...
Jo, sense preveure el futur, si vaig conèixer, abans del 1999, els pactes de la menjadora entre el Psoe-psc i la direcció d'ERC, cavall de troia ofert.

I, dissortadament, el temps ha donat la raó als pro-convergents i no als pro-ERC Carod/Puigcercos.

O NO?

També em dona la sensació que massa gent jove creu que un article al diari d'avui canvia tot el que fins ahir estava mes que estable....s'impresiona davant la lletra impressa....i no tasta la realitat de les persones.

Encara no he sentit mai escriure a cap reagrupa sobre l'atur. Coi, que fins la independència no s'arreglarà? Ni sobre el dèficit de la Generalitat en l'etapa tripartita? O es que no caurà sobre tu, sobre mi, i els nostres fills, la seva desastrosa gestió? O sobre les infrastructures que no fan i que comporten unes despeses de col.lapse, per al pais, per a la gent del pais, per a la seva economia i per a la seva societat, que son molt i molt greus.

No en diu cap reagrupat ni mu. No els hi interesa.

Com en Carod el 1995 al 2003. Com no en tenia n.p.i., a parlar d'altres coses mes fàcils i mes enganyoses.

La gent, Marc, la gent, no es tonta. I quan vota no vota tontament.

Ah, veig que tu ja saps (pur invent sense cap base, a no ser que sigui una sessió amb l'ARAMIS FUSTER que t'ho hagi fet veure), que farà en Mas desprñes de les eleccions.
Il.lús.

De moment recorda la veritat de que en Artur Mas mai, mai, ha estat dependent o a les ordres de cap espanyol, ni partit, ni govern. Mai dels mais.

Carretero, en canvi, ha estat a les ordres d'en Carod i d'en Puigcercos alguns anys sense piular, i sota en Pasqual Maragall 3 anys i mig, sense piular, fins que els van fotre la patada.. Abans no hi havia Dragon Khan.

De moment les diferències, sobre dependència i independència, en presa de decisions, hi son. PER LA REALITAT, no en les sessions espiritistes.

Jo no ho sé el que farà en Carretero el dia després de les eleccions, perque, a més, no sé si li aniran bé o malament. Jo tinc el meu criteri. Pero el seu no el conec, perque no el considero tant burru com esperar la majoria absoluta. Però ho diu, per a escapolirse d'altres coses.

Però tanquils, que abans de les eleccions, poques incerteses hi haurà sobre aquest nounat proiecte.

Cordialment,
Andreu

P:S.- Si parlant sobre el futur que jo vull es fes, ho faria. Però la vida real es una altra cosa, no tant senzilla ni fàcil.

El Barça jugarà la champions, també, d'ací a dos anys.(el de futbol..i tambe el de basquet). Ja està el futur.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Andreu,

Discutir amb l'integrisme, de la religió que sigui, els anys m'han demostrat que és del tot inùtil

Quant contraposes fets a actes de fé, sempre tens totes les de perdre. Com vols argumanter contra un acte de fé?.

josefina ha dit...

Al Josep-Empordà l'obvio perquè veig que no sap entendre què vol dir "intercanvi d'opinions" ni "debat". Em sembla que el Marc va deixar ben clar que admira l'Andreu i que li té respecte, i que tot això no és motiu perquè no puguin discutir com ara ho estan fent.

Us vaig llegint i em passa una cosa: que estic molt d'acord amb el que dius, amb pràcticament tot, Andreu, però també entenc aquest "acte de fe" del Marc. Potser perquè som d'una altra generació, que fins ara no havia trobat un grup amb qui identificar-se i implicar-s'hi, i ara troba en el Reagrupament del Carretero aquella idea, aquella filosofia, que fa molt temps que buscava.

I en això no hi ha res de dolent. Som (relativament) joves i hem de fer el nostre camí. I esclar que ens podrem equivocar i potser d'aquí a uns anys escriurem en aquest mateix bloc que estem decebuts i frustrats i que no val la pena implicar-se en política. Però ara el Marc sent que ho ha de fer. I jo que el conec una mica, i que sé que no li agraden les mitges tintes, ni la gent que no es mulla, ni els que no van amb la veritat per davant, entenc que s'identifiqui amb Reagrupament i amb el Carretero. I em sembla molt bé i l'animo.

Au, plego, que es desperta el nen.

Andreu ha dit...

Benvolguda Josefina,
Benvolgut Marc,

Tu saps, com crec que en Marc també, que podriem discutir hores i acabariem igual d'amics. Alguna paraula fora de lloc o de context s'escaparia, suposo, per totes bandes, però seria un gra de sorra.
Res substancial.
Tu creus, Josefina, que si no aprecies al Marc m'embrancaria en aquests post's llargs?

Es cert. Totalment cert. Dels fracassos, de les derrotes, també s'aprén. Si se saben analitzar bé.
Saps que, crec, que passa? S'han ajuntat les presses amb les ganes de còrrer. I així no es va en lloc.

Jo puc parlar per mi, per mi. De ben jove vaig tenir la sort, sort, sí, perque no els vaig buscar, els vaig trobar, de conèixer algunes poques persones, en d'altres àmbits, que estaven ficats en coses del fer pais i en d'altres coses. I mai me'n parlaven. Mai. Vaig ser jo qui els estirava cosetes, amb dificultats. No per desconfiança. Per bondat. En temps dificils, molt dificils, la gent madura no volia que el jovent, no preparat, s'hi fiques per a que sortis rebotat. I aixi, crec, varem tenir la sort de poc a poc entrar-hi, però cada dia a les 6 de peu, a treballar i a estudiar. Fins les 10 del vespre. I va donar-se un mestratge, sense classes, i unes explicacions sobre fets dels desastres, no per a tenir-lels ben apamadaes, sinó per a traspassar valors, caràcters, i, sobretot, per a no repetir errades, en sentit col.lectiu.

I com a joves, o ja no tant joves, sempre varem comprovar que l'experiència, i el saber, és un grau important. I també, quan ja va caler passar de la prepolitica a la política, també es va notar que eren gent molt preparada. I no buscaven res personal. S'ho van jugar durant la dictadura, i per la seva vàlua, haguessin pogut dur una vida material impressionant, i seguir sent "unitaris" (quina trola!!). Però van assumir el risc de fer una força nova, independent i no dependent, ni del passat, per a conectar amb les classes mitjanes i populars del pais, sense les quals res es possible. I el realisme del pais que teniem, que tenim, era sagrat. Tambe els somnis i els objectius finals, pero el pais que ha d'avançar es el pais real. I el nacionalisme no pot fracassar perque acaba com al Pais Valencià i a les Illes. Per manca de realisme, per excés de somnis sense base, als altres dos països de llengua catalana.

En canvi, CDC, com PNB/EAJ al seu propi pais, estan amarats a la realitat, per a intentar-la modificar en el sentit nacionalista que volem, pero aquest contacte amb la realitat també dona la necessitat, i el pais ho necessita, de tenir alternatives economiques, socials, i plans de millora de les multiples mancances que ens va deixar el frqnuisme, el psoisme i elppeisme, pero molt pitjor el Psoe que el PP.

../..

Andreu ha dit...

../...
mí els somnis em semble molt bé. Mentre que per afermar-los no es prostitueixi la realitat que he viscut, no la que m'han explicat. No, la que he viscut. Un s'afermar pesl propis valors o somnis, i no cal, si de veritat són seriosos, intentar despotricar contra d'altres per a trobar un forat al banc de davant de l'esglèsia.

Ja arribarà, el moment, si de debó respon a la realitat, que tot ho situa al seu lloc.

Però, comprendràs, Josefina, que sentir 10 vegades criticar l'acció convergent per 1 la del Psoe/psc entre molts que es diuen reagrupats, ja comença a cansar.

I des del 2003, es cert, ja no es posa l'altra galta, si més no, alguns de l'entorn convergent. Abans, per a mi incomprensiblement, però ho entenc, davant les difamacions primer no solamen t es callava ans es posava l'altra galta; després del cas Catalana, ja no es parava l'altra galta, però no es contestava.............i mira com va acabar ERC, amb Carod i Puigcercos. per una prudència malentesa, gent de l'entorn convergent, d el'entorn nacionalista majoritari sabiem de les misèries materials, i morals, d'aquella banda....però varem callar publicament per un sentit, erroni, de coresponsabilitat patriòtica. I jo, i altres, varem veure que l'haviem, col.lectivament, pifiat. Es van creixer els MENJADORS materials, en nom d'una independencia catalana, en la qual mai han cregut. Mai. Mai. Ni quan estaven al Psan. AL MUM, Al COLL o a IPC. Mai. Pura cobertura.

Tant dificil es fer apologia dels reagrupats sense ficar-se amb els convergents? O es que volen , també, com ERC, intentar disminuir la força del nacionalisme català democràtic majoritari que és l'unic que, no fa por, però si emprenya, i molts, als madrilenys i espanyols, que el voldrien capidisminuit?

A mí, m'hi trobaran, quan repeteixin coses falses d'altres, no se sap per què? O es que no miren el futur i el present, i no veuen al PSOE-psc a tot arreu? AH, es que el 2003 ells estaven a ERC i van trobar que OK? Doncs mira, una cagada. Grossa. Molt grossa. Però ja està feta. I no es pot amagar.
Es passat......., si, pero condiciona el present, de quina manera, i el futur.

D'un Psoe-psc mig mort, la nit del 2003 en que en Mas va guanyar, contra tots els pronòstics, en Pasqual es retirava, i es podia fer un govern nacionalista de coalició, i el Psoe hagues tsrigat 10 anys en refer-se de la derrota, la geoestratègia de la Menjadora ha dut el pais a aquest trist atzuzac.

Aixo va anar aixi. I com ho varem viure molts, no quedarà amagat ni enrunat, si algu treu versions recreades i inventades.

No voldria semblar o ser pedant, però crec, Josefina, que, per les raons que siguin, no he tingut la sort de disposar de mestratges nacionalistes com els que alguns, o moltes i molts, de la meva generació, hem tingut l'oportunitat i el gaudi de disposar. Però també els hi hem tingut respecte, sempre, la qual cosa no vol dir que no ens posessim en contra d'algunes coses. Però respecte.

I el relleu generacional a CDC, i el relleu d'un estadista nacionalista català extraordinari, com en Pujol, s'ha fet de meravella, molt millor que els relleus a d'altres forces politiques.

I això cou, cou molt, però s'ha sapigut fer. També modèlicament. Però per a tenir també 20 anys sense problemes interns greus en una etapa decisiva. I aixi estem.

Bé, com sempre, començo i no acabo.
Doncs si, acabo. I, per part meva, Josefina i Marc, cap problema, fins ara, en els debats aquests.

Bona tarda de diumenge!
Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

Espero que no us molesti que em fiqui al mig d'aquesta discusió tant interessant.

He conegut l'Andreu en els comentaris del BGS i he llegit una mica al seu bloc (el tema de les caixes) i em sembla un personatge molt instruit i amb un coneixement del món polític molt gran (inclús he tingut alguna discusió amb ell). De segur, molt més que jo i que molts altres, més joves que ell, encara que ni idea de l'edat que té.

A mi m'agrada molt una frase que diu "l'experiència és una llarga cadena d'equivocacions". I ara ens trobem amb 30 anys d'"experiència". Hem provat l'estat de les autonomies, l'encaix amb Espanya, el pujolisme, el peix al cove, inclús el projecte del federalisme, simètric i asimètric, ho hem provat tot.... i ja hem vist el que ha donat de si. Bé, ho hem provat tot menys una cosa, l'independència.

Jo em considero de centre, moderat, durant un munt d'anys votava CIU, considerava que calia provar el que donava de si el pujolisme. Però el 2003 vaig votar ERC, no perquè en Pujol ja no hi fos, sinó pel projecte engrescador d'ERC. Vaig sentir pena quan es va apostar pel PSOE, i ja no he votat ERC mai més. Però tampoc CIU.

Ara cal provar una altra cosa, potser és que sóc massa jove (però amb suficient "experiència"), però no crec en el que postula CIU. Ja ha donat prou de si. Ara toca una altra cosa. L'experiència és una llarga cadena d'equivocacions, i ja ens hem equivocat prou. Ara ja som grans i el que toca ara és apostar per Reagrupament.

Cordialment.
Esteve

reflexions en català ha dit...

Hola, Esteve,

I benvingut. Penso igual que tu i he fet més o menys el mateix.

Us deixo un article del Sostres, posterior al meu, bastant semblant al meu pel que fa a l'enfocament. Més ben escrit i més dur, això sí.

Salut.



I després de mi, el silenci

Salvador Sostres

El president Pujol ha dit, a propòsit de la mort de Baltasar Porcel, que Catalunya no tindrà mai un premi Nobel perquè Espanya sempre ho impedirà. Com que fa 2 dies va dir que no era independentista potser li hauríem de preguntar si és què ja s'hi troba a gust, sota aquest domini. Serem lliures i la llibertat posarà en evidència tants anys perduts pactant. Pujol es resisteix a creure que el seu temps ha passat i ens ofereix el trist espectacle públic de qui vol que després d'ell vingui el diluvi i el silenci. És aquest egoisme de vell que t'acaba convertint en un amargat rondinaire. Sóc dels que pensen que el temps ressituarà l'obra política del president Pujol, rebaixant-la, tot i que de moment, el funest parèntesi del tripartit hagi contribuït a mitificar-la. Al pare de l'Oriol sempre li han sobrat ganes de ser escollit espanyol de l'any i per a la nostra generació la referència ja no és Espanya. Fou egocèntric i poc valent i a partir d'un determinat moment va mirar massa per quedar bé i per protegir-se i massa poc per arriscar en favor del destí de la nació. Els líders de les nacions ocupades han de viure en l'incòmode risc constant i servint la pàtria més enllà de les pròpies vanitats. I bona part dels 23 anys van estar marcats per un compromís de molt baixa intensitat. Els països necessiten alguna cosa més que presidents que presumeixin de saber idiomes. També és veritat que necessiten presidents que sàpiguen idiomes, esclar. Serem lliures i tindrem un Nobel i ningú no recordarà els anys del peix al cove. La pitjor tara del catalanisme són els que encara transiten atordits pel franquisme. Entre la por de monstres que ja no existeixen i la por de ser netament superat per l'Artur Mas, en lloc de deixar-nos en herència el desig de llibertat, Pujol ens llega tristor i desesperança. Com pots admetre que ens ocupen i ens roben i no ser independentista? Volem un president que tingui clar que ell no és l'última finalitat i que es rebel·li contra la humiliant moral d'esclau. Un que cregui en el camí i ens ajudi a caminar.

pink ha dit...

流行標籤
居家清潔 清潔公司 旅行社 柴犬 瑪爾濟斯 白蟻 除白蟻 白蟻防治 保健食品 樟芝 納豆 瑜珈 瑜珈教室 瑜珈補習班 高雄瑜珈 法拍 法拍屋 MOTEL 汽車旅館 高雄MOTEL 高雄汽車旅館 3M隔熱紙 大樓隔熱紙 汽車隔熱紙 隔熱紙 瑜珈教學 瑜珈教室 高雄瑜珈 法拍屋 地板拋光 機票 會計事務所 法拍 法拍屋 墾丁一日遊 墾丁旅遊 墾丁旅遊網 高雄一日遊 高雄旅遊 高雄縣旅遊 阿里山旅遊 服飾批發 流行服飾 韓國服飾 日系服飾 看護 居家看護 看護中心 台中motel 台中住宿 台中汽車旅館 蛋糕 彌月蛋糕 乳酪蛋糕 巧克力 chocolate 塑膠棧板 棧板 白蟻 除蟲 跳蚤 除白蟻 白蟻防治 大陸新娘 外籍新娘 扭力板手 防爆工具 扭力校正器

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...