dimecres, 8 de juliol de 2009

Passem pàgines i més democràcia


Ni el finançament resoldrà l’espoliació econòmica ni l’Estatut garantirà una sobirania acceptable. Per sort, arribem al final de tota aquesta comèdia, uns anys que, si hi penses una mica, fan molta llàstima i ens han deixat ben tocats.

Cinc o sis anys per arribar a un carreró sense sortida que ens abocarà a la convocatòria d’eleccions. Esquerra aguantarà la pressió fins a la primavera? Diuen que sí, amb l'argument de pes que s’hi juguen molts sous, però no m'ho acabo de creure. Mig any així, fent veure que tenim un bon finançament (si s'aprova), o afirmant per enèsima vegada que ells no tenen res a veure amb el govern del PSOE...

Tot dependrà de la pressió de les bases, de l'opinió publicada, de la reacció ciutadana, de la crisi.

Però un cop arribats a les eleccions, tant si són al novembre com al març, què? Amb quins objectius i projectes s’hi presentaran CiU i ERC?

Passem una altra pàgina. Què passarà si CiU torna a aconseguir més diputats que els altres però el tripartit torna sumar? (Això sí que seria greu.) I si CiU en té prou de pactar amb un PP ensucrat per tornar a governar? I Reagrupament? I si RCat no aconsegueix el seu objectiu però treu uns bons resultats i pot ser decisiu? Què faria Reagrupament si, per exemple, obtingués deu diputats?

Jo, si fos el senyor Reagrupament, el primer que faria és triar el mal menor, i això vol dir impedir un nou tripartit. Deixar que CiU governi en minoria i treballar des de l'oposició.

Aquesta pregunta es va plantejar en una reunió, i pel que vaig entendre (rectifiqueu-me, reagrupats), la idea és que Reagrupament seria a l'oposició esperant un pacte per aconseguir l'objectiu de l'associació; o sigui, obrir un procés d'autodeterminació que ens condueixi cap a la plena sobirania.

I quan s'hagin de votar lleis, què? I la feina al Parlament?

El Joan Carretero va dir que una possibilitat seria la llibertat de vot. A mi això em sembla bé a mitges. El que faria jo, per ser més demòcrates i per deixar en evidència els de sempre, és el vot electrònic de tots els associats per decidir la posició dels diputats de Reagrupament, però d'una manera proporcional. Exemple: Estàs a favor de les nuclears? El 66% diu que i el 33% diu que no. Si tenim nou diputats, sis hi voten a favor i dos en contra.

Quina ximpleria? D'això, jo en dic representativitat. A més, Reagrupament no necessàriament ha de tenir posicions homogènies en tots els àmbits. Això és absurd i allunya els polítics de la realitat. I que no em vinguin amb acusacions d'incoherència, sisplau. Digueu-me il·lús, però aquesta pràctica seria una autèntica bomba democràtica en espera de les llistes obertes i una democràcia de debò.



marc

5 comentaris:

joanoliu ha dit...

Home, no se què dir-te...ni semblant tant fantàstica aquesta opció és bona.
Fixa't que en el teu exemple tens una majoria favorable però posa't en el cas que calguéssin 7 vots per aprovar-ho. Rcat hauria permès el No, quan la seva majoria optava pel Si.
Jo prefereuxo q els partits facin política, es mullin i decideixin.

marc ha dit...

Joan,

Rat hauria sigut conseqüent amb el que pensen els seus associats.

Rcat no és un partit.

Que els partits es mullin? Això sembla una broma. Que es mullin amb els problemes reals de la gent, tant per tant. Que es mullin i diguin si volen continuar sent una colònia.

Però em temo que l'únic que faran és 'política', tal com l'entenen ells: PODER.

Jo prefereixo que les votacions al Parlament reflecxteixin l'opinió proporcionals de la gent que hi ha al darrere. Tu no?

Manel des de l'exili ha dit...

No és pas mala idea, caldrà pensar de debò un mecanisme similar al que tu dius però també cal tenir present que si els diputats que s'han escollit de RCat, han estat prèviament triats per votació en unes primàries, a on han explicat quina son les seves posicions (vers a temes principals que no sigui el de la independència ja que aquest esta clar des del principi), potser l'alternativa de donar en certes votacions llibertat de vot no es mala idea.
Ara bé potser que no en tot i es marqui que segons quins temes o quan al menys dos dels diputats ho demanen o per la web de Reagrupament hi ha un minim de associats que demanen que es faci una votació electrònica interna, a les hores que aixi sigui.

En tot es una cosa que en l'Assemblea s'hauria al menys començar a fer una comissió o grup de treball que faci propostes al respecte.

Joan Oliu ha dit...

Marc, no descarto que tinguis raó, si el parlament representa el poble, potser el que tu dius hauria de ser obligatori. Si no, per què cony cobren el sou per separat si sempre voten junts.
De fet avui sembla que CiU i PSC et volen donar la raó. Donaran llibertat de vot davant d'una ILP per il·legalitzar les curses de braus. De totes maneres, en aquest cas, crec i espero que tant amb llibertat de vot com sense tots els diputats d'RCat votarien contra les 'corrides',... excepte les orgàsmiques vull dir.

BMW ha dit...

<25>首頁優化,首頁曝光,首頁行銷,首頁seo,seo行銷,首頁排名,網站seo,排名曝光,網站行銷,網站曝光,seo,seo排名,seo優化,網站seo,網路行銷,網路優化,首頁排名,網站排名,排名行銷,網頁設計,網頁優化,網頁排名,首頁排名,關鍵字,關鍵字排名,關鍵字行銷,首頁優化,首頁曝光,首頁行銷,首頁seo,seo行銷,首頁排名,網站seo,排名曝光,網站行銷,網站曝光,seo,seo排名,seo優化,網站seo,網路行銷,網路優化,首頁排名,網站排名,排名行銷,網頁設計,網頁優化,網頁排名,首頁排名,關鍵字,關鍵字排名,關鍵字行銷,首頁優化,首頁曝光,首頁行銷,首頁seo,seo行銷,首頁排名,網站seo,排名曝光,網站行銷,網站曝光

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...