dilluns, 13 de juliol de 2009

Puigcercós: “El primer que recela que l’acord es compleixi sóc jo”


Em sembla al·lucinant que el Puigcercós digui, tot eufòric, que han aconseguit un finançament històric i que to seguit hi afegeixi que “el primer que recela que l’acord es compleixi sóc jo”. “En aquesta vida no hi ha res garantit. I menys quan parlem de Madrid”, llegeixo a l’Avui.

Això ja ho sabem, de fa segles; per això n’hi ha uns quants que volem marxar d’Espanya immediatament. Els espanyols sempre han actuat així, perquè és així com es tracta una colònia, escanyant-la econòmicament i culturalment. Ara, gràcies a E, començaran a respectar-nos?

Recentment, des del famós Apoyaré fins avui només hem tingut acords trepitjats, i el del finançament, que no compleix l’Estatut, amb la complicitat d’Esquerra.

El Puigcercós va dir ahir que el que cal fer ara és esperar que hi hagi una majoria independentista, i jo em pregunto si el Puigcercós es pensa que aquesta majoria s'articularà al voltant del seu partit, que té més exvotants que votants. També em pregunto si es pensa que aquest engany disfressat d'èxit farà que els electors l'atribueixin a Esquerra. S'ho creu de debò?

El que hi haurà aviat a Catalunya serà una majoria de fins als ous d'aquests polítics, si continuem així, si continuen vivint en el seu núvol sectari.

Esquerra, igual que el PSOE a Catalunya, somia que algun dia serà com la CiU d'abans, la de la centralitat i l'ambigüitat absolutes que els permetin ocupar el poder durant dècades. Tant criticar CiU i l'únic que volen és assemblar-s'hi. El del finançament només és un nou episodi del peix al cove, un pedaç que ni tan sols es complirà perquè el 2012 ja manarà el PP i perquè a Madrit s'inventaran qualsevol excusa per no complir.

I la gent, Puigcercós, està molt cremada. Massa anys per arribar a aquesta insensatesa d'acord que no compleix l'Estatut i en espera de la sentència del TC, que em temo que s'acabarà si fa o no fa com el finançament; és a dir, els espanyols l'interpretaran com vulguin i quan faci falta envair competències, tothom a callar.

Auguro que Esquerra continuarà la seva davallada gradual, o més intensa si cal, i que el PSC recollirà el suport dels de sempre i d'altres que volen creure's aquest supermegafinançament. A can CiU deuen estar nerviosos però suposo que no voldran presentar-se a les eleccions amb una sola bandera, la de l'antitripartit. Ja ho veurem.

Mentrestant, a Reagrupament defensem una altra via, la de transformar la realitat. A Esquerra volen esperar que es transformi sola i que els catalans els avisem que ja volem ser independents; l'excusa de l'immobilisme. A Reagrupament apostem per reduir el dèficit fiscal al 100% (no una tercera part fictícia), quedar-nos els nostres impostos i impedir que a Madrit facin el que vulguin amb els acords. No volem que ens prenguin més el pèl. Volem empènyer els catalans cap a la plena sobirania, i ho volem fer ara.

5 comentaris:

Noctas ha dit...

Que Deu t'escolti i que Reagrupament sigui en el futur el que ara programeu que sigui, perquè ja se sap que el poder corromp. ...saludus

Ferran ha dit...

Aquestes declaracions de Puigcercós són per posar-les en un marc. Demostra que ni ell mateix no es creu les bondats d'un acord que pretén vendre'ns com la solució a tots els mals.

I per cert, creia que a ells, a Puigcercós, Ridao & Co. no els agradava la "E"! Curiós, que sigui aquesta la inicial del seu partit (abans ERC).

marc ha dit...

Noctas,


Ets un carallindo. El futur de Reagrupament és la dissolució. Quan hàgim aconseguit el nostre objectiu, sense arribar al poder, ens dissoldrem Som així de xulos.

Jo segur que em dissoldré. Quan siguem independents, em dedicaré a estudiar el futur de les rates paniquelles i l'evolució de les llengües ameríndies.

No hi ha poder, hi ha independència i prou.

De tota manera, de corruptes n'hi ha a tot arreu, fins i tot al partir que vas votar a les passades eleccions, i a Reagrupament de moment no n'hi ha cap, hehe.

Si vas a la pàgina de Reagrupament, podrà veure els comptes de l'entitat. D'això se'n diu 'transparència'.


Ferran,

Ara vindré a casa teva (a la virtual, perquè suposo que ja has estrenat nova llar al teu país).
El Puigcercós està orgullós d'un acord que no soluciona res i que segur que es passaran pel folre i les manilles. Ell sap que és una merdeta, però vénen eleccions i vol continuar enganyant el personal. Massa tard, penso jo. El Puigcercós vol ser el Pujol. I el Montilla. No poden aspirar a més perquè són molt mediocres. En canvi, el Pujol no era un mediocre i ell sí que passarà a la història, malgrat que tingui por que el primer president de l'estat català li pugui fer ombra.

josefina ha dit...

Ahir vaig escoltar el Puigcercós en la seva aparició estelar al 3/24 (per cert, una altra vegada un altre polític fent una "arenga" sense deixar que els periodistes facin cap pregunta. Jo si fos el director d'un diari em negaria a anar-hi), i vaig sentir vergonya aliena, i això que sóc exvotant d'E. Jo no sé com aquests d'E no acaben tots embogits: ara dic això i ara dic una cosa totalment diferent, i encara espero que la gent s'ho empassi.

I el greu del cas és que sí, hi ha gent que s'ho empassa.

Andreu ha dit...

Marc,

Crec que no, que de nerviosisme a la majoria en 8 eleccions rien de rien.

En tot cas preocupació per la deriva tripartita, molt més forta del que es pogues imaginar el més anti triparty.

I, sobretot, crec, i no es la primera vegada en que passa, responsabilitat i patriotisme.

En temps de la Loapa, l'ERC de Barrera, en coalició correcta, proporcional,al govern nacionalista d'en Pujol, va aguantar ferma i ferma, i no va fer cas als cants de sirena que llençava el Psoe amb majoria absoluta.

Ara, CDC, CiU es trobarà una mica més sola, però el deure sempre es fa amb il.lusió.

Nerviosisme, rien de rien.
Pots estar-ne ben segur.

Encara hem de veure al messies i al cambrer dient que la sentència del TC no es dolenta, i que pràcticament tot queda igual.

Només dues coses, sense ànim de polèmica ni, per descomptat, de retret que ni puc ni vull fer mai:

a)- No us havieu adonat fins el 2006 que eren una colla d'aventurers pesseteros (eureros) i res més, si no volem entrar en el tema dels serveis d'informació de l'estat espanyol? No ho entenc, després de les depuracions fetes des de la sortida - per pur xantatge chicaguià- d'en Colom i la Pilar Rahola?
Us ho creieu el que deien aquests troços de suro bast?

b)- La socioervergència, invent de la direcció i equip d'agit-prop de l'ERC de Carod/Puigcercos.

Encara no arribeu a la conclussió que era un phantasma de taverna?, de la taverna del Putxi, del Benach i dels Carod brothers amb l'Huguet donant-lis classes de....(??) (de què) Money is money. I res mes.

Això ha estat i es la direccio d'ERC: a la busca del money public per ala butxaca particular. Però no des del 2006, ni del 2003, no, de molt abans.

Bé, el poble, per sort, dirà el que ha de passar.

Ho sento, et soni provincià, local, o multicultural o forumero de les cultures:

Artur Mas ó Pepe Montilla

Bon estiu!
Cordialment,
Andreu

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...