dissabte, 1 d’agost de 2009

1 d’agost


Primer dia del mes de vacacions per excel·lència i a fe que es nota, tot i la tan esmentada crisi. Des d’ahir a la tarda no paren de pujar i baixar cotxes per la carretera: els que pugen van a buscar la suposada tranquil·litat de la muntanya, segurament alguna casa rural, un dia una escapadeta a Andorra... I els que baixen deuen tenir com a destí la Costa Daurada o l’aeroport de Barcelona, per enlairar-se rumb a vés a saber on. La qüestió és no quedar-se a casa. I tan bé com s’hi està!

Després de passar dos setmanes cansades, amunt i avall amb viatges no previstos, amb nervis inevitables, tenia moltes ganes de tornar a la normalitat, a la rutina. I d’estar a caseta. Però encara que no facis vacacions, tot al teu voltant t’indica que no són uns dies com els de la resta de l’any: al poble han arribat els veranejants, els de tota la vida, aquella gent que veus pràcticament un cop l’any i que sembla que sempre estan igual. Conserven la seva caseta, normalment és la casa on van néixer, arriben a final de juliol i marxen a començament de setembre. Ara ja estan tots jubilats i no tenen presses per a res. Aquí es troben amb els seus veïns i familiars de sempre, i les nits a la fresca són molt agraïdes. D’un any a l’altre passen moltes coses, o sigui que sempre hi ha tema per explicar.

A la feina, l’activitat baixa de manera escandalosa: no arriben correus, ningú et convoca a cap roda de premsa, el telèfon no sona... Encara que no ho vulguis, el teu ritme també decau i se t’encomana aquest ambient calmós. Després, al setembre, tot seran presses, i tot tornarà a començar.

Ja fa anys que no fem vacacions a l’agost. I aquest any tampoc. Es treballa bé, en aquestes circumstàncies. Tot es deixa per al setembre, hi ha temps per pensar, per fer bons propòsits tal com si fóssim 31 de desembre... Quan el Josepet sigui més grandet ja haurem de pensar en la cartera, els llibres, les llibretes, l’estoig... Però de moment no pensem en res d’això. És el nostre primer estiu com a pares i tot es veu d’una altra manera. No ens morim de ganes de marxar uns dies, ni a la platja ni a fer un viatge. Estem bé aquí, amb la nostra rutina, el nostre dia a dia, el nostre nenet cada cop més espavilat i irresistible... Que tingueu un feliç agost.

josefina

6 comentaris:

Allau ha dit...

Digues que sí, Josefina, que els agosts a la feina són mitges vacances!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Núria ha dit...

Jo també treballo a l'agost. És el primer any i em ve de gust. Tants anys de profe amb vancances tan llargues (no tant, eh?) i la meva il·lusió era poder fer vacances el setembre!
Veig que el xinès també treballa a l'agost!!

Ferran ha dit...

Igualment, família: un bon agost i a carregar piles per la tardor, que segur que continuarem tenint feina a posar ordre!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
David Gálvez Casellas ha dit...

Què passe amb los anònims? Que estan un pèl esveradots, o què? Bon estiu. Bon agost. Salut i bons aliments per a tots: lo Josepet, el Marc, tu, el Quico.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...