dissabte, 15 d’agost de 2009

Carretero: (gairebé) m’has convençut



Ahir divendres a la nit amb el Marc ens vam escapar a Puigcerdà. A mi també em feia gràcia anar a veure l’acte de Reagrupament en un dels seus feus més lleials. I a fe que va quedar demostrat: la sala d’actes del Museu Cerdà estava pleníssima, molta gent es va haver de quedar dreta i a la sortida hi va haver una certa unanimitat a calcular que devíem ser unes 350 persones. Un detall: a les primeres files hi vaig veure, a més dels alcaldes de Puigcerdà i de Bellver, molts alcaldes de CiU de la Cerdanya: el de Ger, el de Riu, el de Prats i Sansor, el de Fontanals, el de Das, també l’independent de Bolvir...

Però anem al gra: a mi el discurs del Carretero, a qui ja havia sentit un cop a la Seu, em va agradar molt i per motius diversos que miraré d’explicar i sempre des del meu punt de vista estrictament personal, a veure si me’n surto.

En un moment com l’actual, en què em sento decebuda amb els polítics que em manen, en què el partit que considero que sempre ha sigut el meu –Convergència– encara no acabo d’estar segura del tot quina carta pensa jugar davant d’Espanya, en què em queixo que falten discursos clars, espontanis i directes, en què em desespera que no hi hagi cap, absolutament cap líder que em faci aixecar de la cadira per dir “va, som-hi!”, les paraules d’ahir a la nit del Carretero em van sonar, com se sol dir, a música celestial.

Perquè per primer cop em va semblar que no estava davant d’un polític comú, sinó que més aviat vaig tenir la sensació que estava parlant un home d’aquests de poble, com els que tota la vida havien vingut al bar de la meva mare, per exemple. Aquesta proximitat en la paraula, en la gesticulació, en el posat, em va transmetre seriositat, rigorositat, realment a mi em va transmetre honestedat. I sí, realment me’l crec quan parla de la regeneració política, un dels dos eixos que guien Reagrupament. L’altre eix, el de la independència, tant ell com l’Emili Valdero el van argumentar de manera tan irrefutable, que jo ara mateix, en les condicions en què ja he dit que em trobo, em veig incapaç de qüestionar. Si no ens cansem de dir que Espanya ens roba i ens maltracta, què coi esperem per marxar-ne? Ja fa massa anys que s’ha intentat estar-hi bé, i amb quin resultat? Amb el pitjor resultat possible: hem perdut riquesa, poder adquisitiu, ens insulten a la cara... ¿I encara hem d’estar donant voltes a com podem encaixar en aquest estat que, com va dir un del públic que al final va intervenir, ens veu només com una colònia, com si fóssim de Llatinoamèrica? I una altra reflexió que va fer el doctor després del comentari d’un altre senyor del públic, referent als articles de la Constitució espanyola que parlen de la “unidad indisoluble de España” i del paper de l’exèrcit per garantir-la: ¿com es poden tenir ganes de seguir dins d’un estat que a la mínima que protestis et pot amenaçar amb els tancs? Coi, és que ahir a la nit només vaig fer que sentir veritats dures com punys. Així, pam!!

Jo, com a ciutadana normal i corrent del carrer, necessito algú que em parli de la manera que ahir a la nit ho va fer el Carretero: sense embuts i amb les idees clares. Que em digui que sí, que som-hi, que algun cop hem de ser nosaltres els guanyadors, que algun cop ens ha de tocar ser els bons, i per què aquest cop no pot ser ara?

La veritat, ahir a la nit em van venir ganes de posar-me en política, però èticament la meva feina de periodista m’ho impedeix. De tota manera, i a l’expectativa de com Convergència encararà les eleccions de l’any que ve, si hagués d’anar a votar avui mateix, tindria molt clar el meu vot. I el gairebé que poso entre parèntesis al titular d’aquest escrit és perquè encara tinc l’esperança que Convergència per fi farà un gir clarament sobiranista, dirà clarament que aposta per la independència i que així pugui començar una nova etapa pel país.

Gràcies, doctor.

josefina

12 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

El gir sobiranista, Convergència ja l'ha fet, implicitament, explicitament, per activa, per passiva...però tant és, els marcs mentals, ja estan construïts, i tant se val el que digui o faci Convergència. I si ets periodista, ja saps de qué va aixó dels marcs mentals i el llenguatge cognitiu, així que res, cada escú a lo seu. I a provar si Convergència és capaç de construir-ne uns altres de marcs mentals, encara que sense cap mèdi al seu abast i amb un mur de silenci al seu voltant, és quasi impossible. Per altre banda, podría sortir al carrer i començar a fer proclames independentistes que tant agraden a algunes orelles, però que al final, no canviarian res i servirien per deixar tot el camp lliure al PSOE, que frisa des de fa temps perqué CiU cometi aquest error.

I si, el que diu en Carretero, agrada, però amb aixó, no n'hi ha prou, ni de bon tros.

A Reagrupament, totes les cares visibles son escindits d'Esquerra, el que fá que, és clar, sigui percebuda com aixó, una escissió d'Esquerra, però encara hi ha més, es comporta com una escissió d'Esquerra.

No té cap estructura...no tindrá finançament...i si despunta, els del PSOE farán aixó: http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2009/08/12/politica/euskadi/d12eus19.1321231.php

És per aixó que, a tot estirar, té la possibilitat de treure un parell de diputats...ben poca cosa per tant d'esforç, i que al final pot ser un entrebanc que faci possible el tripartit 3.0. De ser així, que Déu ens ampari.

De totes maneres, s'enten que quant es creu en quelcom, costa d'acceptar la realitat, així que res, pels que hi creguin, endevant.

josefina ha dit...

Josep-Empordà: després de tant temps de desencís, de decepcions i de frustració, deixa que m'ilusioni una mica. I en el meu marc mental encara no he vist que Convergència digui en veu alta i clara que treballarà per la independència. "Deixar el camp lliure al PSOE", aquesta és la por. I com ahir va dir el Carretero i també gent del públic, hem de deixar estar la por de banda d'una vegada per totes.

I si amb un discurs netament independentista, Convergència no aconsegueix de nou el govern de la Generalitat, serà doncs que la realitat de Catalunya a què fas referència no vol que el nostre país sigui independent. Però com a mínim cal intentar-ho. Convergència ho ha d'intentar. Porta (portem) massa anys així, ara és el moment de donar el pas. Provem-ho!

josefina ha dit...

I una altra cosa, ara que he repassat el que has escrit: ahir en cap moment vaig tenir la sensació que m'estaven parlant uns "escindits d'Esquerra". Ahir van parlar tres persones (també hi havia un noi de la gestora de la Cerdanya) amb un discurs clar i unitari, ni una referència a Esquerra. O sigui que no entenc a què ve aquest comentari.

A més, penso que és ben legítim que si hi va haver gent que en el seu moment es va apuntar a Esquerra perquè creien en aquest partit per aconseguir la independència i amb els anys s'han desil·lusionat i volen seguir treballant per arribar al seu ideal, ¿quin mal hi ha, dimonis?

marc ha dit...

Josefina,

Un article molt bo, mestressa. A Reagrupament necessitem gent com tu, hehe. A veure si podem convèncer-te; si no, ho farem a la força.

Si tothom pogués assistir a un acte de presentació com el d'ahir, i si tinguéssim més ressò mediàtic, aquest país tremolaria.

Josep,

Amb el teu discurs et desacredites sol. No val la pensa contestar-te.

La Josefina et planta davant un article pensat indiscutiblement en clau de país, i tu només saps reaccionar amb la cançoneta de sempre.

Joan ha dit...

Josep,

Sempre et queixes (pot ser amb raó) dels "marcs mentals" que impedeixen veure (segons tu) el gir sobiranista de convergencia.

En canvi, tu mateix sembles instal·lat en un "marc mental" que fa que tot el que vingui de la "no convergencia" sigui el dimoni. No escoltes ni valores el que puguin dir la gent de Reagrupament (i altra gent). Per tu son simples "escindits" d'Esquerra i això ja els anula, sense entrar a valorar cap altra cosa més. Et fas creus de com pot haver gent que "cregui" amb Carretero i companyia quan segons tu van ser complices del primer tripartit. No els dones cap credibilitat degut al seu "passat" amb indepèndencia del que puguin dir o fer ara.

Doncs amic meu, això mateix li passa a Convergencia. En el passat va pactar amb el PSOE de Felipe Gonzalez, amb el PP d'Aznar. Ha votat i donat suport a moltes lleis a Madrid que han perjudicat a Catalunya. Com vols que ens refiem?

Es possible que Reagrupament i Carretero ens estiguin enganyant, pero ara per ara i mirant la trajectoria politica dels diversos personatjes, és encara més possible que sigui CiU la que ens estigui enganyant.

Questió de "marcs mentals"

xavi ha dit...

josep,joseeeep.El 70% d'associats a regrupament no provenen de cap partit, repeteixo, de cap partit.Us equivocareu si voleu dimonitzar Reagrupament; recorda que 400.000 catalans (catalans eh!)es van quedar a casa sense anar a votar, o sigui que el puto tripartit només no es farà si hi ha una majoria que no el vol. Nosaltres aspirem a governar un país independent, sense plujes fines, ni sociovergència ni palles mentals..Independència,ara!!. PD.Què en farem dels Fernandes Teixidor,lo Calvo, en Roca, el Pel.legrí..això, en fem conserves, conserves Dani.

andreu ha dit...

Benvolguda Josefina i familia,

Ho entenc, ho comprenc, el que dius, però, però, però....

Jo, ben sincerament, penso que CDC ho ha fet cap gir sobiranista, perque des de la fundació, en franquisme, se sabia clarament el que es volia, arribar a la llibertat col.lectiva total, plena, com els altres estats, pero pero, sempre en llibertat, pluralisme, democràcia, economia social de mercat, benestar social, i SEMPRE AMB UN SOL POBLE, no fracturat com molts volien i volen.

I aquesta voluntat de representar el gruix, la majoria, del poble català, d'un sol poble català, és el que comporta, necessàriament, unn dosi de responsabilitat (en les paraules, que sense fets no serveixen per a res....i son els fets els que son la prova del que es fa i no es fa....)en les paraules,que no en els fets.

Jo també l'he vist diverses vegades en Carretero i....té valua...però però crec que políticament calia seguir a dins i no obrir un altre petit front que a veurem com acaba. Experiencies, amb mes mitjans inicials, n'hem vist moltes.

I es una questio de prioritats, no de volades de colom,o nomes de sentiments sense racionalitzar.

A veure, jo mai he estat d'acord en allò dem quan pitjor...millor ...dels psanistes de marxisme leninisme depa sucat amb tomaquet dolent i amb oli sintètic...LA politica es per al poble, per al seu benestar i progrès general. I, carai, tenir mossos com a policia integral catalana, crear TV3 contra el Psoe i sense lleis; aportar inversions estrangeres que van permetre crear centenars de milers de llocs de treball; circular, amb prestigi ben guanyat, pel mon mundial, i ser rebuts, com a President de la Generalitat, pels màxims líders del mon lliure; ser conseller aulic de M.Kunkan, qui va proclamar la independencia d'Eslovènia; la immersio linguistica; les universitats arreu del pais, l'ensenyament en català (si, si, el que ara sen'adonen els bascos nacionalistes que es el millor) per a tothom; i aconseguir la no fractura del poble català són mèrits col.lectius, si, però amb un grau de responsabilitat superior, dels governs de CDC i dels seus liders. O no? QUe han fet els tripartits, primer i segon? Rien de rien de nou. ACabar, mes tard, pitjor i mes car, el que ja estava encetat i iniciat. I res mes, espanyolitzar-nos. AIxò no es la màxima prioritat? fotre fora els tripartits i els sociates de la Generalitat, democràticament, i dels principals ajuntaments¿

I això nomes es pot aconseguir amb CiU, amb Artur Mas al davant, guanyant molt ampliament les properes eleccions catalanes, i desprès municipis importants, i tornar a governar bé, no sectàriament, amb llibertat d epremsa, de radio i no el sectarisme totalitari actual.

O no?

Andreu ha dit...

....
Algu ho va dir, i no jo. Es un pecat original haver estat a favor del primer tripartit, a fora i a dins? No es cap pecat, ès una errada inmensa, terrible, que ha portat el que ha portat.

I errades terribles, no se'n poder fer gaires, o millor cap, en una nacio sense estat, colonitzada per Spain. AIxò es aixi.

Errades tothom. Però grosses, terribles, ERC (tots , menys en Barrera i els que van marxar el desembre 2003 i el gener 2004), i els seus suporters. D'aquest gruix, CDC no n'ha fet cap. NI Un. I si s'ha arriscat, de vegades, si, ha estat amb contrapartides per al pais (ampliacio de l'aeoroport, gestio del port de BCN i Tarragona,energia, infrastructures importants)...i això es la politica....:aconseguir millores per al poble i per al pais, SENSE TRENCAR LA UNITAT DEL POBLE CATALÀ.

I això, benvolguda, nomes ho ha fet, nomès, nomès. CDC o CiU i en PUjol i els seus governs, on en Mas hin participà molt destacadament.

Paraules, sense bases anteriors, sense fets, ja en va fer moltes en Carod, en Puigcercos, en Benach, i la trepa aquesta. No dic que en Carretero faci el mateix....ni molt menys...però no serà en Carretero qui trenqui , qui faci caure un regim tripartit, ..del qual en va formar part important 3 anys. No serà ningu mes que CDC i ARtur Mas. AIxò es elm que hi ha.
I el que hi haurà durant 3/4 anys.

Ara, tothom es lliure d'enganyar-se a si mateix,...Mentre no sigui per a intentar amagar a la conciència que el 2003 la van pifiar...

Mas
ó

Montilla

Josefina:es el fet primordial que hi ha. CDC (CiU) (Catalunya´)(No sucursalisme)(Sobiranisme)

ó TripartitMontilla-Psoe-Sucursalisme-Espanyolisme-Espanya.

Mas

ó

Montilla

Ben facil.Nomes dues possibilitats de governar Catalunya. Tu sabràs.

Cordialment,
Andreu

P.S.- I no vull recordar allò tant concret que ha dit i repetit en Carretero que la tornada de CiU al govern català seria una desgràcia nacional. Quan sen desdigui...atès que 1 milio de vots mai es una desgràcia nacional..i guanyar sempre, en democràcia, mai es una desgràcia......aleshores...parlem-ne.

Manel des de l'exili ha dit...

La por de perdre del que ha patit la tortura vers la il·lusió de guanyar del qui no la patit.
Cal que tothom deixi de banda les pors i sobretot el partidisme per mirar d'avançar cap a la independència.

Si continuem més o menys igual , encara que sigui amb un govern nacionalista, el marc espanyol impedeix avançar i al final tot s'acabarà.
Excel·lent la crònica Josefina

Endavant les Atxes!

Moises ha dit...

Fa anys que em moc per la xarxa sobiranista i el cas de Josep-Emporda es el tipic d'una persona que ha personalitzat la politica, sembla que algu d'ERC l'hagi agredit personalment.
Pel que fa CiU despres de tornar al poder (que ho fara) esmorteira el seu discurs, al temps.
CiU no ha superat els marcs de la politica colonial.

Josep-Empordà ha dit...

Que algú d'Esquerra m'ha agredit personalment?.

No home no!! ha sigut Esquerra sencera que m'ha agredit, a mí i a una part molt majoritària del poble catalá impossant-nos els governs més nefastos (en tots els sentits) de la història de Catalunya.

I l'ùltim, amb en José Montilla i tots els seus saltimbanquis,ja és de claca!.

Robert Bonet i Gallardo ha dit...

Hola, el teu article m'agrada, però jo tinc moltes recances sobre Rcat i en Carretero.
En incontables llocs web, blocs, i facebook no he deixat de fer veure una cosa, no deien , o millor dit, no deiem molts d'aquests carreteroistes que en Carod-Puigcercós deien veritats com a punys?
Si, així, PAM!
He vist molta juguesca política dins de Rcat i sobretot quan ens amagaven que tenien el partit polític Reagrupament Nacional Català ja constituït i registrat des de el 29 de juny, ho amagaven fins hi tot als seus associats.
Per mi Rcat no deixa de ser una Versió 2.0 d'Esquerra, de la pitjor Esquerra. A Rcat hi ha molta gent molt bona i gent que només busquen la menjadora, ja que a Esquerra ja l'han perdut o la perdràn recentment, després de les eleccions.
Rcat utilitza els mateixos argumentaris que utilitzava ERC fa una anys, per tant res de nou sota els sol, el que ens passa és que estem tant desesperats que ja no veiem els enganys i les mancances que ens venen.
Jo no hi crec gens en Rcat i solament veig una sol.lució, fer o propiciar una coalició independentista per afrontar un projecte tant serios com la independència, si no, l'ínc que farem serà tenir una qunats vividors més al parlament i que de tant en tant faràn algún numeret esperèntic al parlament per justificar els vots que els han donat i mantenir-se als escons.
Jo tinc ganes d'anar a laguna xerrada d'en Carretero per que l'hi tinc unes preguntetes i qüestions preparades.
Jo afirmo i el temps hem treurà o no la raó, que Rcat no és res més que els revinguts d'Esquerra i per tant una Versió dolenta, si encara se'n pot ser més, d'Esquerra.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...