divendres, 21 d’agost de 2009

Flaixmarcs


En un flaixmarc anterior vaig dir que «el Salvador Sostres és l'articulista més llegit d'aquest país perquè té molt talent i, sobretot, perquè és un esperit lliure; almenys més lliure que tu i que jo. I la llibertat, ja se sap, és insuportable.»

El Dessmond, sempre oportú i amb un toc d’humor marca de la casa, hi va afegir: «crec que part de la llibertat que pot exhibir [el Sostres] és perquè hi ha algú de la família que li va fer la feina de no haver-se de preocupar a final de mes per tanta llibertat. Aquesta és la diferència que trobo bàsicament entre la seva llibertat i la meva. Ni els meus avis ni els meus pares hi van pensar.»

Hehe. I tant que sí, Dessmond. Penso que només amb molts diners pots ser lliure, no tenir por, però amb això no n’hi ha prou. Ahir al vespre el Josep Pla em va explicar això (Notes disperses):

«El pitjor defecte que produeixen els diners en el nostre país és que les persones que els tenen, en les coses importants, no protesten mai, no diuen res: es tornen una espècie de cadàvers mediocres, sense el més lleu interès. La mutació de pobre a ric és la més important que es pot esdevenir en un home d’ací. Per a les altres persones, la nova aparició implica només un augment de l’avorriment.»

El Sostres, doncs, seria una anomalia dins d’aquest grup selecte. Hi ha persones que tenen molts diners però no diuen ni piu encara que pensen moltes de les coses que diu el Sostres. Aquesta també deu ser una de les claus del seu èxit, l'excepció que confirma la regla.

7 comentaris:

Isidre ha dit...

Quina teoria capitalista tan salvatge creure que els diners et fan lliure !!! Mare meva.
Apali espero resposta he,he,he

Andreu ha dit...

Cert. Tenir la vida diària mig resolta (mig..ei..), i tenir caràcter, esforç continuat, talent, i audàcia, si es conjumina, com es el cas d'en Sostres, i a més té amics que s'han preocupat per a que conegués temes i coses importants de l'ara denostada cultura general, ajuda a la qualitat d'en Sostres. Però tè molt mèrit el que fa amb el LLir entre Cards i l'altra columna diària que posa al seu weblog.

Els diners no aporten talent, ni caràcter, ni capacitat de creació. Faltaria mes. Però si permeten no perdre tant temps com perdem buscant les garrofes de cada dia.

Saltaré, per acabar, al món de la política. Recordo, molt bé, unes frases que el patriota i meravellós professor Ramon Trias Fargas ens va dir fa molts anys a uns quants joves/mg joves, dels quals alguns es volien dedicar a la politica full-time (no era el meu cas, of course). Si no teniu o feu un patrimoni minim, us aconsello que no entreu professionalment a la política fins que el tingueu. Primer, per demostrar que sabeu fer altres coses, segon per la familia, tercer pel pais, que necessita politics preparats i en contacte amb la realitat i, cinquè, i no ultim, perque si teniu un cert patrimoni no caldrà que tragueu amb coses importants, en la politica, en la que no estigueu d'acord amb les vostres líders partidaris. Torneu a casa i ja està. El patrimoni us salvarà la independencia de criteri, en política, sinò sereu mers altaveus.

Mes o menys, va anar per aci. I em va convencer. Això seria pels volts del 76/77, segurament.

I un esperit independent, crític, i alhora preparat i actiu com el d'en Trias Fargas no n'hem tingut gaires, a la política catalana. I a hores d'ara, menys encara.

Marc, et dono la raó. Com gairebe sempre.

I et felicito per retornar de tant en quant al gran Josep Pla, el nostre millor escriptor i, també, un boníssim cronista i periodista durant el segle passat.

Jo sempre dic que, en cas d'extrema necessitat, el darrer del que em desfaria son les obres completes d'en Pla (tapes vermelles) que ja fa dècades i dècades que m'acompayen, sempre, al saló-menjador de casa.

Quin Homenot, en Pla!! I en Sostres també va ben encarat!!


Cordialment,
Andreu

marc ha dit...

Isidre,

No és una teoria capitalista. És una constatació segons el meu punt de vista.

Si tingués molts diners, hauria fet i dit coses que no he dit ni fet per por (o precaució, o covardia o seny o digue-ho com vulguis). Suposo que a tu també t'ha passat alguna vegada, que no has dit el que pensaves al teu superior o no t'has atrevit a denunciar algú o no has dit al senyor del banc que és una lladre, etc.

Els diners donen independència, i la independència dóna llibertat.

És clar que pots ser lliure si no tens res a perdre, però 'res a perdre' vol dir que no tens feina, ni casa.

Jo t'asseguro que si fos multimilionari hauria dit i fet moltes coses que no he fet ni dit. I no tindria por de represàlies.

Si algú de vosaltres és lliure, quina enveja!

marc ha dit...

Andreu,

Tenir les espatlles cobertes és un gran què, i si no tens patrimoni, almenys et pots dedicar a la politica amb el compromís que t'hi estaràs uns quants anys (pocs) i tornaràs a la teva professió, que és el que no poden dir els Carods i Puigcercosos, per exemple, que tota la vida han estat vivint d'aquest món.

joan oliu ha dit...

Aquests, més aviat hi han entrat per cobrir-se-les.

Marià Cerqueda ha dit...

Discrepo. Una personatge que utilitza l'insult tant sovint, no té talent. Sempre he pensat que aquest recurs s'utilitza quan no es tenen arguments.

Jo crec que és un personatge que imposta, i aquest fet és veu molt clar a la tele, on no et creus el que diu.

I si pot tenir diners, però no el considero lliure. Si no no li faria res que la gent comentès els seus articles a la pàgina web de l'Avui, i no hauria fet el paperot que va fer a Crònicas Marcianas.

Marià Cerqueda ha dit...

Intueixo, desprès de llegir la nota de'n Pla, que el gran problema que pateix la gent de diners és, precisament, que si piulen massa hi tenen molt a perdre. De fet cada dia hi ha més esclaus dels diners!. Els rics, o molt rics, no els cal expressar la seva opinió, ja tenen mitjans per a que d'altres ho facin per ells.

Els pocs esperits "lliures" (o que si aproximen) que he conegut, jo solsament els he trobat entre els que han vist la mort d'aprop (o els vells, que ja veuen que tot plegat s'acaba), i els que no tenen res de res, doncs com deia abans tampoc tenen res a perdre.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...