dilluns, 31 d’agost de 2009

Flaixmarcs


Sóc individualista perquè el treball en grup és una gran mentida. En un grup sempre n'hi ha uns quants que treballen i uns altres que s'ho miren i/o critiquen. Sóc individualista perquè no suporto la lentitud ni la passivitat. Ja m'agradaria treballar en grup, però és impossible. Un individualista recalcitrant és un idealista frustrat.


8 comentaris:

josefina ha dit...

Et dono tota la raó. Quan penso en els treballs en grup (més de deu persones fins i tot) que havíem de fer a la facultat de Periodisme... Patètic.

vpamies ha dit...

Doncs jo hi crec en el treball en equip i per això vaig compartir el Diccitionari: una de les millors decisions, sens dubte. :-)

Allau ha dit...

El secret és formar un bon equip: una colla d'individualistes.

marc ha dit...

Víctor, al Diccitionari no fem treball en equip. Som un equip que treballa individualment, i funciona prou bé, és clar. el que diu l'Allau, hehe.

Aligot ha dit...

Marc, entenc el que dius i sé per on vas. Et dono la raó. El problema és que la gent assumeix coses que després no pot complir. Els quis són tan importants com els ques. La gent no compleix els compromisos que pren, i aleshores el treball en equip és, com bé dius, una gran mentida. A mi m'havia passat i em va saber molt de greu. Ara he après a dir el que sé que faré i a dir no quan no puc o no vull fer una cosa. Per això jo vaig deixar clar que podria fer ben poc en el tema que ens ocupa, tret d'algun correu electrònic, opinar, escriure al bloc i coses per l'estil.

Jordi Dalmau i Ausàs

josefina ha dit...

Jo estic amb el Jordi: hi ha persones a qui costa dir que no, però és un senyal de maduresa, de responsabilitat i de franquesa, admetre que no es pot arribar a tot. El que no és de rebut és que s'argumenti el fet de "no ser dir que no" per anar de cul i al final fer totes les coses mal fetes i, a sobre, donar-ne la culpa als altres. I no dic pas que sigui aquest el cas, que no ho és, però això també passa tot sovint.

Jo al Marc li he retret alguns cops que no vulgui fer treball en equip però el temps i les experiències que té en el dia a dia em fan donar-li la raó. I el secret és tal com diu l'Allau: un bon equip de veritat el forma gent que és capaç de treballar per ella mateixa en pro d'un mateix objectiu.

L'home del sac ha dit...

No suportava quan a la uni em feien fer treballs en grups de 4 ó 5 perquè amb idees o meneres de fer que jo creia millor, els altres m'obligaven a seguir les seves i fer les coses a la seva manera, tot i estar-ne convençut que les meves idees eren millors.

Núria ha dit...

A l'escola es potencia el treball en equip quan els mateixos profes són els primers que no en saben (en alguns casos, m'incloc). Després d'anys de docència he arribat a certes conclusions: 1. Més de tres en un equip, malament. Un o dos treballen i la resta viuen de la feina i els mèrits dels demés. 2. Si tots treballen és una enquadernació de tants treballs com integrants hi ha en el grup, amb redactats, tipus de lletres i formats diferents. 3. Hi ha profes que d'un treball corregeixen la part de cada noi/a per separat i posen tantes notes com integrants té el grup. Això és treball en equip?
Jo també crec el mateix que l'Allau: el millor treball en grup és la suma de bons individualistes. Això sí, crec que per arrodonir aquest treball al final tots han de consensuar la feina dels altres.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...