dimecres, 19 d’agost de 2009

Flaixmarcs


El Salvador Sostres és l'articulista més llegit d'aquest país perquè té molt talent i, sobretot, perquè és un esperit lliure; almenys més lliure que tu i que jo. I la llibertat, ja se sap, és insuportable.


11 comentaris:

Ferran ha dit...

Ostres!, em sembla que és el primer cop que discrepem: jo el trobo més aviat simple, ximple, babau i maleducat.

Tampoc no cal estar sempre d'acord, oi? ;)

Salvador ha dit...

Ser tan mòmia a la seva edat, quina llàstima.

vpamies ha dit...

Discrepo també, Marc i coincideixo plenament amb el Ferran. És com una pedra a la sabata per no dir coses més grosses, que la meva educació no em permet. :-)

marc ha dit...

Ep, jo només he dit que té molt talent i que diu el que pensa.

A mi a vegades també em molesten els seus comentaris, però no parlava d'això.

Ferran ha dit...

Vaaa, no dissimulis, Maaarc! Has dit que té molt de talent, cosa que no em sembla ni tan sols discutible: és imbècil, amb el que això implica de manca evident de talent. I sobretot, sobretot, no és lliure: és esclau de les seves ganes de (intentar) provocar. No és el mateix.

vpamies ha dit...

No només això: Amb ell comença la decadència de l'Avui.

josefina ha dit...

Doncs jo estic d'acord amb el Marc. A mi el Sostres em resulta un plaer llegir-lo, sempre per la forma i a vegades pel fons, perquè hi ha vegades que no estic d'acord amb el que ell pensa -penso per exemple en la poca estima que té en general per les dones- i en aquests casos ja passo de llegir-los. Encara que fins i tot algun cop que escriu d'alguna cosa amb la qual en el fons no estic d'acord, me l'he llegit només per admirar-me de com s'ho fa per explicar-se. A mi m'agrada com escriu, m'agrada molt.

I Víctor, em sembla que hi ha molta gent que compra l'AVUI i el primer que fa és buscar la columna del Sostres (mentre en vam ser subscriptors jo era una d'aquests).

I i tant que en té, de talent! Digueu-me qui avui dia pot escriure d'una manera tan clara, tan directa, tan concisa, i que a més a més, molts cops, et sàpiga tocar la fibra i t'arribi a emocionar. Per complir amb aquestes característiques se n'ha de saber molt, d'escriure.

Ganes de provocar: normalment, qui diu el que pensa sense importar-li gaire les conseqüències és un provocador. El tema està en la gràcia que tinguis per arribar a provocar. I el Sostres en sap molt, dimonis!

La seva irreverència avui ens és molt necessària, trobo jo.

Miquel ha dit...

Estic d'acord amb en Marc, amb la pluma a la mà (o el teclat) aquest home és un mag de la paraula. Encara que a vegades el sentit dels seus articles siguin molt compromesos sempre és un plaer llegir-lo. Una altra cosa és quan va a la tele, llavors la cosa canvia una mica...

Dessmond ha dit...

Jo estic d¡acord amb en Marc. Ara, jo crec que part de la llibertat que pot exhibir és perquè hi ha algú de la família que li va fer la feina de no haver-se de preocupar a final de mes per tanta llibertat. Aquesta és la diferència que trobo bàsicament entre la seva llibertat i la meva. Ni els meus avis ni els meus pares hi van pensar.

Noctas ha dit...

El Sostres és el més gran articulista d'aquest país. Punt i Final.

Marià Cerqueda ha dit...

Cal pensar que el fet de ser el més llegit, simplement comporta que sigui el més llegit. Com en el cas amb Jimenez Los Santos, (amb qui salvant algunes diferències, l'assemblo molt) crec que és un dels més buscats per veure quin una en diu. Penso que el que busca és "épater le bourgeois" (de fet el paté li agrada molt), i se'n surt prou bé. Ara que també puc estar equivocat

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...