dijous, 27 d’agost de 2009

Flaixmarcs


El Marià diu que "un personatge [el Sostres] que utilitza l'insult tan sovint, no té talent. Sempre he pensat que aquest recurs s'utilitza quan no es tenen arguments". I el Marc, que és un puta, no es mulla però enganxa un fragment d'un article molt recomanable d'Eugeni Casanova, que, a propòsit dels mandataris d'ERC, conclou: "Arribats a aquest punt, l'insult no només esdevé legítim, constructiu i saludable: passa a ser un deure de bon ciutadà."


5 comentaris:

josefina ha dit...

Molt bona!

Jo penso, Marià, que per fer servir l'insult com ho fa el Sostres - que també estaria bé debatre què és l'insult per a cadascú- se n'ha de tenir i molt, de talent. Jo no seria capaç d'insultar el Carod de la manera com ho fa ell, per exemple, seria molt més "bastrussa".

Ferran ha dit...

Val, d'acord, els d'ERC (o 'E', que ja no sé) s'ho tenen merescut. Però francament, jo estic amb en Marià: l'insult és, en general, l'argument dels qui no en tenen. I d'insultar, aquest Sostres em sembla que en sap molt.

Andreu ha dit...

Crec que massa vegades es té (tenim) la biga al nostre ull segons per a qui i la triem segons per a qui.

El que em sembla clar es que sigui per descriure, per escriure, per insultar, o per treure conclussions, o pel que sigui, el Sr. Sostres te un talent, com a escriptor, que ha anat in crescendo , i que es molt destacable, sempre, com a estilista. I en els fons, a més, gairbe sempre em sembla que ho toca i força bé.

Mes que insultar, que no ho fa, perque insultar inclou afirmacions no certes, que no es el seu cas,es aquest costum tant arrelat, i ja està bé però no ha de ser un valor absolut,de sobretot no ficar-s'hi en concret amb una persona, és un greu error.

I,al final, segur que molts dels qui sembla que s'escandalitzen pels adjectius d'en Sostres, quan ho feia en Pere Quart creien que era Nostre Senyor retirat a Sabadell. I en Pere Quart sempre en deia de grosses, sobretot grosses, algunes certes i altres falses. Però com era en Pere Quart....
Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

Podríem començar per definir què és un insult, però a mi em fa molta mandra.

m.

Marià Cerqueda ha dit...

Interesant!, i no cal que us disculpeu, doncs tinc molt clar que qui no vol pols no ha d'anar a l'era.

Val a dir que el primer que s'apren en qualsevol llengua, quan ja s'esta una mica granadet, és l'insult (nomès cal veure els futbolistes). Per altra banda, l'insult en català ha perdut molta empenta (tot i tenir-ne un fotimer, prou reeixits i plens d'imaginació)

Ep, i ara tiraré pedres al meu teulat. Jo n'he escoltat algun de sensacional entre els meus parents que feien de pastors (els millors, amb la gent de mar, per renegar)

Potser m'equivocaré, (us agrairé que em rectifiqueu) però l'insult d'en Pere Quart era molt més genèric, o telúric, com els que utilitzen els pastors o la gent de mar. Jo diria que més que ofensiu, era ple d'emprenyament. En canvi en Sostres, és dirigeix molt més a les persones, amb l'intenció clara d'ofendre . Sempre he pensat que no ofen qui vol, si no qui pot, però en una discusió el que més crida o el que més insulta, sempre és el que menys raons té.

No negaré que gent com en Sostres son necessaris, i que a mi no m'acabi d'agradar... tampoc és res de l'altre món. Per altra banda, això si, té molt de merit escriure un article cada dia (de fet, crec que és l'únic que ho fa, doncs molts altres descansen, com a mínim, un dia a la setmana)

I, si, quina putada la que us han fet amb els ceps ;) A mi ja m'agraden amb tall, però no que el duguin incorporat.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...