divendres, 7 d’agost de 2009

Nova secció: Síndrome d'abstinència al detall, al major, a l'engròs i a lo gran


Com que ara em dedico bàsicament a barallar-me amb la burocràcia, els pressupostos, els objectius, les activitats i els putos indicadors, i a superar tota mena d’obstacles que cada dia et prepara aquesta moderna societat del coneixement, la tecnologia i la visibilització, he deixat enrere les hores que dedicava a la correcció de textos (malauradament, són massa hores per a una feina com la nostra).

De tota manera, la malaltia no es cura amb facilitat, si és que es cura. Quan has fet de corrector tants anys, amb l’agreujant mental de fer-ho majoritàriament envoltat de periodistes, si no corregeixes lleis, igualment fas de corrector amb les cagades de la ràdio, del bar, dels diaris, del rètol Venda al major d’aquella furgoneta...

Així donques, he pensat que em prendré la metadona aquí, amb una secció que serà efímera com totes i que, per no allunyar-me de la tradició, dedicaré sobretot als meus estimats periodistes (estimats ho volia escriure en rodona i en cursiva, però no sé com es fa).

Encara no m’he refet després de llegir el programa del Festival Brudieu i el del Campionat del món de canoe no-sé-què, plens d’errors (senyor alcalde de la Seu, això és intolerable), i ahir un ocellet també una mica malaltó em va ensenyar una perla d’aquelles curioses en una notícia a El Periòdic d’Andorra firmada pel no nacionalista Andrés Luengo. No penso que sigui endèmica (la perla), però no l’havia sentida ni llegida mai.

És aquí: “És el que tenen les vetllades simfòniques: el que prova, vol repetir. És un vici, i no hi ha res a fer-hi. L'estrena va ser el curs passat i a l’engròs, amb la Royal Philharmonic [...]”

El meu ocellet (ui!) diu: “A mi no em quadra l’expressió a l’engròs... Què deu voler dir? Potser és una traducció molt mal resolta del castellà a lo grande? Jo em pensava que els articles els escrivien en català (i no faig conya).”

Doncs sí, pardalet, els escriuen en català, però si el Luengo és partidari que el xavacatanyol de Barcelona sigui investit dialecte oficialment, no és estrany que hagi impulsat el seu propi idiolecte (no penseu malament, que un idiolecte és el conjunt dels usos d’una llengua propi d’un parlant; res a veure amb la segona accepció d’idiotisme).

Traduir a lo grande per a l’engròs m’ha sobtat. “Atenció”, que diria ell. Deu ser una genialitat de les seves. Molt més elevada que una alternativa que he pensat: “L’estrena va ser el curs passat i al major.” No es poden comparar.

Si voleu saber com s’ha de dir a lo grande en català, aneu a l’Optimot, poseu a lo grande a la cerca de castellà-català i us trobareu aquesta explicació, entre altres fitxes:


Fitxa 2712/2
Títol
Com es diu a lo grande, por todo lo alto en català?
És correcte a lo gran en català?
Resposta
sense estar-se de res
amb tota mena de luxes
de primera
en gran

L'expressió a lo gran és un calc del castellà a lo grande i no és correcta en català. Es pot traduir, segons el context, per sense estar-se de res, amb tota mena de luxes, de primera, en gran.

Així, les frases següents:
Hicieron una boda por todo lo alto.
Les gusta hacer las cosas a lo grande.

es poden traduir per:

Van fer un casament amb tota mena de luxes.
Els agrada fer les coses en gran.


P. s.— Aquí teniu un bon article sobre l’idiotisme i altres idioteses del Davit. (L’ordre dels factors pot alterar el producte, en frases com aquesta.) El mateix Davit diu en un comentari: “A l'entrada sobre garba que vaig extirpar l'altre dia del DCBV vaig trobar aquesta locució: a) Comprar en garba: comprar en gros, sense triar, així com ve (Aguiló Dicc.).” I jo hi afegeixo aquest fragment del llibre De la preceptiva de la llengua, a cura de Joan Martí i Castell: "Originàriament hom usava l'expressió en gros (al segle XIII ja trobem la frase [H]auran venut lo peix en gros), la qual s'oposava a en menut o a menut (No vendre [ni] en gros ni en menut és un passatge del segle XIV). Posteriorment s'estengueren les locucions a l'engròs i a la menuda, que són, per tant, més actuals, però que ja documentem al segle XII."


9 comentaris:

vpamies ha dit...

El que tubo, retubo, eh, Marc? ;-)

Per cert, no sé si són certes les notícies que esbombava un d'aquells mitjans que a tu t'agrada llegir i que jo no suporto (e-notícies, per a més senyes), però ha sortit publicat al DOGC el preu que té mantenir l'Optimot un any: més de mig milió d'euros.

No ho trobes una mica car? Jo crec que sortiria més barat tenir una colla de correctors de carn i ossos atenent personalment les consultes, gairebé. :-)

David Gálvez Casellas ha dit...

Collons, quin ocellet! Quina fesomia mes voltoral!

http://galvezcasellas.blogspot.com/2007/06/idiota-jo.html

Aquí deia alguna cosa sobre idiotes i sobre una accepció lingüística d' "idiotisme". Com diria el teu admirat periodista: "Corria l'any 2007. Érem joves i temeraris."

D.

David Gálvez Casellas ha dit...

Per cert, veig que --tu que reivindicaves el "no a la comprovació de paraules" i que recordo que et vas fotre molt pesadot amb allò que tothom l'havíem d'eliminar-- has tornat a fermar la portella, eh? Que potser t'entrava al tros un senyor amb cara de xinès-japonès? He he he! Com ens hem de veure! (Demà reactivo la meva, donques, no en parlem més!)

David Gálvez Casellas ha dit...

Encara un altre per cert, a l'entrada sobre "garba" que vaig extirpar l'altre dia del DCBV vaig trobar aquesta locució:

a) Comprar en garba: comprar en gros, sense triar, així com ve (Aguiló Dicc.).

reflexions en català ha dit...

Víctor,

I resulta que a els de l'Optimot estan sorpresos perquè hi ha molt poca gent que els envia consultes. Coses de la immediatesa.

No ho sé. A mi em sembla car, però l'eina és molt bona si es fa servir bé, com totes.


Davit,

Aquest article teu ja el vaig llegir. Amb tanta funció pública estem deixant de banda el nostre idiotisme, eh?

Com ens hem de veure, sí... Si no li agraden els meus principis, en tinc d'altres.

Es fan molt pesats, aquests mandarins. Ja veuràs si t'ataquen a tu.

reflexions en català ha dit...

Una altra:

"Originàriament hom usava l'expressió 'en gros' (al segle XIII ja trobem la frase '[H]auran venut lo peix en gros), la qual s'oposava a 'en menut' o 'a menut' ('No vendre [ni] en gros ni en menut' és un passatge del segle XIV). Posteriorment s'estengueren les locucions 'a l'engròs' i 'a la menuda', que són, per tant, més actuals, però que ja documentem al segle XII."

'De la preceptiva de la llengua', a cura de Joan Martí i Castell.

http://books.google.cat/books?id=Acn95NMWTJEC&pg=PA109&lpg=PA109&dq=%22en+gros%22&source=bl&ots=M-P3NY2lXX&sig=crD92AhlUIi078j1olbFIO-FCKk&hl=ca&ei=Nwh_StOrN-KgjAfw8fnwAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7#v=onepage&q=%22en%20gros%22&f=false

vpamies ha dit...

Marc, no reben consultes perquè potser la gent no hi troba l'opció per fer-los-les arribar.

De vegades ja és molt demanar que la gent sàpiga fer anar les eines del web de manera correcta!

Jo puc entendre que pugui morir d'èxit, l'Optimot, pel cabal de consultes i peticions de servei, però segueixo pensant que mig milió d'euros són molts quartos per mantenir un portal que ja funciona.

Perquè si mantenir-lo un any costa això, quant va costar muntar-lo? Prefereixo no saber-ho...

Dessmond ha dit...

Hòstia amb "l'engrós". Creia que malgrat s'escriguin en català els originals -tot i que amb el que ens descobreixes sembla impossible-, hauria d'haver la feina d'un corrector abans de publicar els articles, no?

Dessmond ha dit...

Sobre l'Optimot:
Veig que les fonts només fan referència a referents catalans principatins. O m'ho he mirat malament?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...