dimarts, 25 d’agost de 2009

Reflexió ràpida (una altra) sobre periodisme



Ho comentava al Marc ara mentre sopàvem i he dit, què coi, vaig a escriure-ho al bloc. Una mostra més del pèssim periodisme, si és que en podem dir així, que fem avui dia.

Durant unes setmanes, el gran tema que hi ha hagut a la Seu ha girat al voltant de les obres del carrer Major i, més en concret, de la ubicació d'uns contenidors soterrats a la cantonada amb el carrer Jueus. Cartes, comunicats, declaracions, recollida de signatures... perquè hi havia uns veïns i uns comerciants que no estaven d'acord ni amb el lloc on es volien col·locar els contenidors, ni amb la política informativa de l'Ajuntament cap als afectats.

Aquest dilluns l'Ajuntament va informar a través d'un comunicat de la reunió que l'alcalde va tenir amb els presidents de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell, de la Unió de Botiguers de la Seu i de l'Associació de Veïns del Carrer Major. Com és lògic, la nota de premsa escombrava cap a casa -penso, doncs, que no es pot criticar en aquest cas l'Ajuntament- i titulava més o menys així: Comerciants, hotelers i veïns valoren positivament les obres del carrer Major.

Avui dimarts m'he mirat el recull de premsa que cada dia l'Ajuntament penja a la seva web i hi he vist que tots els diaris que han informat de la notícia (Segre, La Mañana, El Periòdic d'Andorra, BonDia, Diari d'Andorra) ho han fet seguint fil per randa l'esperit de la nota de premsa de l'Ajuntament, que evidentment pel fet de ser una nota de premsa de l'Ajuntament, no deixa de ser una nota de premsa interessada. També hi és copiada literalment a la web de Ràdio Seu, tot i que els de la ràdio municipal, quan fan un copia-enganxa, acostumen a fer-ho notar al capdamunt de la notícia, cosa que per mi els honora.

A la premsa escrita, doncs, enlloc hi he trobat cap contextualització de la notícia. O sigui, que per una banda hem estat durant dos o tres setmanes dient que veïns i comerciants criticaven l'Ajuntament per les obres del carrer Major i d'un dia a l'altre titulem justament al revés. I ens quedem tan amples!

Se'm plantegen diverses reflexions:

- Una per nosaltres, els periodistes: no ens fa vergonya? Tots els diaris, tots, diuen el mateix! I el mateix és el que diu l'Ajuntament, part interessada! És clar que hi haurà veïns i comerciants a favor i en contra de les obres i dels contenidors i de tot a la vida, i se suposa que la feina d'un periodista és mirar de donar elements al lector-oient-espectador perquè aquest pugui fer-se una idea aproximada del que passa. Que mai res és blanc o negre, això ja ho sabem, i precisament per això és inconcebible, al meu entendre, que no ens hi fixem una mica més.

- Una persona normal del carrer que hagi seguit el tema, què ha de pensar? Després de tantes crítiques i tanta polèmica per part dels contraris -que ja se sap que els que més soroll fan al món són els contraris al que sigui, i hi ha cops que tenen raó- ¿ara de cop i volta tot és perfecte i tothom ha entès per què els contenidors han d'anar on han d'anar? Aquesta és la visió que deu tenir molta gent en llegir avui els diaris.

- Veient aquest periodisme no és estrany arribar a pensar que les mateixes institucions públiques ja ens prenen per tontos, als periodistes, perquè saben que la nota de premsa que ens envien arribarà al lector-oient-espectador ben bé com a elles els interessa que hi arribi. Només em queda dir: chapeau pels responsables públics que se n'han adonat i se'n poden aprofitar.

I tot i que aquest cop ho concreto en el cas de la Seu i dels mitjans d'aquí, fa pena mirar cada dia les edicions digitals de diaris nacionals que no fan més que copiar literalment els teletips d'agències. Com voleu que no em faci vergonya, dir que sóc periodista?

josefina


10 comentaris:

marc ha dit...

Chapeau! A veure qui fa autocrítica així.

Núria ha dit...

Tens tota la raó. Quan llegeixo les notícies a Ràdio Seu, només mirant els titulars, ja sé si és una nota de premsa d’aquella dona de l’Ajuntament.
Parlant de notes de premsa, aquesta que heu posat a l'encapçalament dels cometaris sobre els asiàtics, dir-vos que jo tinc la comprovació de paraules i també m'han "insultat" els asiàtics, un tal Pink de Taiwan (vista la IP)!! Ho vaig eliminar ràpid. Així que no us penseu pas que esteu protegits dels atacs grocs!!!

Andreu ha dit...

Josefina,

La realitat és la que és, però es pot canviar. Però el costum i la inèrcia son una pesada motxilla. El mateix que expliques es el que es publica a La Vang., a l'Avui, al Periodico, (i a les edicions o suplements obre Catalunya) dels diaris madrilenys. El que emet la nota, per pessebrisme d'editors, directors, i sectarsme esbiaixat i partidista de molts redactors-comissaris, es el que surt , i a la tele publica, i a la radi publica....i als mitjans audiovisuals privats...en el que diuen informatius i CALDRIA DIR-LOS COPIATIUS Ó ALTAVEU DELS PODERS.

Resten les columnes d'opinio.

Mentre siguin porucs i malprofessionals -tots els del gremi- seguirà aquesta falsedat global en la informacio que s'ofereix a la gent del poble QUE PAGA (en els diaris) per tenir informació,no consignes amanides o guions de teatre.

I sempre he pensat que nomes a partir de casos concrets, concrets, reals (el que expliques tu avui; el to xicaguià de MOntilla envers Xavier Sala-Martin; les consignes de Presidència dia rera dia als directors i caps de política...) i escampar-ho. Perque dir generalitats no aconsegueix mai res.
Son els casos concretes succeits els que cal fer coneixer per altres bandes. Això em sembla.

Bona nit,
Cordialment,
Andreu

Allau ha dit...

Fa temps que passa i cada dia es fa més evident: els diaris han esdevingut en gran part un recull de notes de premsa redactades per alguna de les parts interessades. Després que no es queixin si els girem l'esquena i anem a buscar les notícies en altres fonts.

josefina ha dit...

Una justificació que a vegades solem donar els periodistes en casos així és que no tenim prou temps per fer-ho d'una altra manera, o que al mitjà on treballem no hi ha prou gent per fer-ho com caldria.

Jo penso que hi ha una manera ben senzilla de superar aquests dos hàndicaps, que són reals en la majoria dels casos. En una nota de premsa com la que comentava, tan sols caldria dir al començament de la notícia "Segons informa l'Ajuntament..." i copiar la nota tota entre cometes, perquè es tracta d'un text que no has redactat tu sinó el mateix consistori. No és l'ideal però com a mínim deixem clar que allò no ho ha escrit el periodista, ni ho diu el periodista, sinó que és així com ho diu l'Ajuntament.

No sé si m'explico.

L'home del sac ha dit...

Bona reflexió. Suposo que amb lo fàcil que és copiar una nota de premsa... no cal perdre temps ni mitjans en buscar el que pensa realment la gent afectada ni explicar-ho de forma veraç i independent.

marc ha dit...

Que no, Josefina, que el mestre periodista que Viu als Pirineus diu que les cometes són per destacar una part del text, hehe.

Aquest migdia a Catalunya Informació han fet una noti del Festival Brudieu, que es fa a la Seu, i han connectat amb Lleida perquè una noia amb accent de Barcelona parlés d'un esdeveniment que passa a 200 km de la Seu. Collonut.

Ferran ha dit...

Josefina, aplaudeixo el teu post com a lector, i doblement com a periodista. El periodisme d'avui fa pena, en general, perque la majoria dels mitjans 1) són esclaus del seu amo, i 2) no tenen autèntics periodistes, sinó copiadors, com molt bé dius.

D'altra banda, però, em fa l'efecte que el món del periodisme pateix del mateix mal que la resta de móns laborals (manca de motivació, precarietat, semenfotisme); el problema és que la feina del periodista es veu a tot arreu, i per diferents mitjans; per això es fa més evident.

Sí, el periodisme té un problema, i de rebot el té la societat que vol (teòricament) ser informada.

Marià Cerqueda ha dit...

Si em permeteu, el que trobo indignant és la nova tendència que s'està imposant a les rodes de premsa, on no es permeten preguntes. Malauradament, tal i com he llegit en un comentari anterior, crec que d'un tal Ferran, els periodistes fan el que els amos manen. I desprès ens volen fer creure que Internet té la culpa de que cada cop es llegeixin menys diaris, o es vegi menys la tele...

David Gálvez Casellas ha dit...

No et pot fer vergonya ser periodista després de la reflexió pública que acabes de penjar. Molt bé, nena, molt bé.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...