divendres, 7 d’agost de 2009

Vidal Vidal és el paradigma


Segur que tots coneixem algú que durant l’etapa de govern de Convergència anava de radical per la vida, era més independentista que ningú, malparlava del Pujol faltant-li al respecte si calia, i sempre des d’aquesta superioritat moral que, com diu sovint el Sostres i penso que amb raó, sempre exhibeix l’esquerra. I de sobte, amb l’arribada del Tripartit, aquest mateix algú rep un càrrec pels serveis prestats i de cop el seu discurs canvia radicalment perquè l’únic objectiu és mantindre’t com puguis enganxat a la cadira que abans tant criticaves, i si per això he de pujar als altars una persona que ni en somnis es planteja la independència del meu país, ho faig sense cap mena de vergonya. Total, ara sóc jo el poder, ara xuclo de la mamella i si he de canviar de discurs, ho faig i punto, que diria aquell. Per mi, el Vidal Vidal, actual director de serveis a Lleida del Departament de Comerç, Turisme i Consum, és un paradigma d’aquesta situació.

El llegia de fa anys a la contraportada del Segre i no em desagradava pas, precisament per aquest punt de radicalisme independentista que exhibia. Ara, tot i el càrrec, hi segueix escrivint, i el vaig deixar de llegir perquè aviat em vaig adonar del nou discurs. Però ahir dijous em va cridar l’atenció el destacat del seu article (“Ja n’hi ha prou de derrotisme. El plany sense alternativa només condueix a la frustració i la paràlisi”), que curiosament és si fa no fa l’actitud que ell tenia no fa pas gaires anys, i vaig decidir fer l’esforç de llegir-me’l. En poques línies arremet contra dos persones que, curiosament, defensen ENCARA ara el que ell havia defensat quan Esquerra no era al govern. Ataca el Salvador Cardús i la Patrícia Gabancho i ho fa amb aquesta pobresa d’arguments:

“Entre nosaltres, escoltem aquests dies veus clamant contra el notable acord de finançament aconseguit amb arguments maximalistes com que la seva acceptació suposa espanyolitzar la política catalana (Salvador Cardús, intel·ligent però a aquestes altures passat de voltes) o que els diners que han d’arribar són les trenta monedes amb què Madrid ens compra (Patrícia Gabancho, independentista furibunda de darrera hora, fins fa quatre dies presidenta del club de fans de Maragall). Vaja, vaja!”

Cardús “passat de voltes” i Gabancho “independentista furibunda de darrera hora”.

Retinguem aquestes definicions. Per mi, són un altre paradigma, el paradigma de com l’Esquerra actual ridiculitza i defenestra els que segueixen pensant que amb Espanya no hi ha res a fer, que l’única solució és la independència, i que creuen que aquest camí no el liderarà pas Esquerra, després de l’evidència de la seva gestió en els dos governs tripartits. Ah, ell ho explica d'una altra manera: "No comptaven que Esquerra ha madurat i els seus dirigents comencen a fer cas omís dels consells paternalistes d'opinadors interessats que no fan més que escombrar cap a casa. Cap a la casa gran". Esquerra ha madurat?? De donar la presidència de Catalunya al PSOE se'n diu madurar? Així entenc moltes coses. Com que mai més us tornaré a creure quan em digueu que voleu la independència.

I fixeu-vos què diu del Montilla, sobretot el que diu entre parèntesis: "Té raó el president Montilla (amb l'avantatge de no portar la malenconia catalana a la sang) quan diu que Catalunya ha de fugir del pessimisme crònic en què sembla immersa." Sí, i a fe que un president com aquest te'n fa venir moltes ganes, de no ser pessimista. Un president que no dóna la talla, que no sap improvisar discursos, que fins i tot les dedicatòries que escriu als llibres d'honor dels ajuntaments les porta escrites en una llibreteta, que diu mentides sobre el finançament i no li canvia la cara, que deixa que amb la llei de caixes ens envaeixin competències... Sí, el president Montilla té tota la raó del món. Pels d'Esquerra.

Ni l’aigua és més clara que aquest argument: Esquerra ha donat la presidència de Catalunya al PSOE, es queden tan amples i encara volen que ens creiem que són independentistes i que hi posem bona cara!!

Per favor!, que diria aquell altre.

josefina

18 comentaris:

marc ha dit...

Quin sujeto. Una bona tesi seria fer el seguiment d'aquest home des que bramava al costat del Barnils fins que llepa al costat del poder.

També és cert que s'ha convertit en un opinador marginal, totalment invisible, i segurament d'aquí uns anys escriurà uns records vidals vitals a la vora del foc amarats (!) de boira.

'La menjadora'.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Núria ha dit...

Oi que el Vidal Vidal era un dels tertulians habituals dels "Postres de músic" de Catalunya Ràdio?. Allò sí que era un programa. Fou la primera crosta en caure, el va tombar la Montserrat Minobis. Era massa radical, massa catalanista i independentista. Allà sí es parlava d'independència i del territori dels PPCC sense embuts. I mireu ara... Bé, coses pitjors s'han vist. En Josep Piqué era del PSUC i va acabar al PP. Tots aquests que van madurant poc a poc potser encara no hi han arribat o no ho volen demostrar gaire però d'aquí no massa els veurem elogiant les polítiques de l'Esperanza o del Camps. De moment ja tenen la E. Temps al temps...

manel ferran ha dit...

Felicitats...¡ No coneixia el vostre blog. Segui així, dient les coses clares davant de tant embaucador que ha embascat tot el país...¡ davant de tant traïdor que encara ens vol vendre allò de mans netes, de l'equidistància i del serem decisiu i de la independència del 2014...¡

Manel Ferran. Les Penelles ha dit...

Per cert, conec de fa temps i de prop el Videal Vidal... i ja es veia a venir com acabaria aquest personatge...¡ No és gens estrany la fi d'aquest senyor. I, compte, que si cal, també el trobareu aviat entre els del PP. Que la MENJADORA és la MENJADORA....¡¡¡¡ I tant criticar Josep Pla...¡ a qui van regatejar els mínims reconeixements, i ara... com ens hem de veure... amb aquests "escriptors"....¡¡¡¡

reflexions en català ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
marc ha dit...

Mira, ara he tornat a llegir l'article i la veritat és que és molt bo, estimada meva, plaer de ma vida.

I una altra cosa. És que no m'havia llegit tota la vomitada del Vidalet. Mira, Vidalet, a la Gabancho i al Cardús tu no els arribes ni a la sola de la sabata. Que siguis un mediocre i un empleat és 'normal', però que tinguis tanta enveja i tant odi i tant ressentiment cap als que no són mediocres i tenen una mica de dignitat, això et fa ser un pobre tio. Un pobre tio.

L'home del sac ha dit...

Si han pogut canviar de discurs, també poden deixar ja de dir que són independentistes... que no se'ls creu ningú... per favor... A qui es pensen que enganyen!!!!

Anònim ha dit...

pobret...els mateixos que es van carregar el programa on ell treballava ara els hi "slurp,slurp" lo membre...si l'huguet li demana que es posi mirant al salòria de genolls..doncs vinga!..que després ja passarà l'iceta..déu meu, fins quan s'ha d'aguantar tota aquesta "merda"?

xavi ha dit...

l'anònim sóc jo

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Miquel ha dit...

Uná més de les rates atrapades dins la gàbia. Com diu en Vila al llibre sobre Pla: si un dia arribem a ser un país lliure no serviran ni per escombrar escales.

Anselm ha dit...

Vidal Vidal en la època convergent va intentar moure fils per a aconsegir la direcció de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, és un patriota,però a la vegada també un sàtrapa i un vividor.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
MARTELL DE REUS ha dit...

Sempre és bo tenir informació. Jo escoltava el Vidal Vidal a l'Orquestra amb el Ramon Barnils i el Jordi Vendrell (ACS), molt abans dels Postres de Músics que esmenta la Núria. Realment m'agradava sentir-lo. Després li he anat perdent la pista, en llegir aquest post m'he quedat tristament sorprés. Dificilment ens treurem els españols del damunt mentre ens seguim barallant-nos com a xinos els 4 separatistes que sóm (vull separar-me d'aquella colla de paràssits) i fent-los-hi el joc.

reflexions en català ha dit...

Núria,

Hehe. No t'estranyi que E acabi dient-se Pluja Fina Gradual.

Manel Ferran,

Benvingut i gràcies. Coi, tu com la Núria. D'aquesta gent t'ho pots esperar tot. El Ridao i l'Espe festejant?



Home de sac,

Malauradament, encara hi ha força gent que se'ls creu, i també és cert que molta gent viu al marge de tota la ronya que envolta la política i va a votar com qui vota en un concurs pel mòbil.

Xavi,

Em sembla que ja sé qui ets, un 'que s'enfila vers Salòria'.


Anselm,

Benvingut. Em molesta molt que acusi la Gabancho de neoindependentista. En canvi, jo, Vidal Vidal, sóc independentista de sempre, de soca-rel (encara que ara no exerceixi). Potser és un patriota, però un mal patriota.

Martell de Reus,

Benvingut. A mi també em sap greu que ens barallem entre nosaltres, però ara per ara no penso callar per un suposat patriotisme.

Salut


marc

Andreu ha dit...

Ramon Barnils sempre tingué total llibertat. Faltaria més. I en l'etapa convergent, molts, molts menjadors d'ERC van trobar caliu i menjar. Per patriotisme. Per pluralisme. Per solidaritat.

Però eren , com la seva direcció, MENJADORS i res més.

Ramon Barnils, un esperit lliure, sempre comentà i criticà el que volgué. I ara? Piloterisme dels Vidal's (menjadors als restaurants durant anys i panys,) al Montilla, tot per la manejadora. I el pais?

Se'ls hi refot. Com als freres Carod o el germnet Benach i al cambrer de Ripoll. Menjar, cales i manar alguna cosa. Res més.

Per cert, Marc, suposo que hauras llegit l'entrevista d'en Sostres a l'ARtur Mas.

Ara ja no podreu dir segons quines coses del lider nacionalista convergent. Els qui el coneixem de fa temps i temps ja ho teniem claríssim. Pero a partir d'ara, nois, segons quines coses a no les podran dir els esquerranots, esquerranets o anticonvergents.

Bon mes d'agost, familia!

Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

Andreu,

El teu problema és que et penses que tothom éssectari. I ho deixo aquí.

Copio el comentari que he fet a cal Sostres, on també esmento la meva estimada:

"Josefina, plaer de ma vida, a mi m'han agradat més les preguntes. Aquest format d'entrevista està molt bé si l'aplica algú com el Sostres. La Josefina és convergent i jo sóc reagrupat (dels que paguen, eh?) No tinc cap mena d'intenció de convèncer-la perquè tard o d'hora, els convergents i els reagrupats ens haurem de trobar (reagrupar). Jo puc presumir que per, mi, ja ens podem casar ara; en canvi, els convergents depenen de les circumstàncies, del que diran els veïns i tot això. És igual, us esperarem a l'altar perquè sense vosaltres, el projecte de reagrupament no té sentit. Fins i tot sense la gent d'Esquerra no som res. Caldrà que vagin molt malament les coses per poder reagrupar-nos, i això és trist, molt trist. Mentrestant, caldrà que us fotem canya Josefina, perquè si no, no avançarem. El Mas diu que votaria 'sí' en un referèndum. Molt bé. Jo li preguntaria si espera que sigui el Puigcercós el que promogui el referèndum. Jo sóc reagrupat però sobretot em considero un patriota. Celebro que el Mas hagi superat el discurs del Pujol, però per desempallegar-se del franquisme no n'hi ha prou de dir que votaries 'sí'. Collons, senyor Mas, si vostè votaria 'sí', i si vostè té la intenció de ser un líder polític amb cara i ulls, per què no promou aquest referèndum?

Andreu, des del respecte que et tinc, deixa'm dir-te que et veig com un sectari. Ja sé que t'enfadaràs, però jo t'estimo i et dic el que penso de tu. Jo no sóc anti-CiU, collons!!! Que no ho sabeu veure???!!!!

Si l'Artur Mas vol ser el líder que necessita el nostre país, no ha de dir que votaria 'sí' en un referèndum, sinó impulsar aquest referèndum perquè està convençut que aquesta és la millor política social, la millor manera de sortir de la crisi (tant que el preocupa).

Res més.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...