diumenge, 20 de setembre de 2009

Dissabte de rovellons




Aquesta vegada vaig poder acompanyar les hienes d’Igualada que vénen a robar-nos els bolets. El ramat era més nombrós que l'última vegada i també hi havia reforços de la capital. Però, com em passa molt sovint, el dia bo va ser l’altre, fa un parell de setmanes, quan aquests cabrons van omplir els cistells de ceps i jo no hi vaig poder anar.

De tota manera, no vam fracassar, tenint en compte que no hi ha gaires bolets, ni cap amunt ni cap avall.

La setmana passada va fer bastant fred a los alts i els ceps s’han esfumat. En vaig trobar un de ben maco, però entre set que anàvem en vam plegar tres o quatre. O sigui que, com veieu a la foto, ens vam haver de conformar amb els rovellons. En vaig plegar una quarantena, més una vintena de potes de perdiu, que són prou bones.

Al final no vam anar als boscos de XXXXXX sinó als de YYYYYYY, a mitja hora de jeep per camins que déu n’hi do. Anar a buscar bolets per aquesta zona i no trobar-ne tampoc no és cap putada perquè només pels paisatges ja paga la pena. Matí clar, fred (cinc graus, oi, Fatjó?) i molt tardorenc. El pic de ZZZZZZZZ, el més alt de la comarca (hehe), ben enfarinat. Fa un fred que pela. Sort que porto botes, per això els altres, que no en duen, m’odien. Després de les pluges de divendres, la verdor és exuberant i quedem ben xops.

El bosc és ple de bolets de tota mena, però costa trobar-ne dels nostres. Encara que vagis lluny, avui en dia tot està remenat. El rovelló va car, al bosc i al mercat. Tinc un moment de glòria: de cop, quatre rovellons i el cep, i el que és més important, amb l’Òscar al costat. “Comences a fer ràbia”, diu, i m’abandona derrotat.

Cap a la una, xops, cansats i morts de gana, baixem a dinar al poble on veneren un sant viciós (els d’aquí ho heu de saber). Com sempre, falta de previsió i ens hem d’esperar una hora. No hi ha protestes. Fins al primer plat ningú no parla, sinó que tothom devora, i abans del segon ja hem menjat com porcs; això sí, molt farts, molt farts, però no deixem res. D’entrada, amanida, cargols i embotits per quedar tip; arròs de muntanya; porc fer; músic amb moscatell, crema i cafè.

No vam fer com l’Òscar l’any passat, que després del dinar es va estirar a fer la migdiada al pàrquing de davant del restaurant. Avall que fa baixada. La pròxima sortida boletaire, si no canvien els coses, serà més cap avall. I ja us aviso, hienes, que a casa nostra hem posat una tanca i no podreu anar al bosc de la FFFFFFFF.



1 comentari:

Noctas ha dit...

Ostres quin dia més collonut deurieu passar, malgrat les hienes esclar! Llàstima, però, que no hi haguessin més ceps, però amb els rovellons us deurieu pegar un dinar de puta mare també...en fi que alguns tenen sort!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...