dijous, 10 de setembre de 2009

Èxit inesperat i encoratjador



El Marc em diu que faci jo la crònica de la presentació de Reagrupament ahir dimecres al vespre a la Seu. Pobre, em sembla que encara està en estat de xoc perquè han pencat molt i perquè fins i tot jo li havia dit que podria estar content si a l'acte hi anaven 30 persones. Hi havia diversos factors que no feien pensar en una assistència nombrosa, els dos més importants:

– l'hora de l'acte coincidia amb la festa d'inauguració del Mundial de piragüisme que fins diumenge es fa a la Seu i que ha portat fins aquí més de 350 palistes de 60 països.

– la Seu i comarca és terra cremada i, per a Reagrupament, territori comanxe. Aquí l'Esquerra que hi ha és línia Puigcercós.

Poc abans de començar l'acte no hi havia gaires motius per a l'esperança perquè es veu que encara no eren ni deu persones –jo hi vaig arribar a misses dites, un cop el Josepet es va haver quedat ben adormit i en companyia de la padrina–. Però, tot al contrari, la sala es va omplir i es van haver d'anar a buscar més cadires. Un que va fer el recompte exacte de la gent que hi havia asseguda va comptar 85 persones! Més les que hi havia dretes i les que van anar entrant i sortint, van ser un centenar les que es van acostar al centre cívic El Passeig per escoltar primer l'Emili Valdero amb la seva classe magistral sobre l'estafa de l'acord de finançament, i després el Joan Carretero, que va tornar a desenvolupar els dos grans eixos de l'aposta de Reagrupament: la necessitat d'una regeneració de la classe política i la declaració unilateral d'independència per part del Parlament.

En el torn de paraula per al públic també hi va haver força participació, amb la qual cosa l'acte va durar dos hores llargues. En sortir, molta gent va voler recollir butlletes d'inscripció a Reagrupament –de fet, no n'hi va haver prou per a tothom que en volia.

En definitiva, un èxit inesperat –fins i tot pel mateix Carretero– i molt, molt encoratjador.

josefina


P. s.— També en Parlen el Jordi i RàdioSeu.


16 comentaris:

reflexions en català ha dit...

T'he demanat que facis la crònica perquè ho fas molt bé i amb més distància que jo.

Vejam si la gent s'anima. Per mi, quaranta persones ja eren un èxit.

Això vol dir que alguna cosa es mou de debò, més enllà de cada territori.

marc

Helena Arumi ha dit...

Molt bona feina!
Visca la terra i les ganes de tirar endavant!

Gràcies per tot el que feu.

L'home del sac ha dit...

Felicitats i endavant!

Noctas ha dit...

Clebero de tot cor el vostre èxit...saludus família!!!

Jordina ha dit...

Els ullets d'esperança d'en Josep, conviden a pensar en un futur de llibertat.
Visca per aquesta satisfacció,que ben mereixeu, i bona diada!

Aligot ha dit...

Sí, va anar bé. La feina es fa fent-la i a la independència s'hi arriba anant-hi. Ahir vam fer un pas més endavant. Petit, modest, local o comarcal, però un pas al cap i a la fi. Normalitzem el somni, l'escampem amb claretat, l'assaborim amb la naturalitat de la fruita madura.
Endavant i fora, catalans!!!!
Jordi Dalmau i Ausàs

Isidre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Isidre ha dit...

Molt be us felicito...

Perdoneu, però desprès de veure i viure, en primerísima persona el que va passar amb gent del PSAN,IPC i diferents branques ja no hi crec amb tot aquest folklore d'independència casolana.
Algú els recorda?
Molta sort

marc ha dit...

Gràcies a tots.

Isidre, som al segle XIX.

Els 'folkloristes', així despectivament com parles tu, són els que no s'actualitzen, els que encara mamen d'ideologies obsoletes que són res més que nostàlgia o excusa. També ho són els immobilistes, els resignats, els acomplexats i els que tenen autoodi.

Isidre ha dit...

Beno suposso que vols dir que estem al S.XXI
I un poble està format per tots; des dels immobilistes fins els que viuen d'ideologies nostàlgiques però que tenien un parell d'ous... I creiem amb una història que hores d'ara encara està molt més lluny gràcies als catalanistes de barretina i flabiol (CiU, ERC i putalades varies)
Per sort vivím en un lloc ha hon cada u de nosaltres pot pensar i decidir lliurament. No?
Salut

vpamies ha dit...

La il·lusió és un dels motors més potents per moure coses. Que mai ens en falti d'il·lusió per a tot el que fem.

M'alegro d'aquest petit èxit i bona Diada!

David Gálvez Casellas ha dit...

Molts ànims, Marc! Enhorabona per la feina feta i per l'èxit.

Marià Cerqueda ha dit...

La feina ben feta, no té fronteres. Endavant les atxes i enhorabona.

Jordina ha dit...

Isidre, tot depèn de la memòria que vulguis donar per important. No perquè la majoria no recordi intents, il·lusions, projectes, etc. vol dir que deixin de ser importants. Cadascú tria les seves apostes, i potser per tu són perdedores, però per sort no tots consideren el triomf de la mateixa manera.
Deixar de tirar endavant una cosa perquè creguis que tens les de perdre, penso que equival a donar per bo el triomf als "enemics". Bé, el que vull dir és que ningú coneix el futur, ni com sortiran les coses que acaben de començar, però lo únic que val és fer-les amb ganes, creient-se-les i sent coherent -que és prou difícil-. Ja se sap que sempre hi ha els del "jo ja ho sabia", "ja es veia venir", "jo ja no hi crec en flabiols i barretines". D'acord, però això no et dóna més raó que els qui ho intenten. Diuen que qui no es mou no sent el pes de les cadenes. A més, tu potser tens menjar a finals de mes, però per qui no sap si en tindrà, val la pena plantejar-se si els polítics miren pels seus sous o penquen per fer que la justícia estigui per sobre de tot. I també un camí és gestionar un país sense haver de demanar permís per tot. Que després seguim patint les mateixes incoherències, segurament, però potser tindrem més a prop els responsables.

Anònim ha dit...

He posat aquesta reposta a la web de reagrupament, també crec es pot posar aquí, però ho acabo diferent.

M'ha agradat molt la crònica, molt pròxima per mi que he patit les vicissituds de ser un independentista de l'Alt Urgell no alieat amb el tripartit. A la Seu hi vaig veure gent del carrer, rostres apolítcs fins ara per mi i antics patriotes catalans, que havien marxat cansants de tanta hipocresia política catalana. Reagrupament omple, convenç, retroba i uneix. Francament un éxit amb majúscules.

FELICITATS MARC, HA ESTAT TAMBÉ ÉS EL TEU ÉXIT. Toni ALET.

Puigmalet ha dit...

Visca la terra lliure! Caminem cap a l'estat propi que veuran els faros del Josepet.Enhorabona!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...