divendres, 4 de setembre de 2009

Flaixmarcs


No és veritat que totes les dones són iguals. La Times New Roman és vulgar, fàcilment odiable però menys que l'Arial i la Verdana; la Courier, sobretot si és New, és impertinent i massa pesada; l'Helvetica és d'aquelles que fan gràcia una temporada però que després cansen molt; n'hi ha d'infantils com la Comic, però només fan gràcia un dia; la Garamond és correcta però massa professional, indicada només per a actes oficials; em quedo amb la Georgia, de cos 12, cos perfecte, sòbria, alterosa, eminent, prominent, ferma, decidida, esvelta, contundent, sòlida, segura, àgil, robusta, distingida, elegant, discreta, encimbellada, moderna, seriosa, noble. No totes són iguals i jo sóc molt fidel.


12 comentaris:

Allau ha dit...

Ai, Marc, que aquestes declaracions d'amor et poden crear problemes, que els tipògrafs són molt venjatius. Precisament tinc un apunt sobre el tema, però m'espero una mica per no empatxar, que aquesta setmana ja vaig carregar contra la "comic sans".

marc ha dit...

haha. estarem atents.

josefina ha dit...

O sigui que jo sóc la Georgia no?

Perquè si no és el cas, em queixo que a mi no m'hagis dedicat mai un escrit com aquest, i que ho hagis fet a una miserable tipografia!!

joanoliu ha dit...

M'agrada el tema però t'avanço que sóc molt infidel.
El meu darrer maridatge va ser amb la trebuquet, però ara estic flirtejant amb la segoe ui.
Tastaré la teva.

David Gálvez Casellas ha dit...

Jo també estimo la Georgia. Discrepo sobre la manera com arracones la Garamond. Jo hagués dit "és correcta i, a més, professional" (amb segones). També tinc predilecció per la Bell. Gran nom, el que es pot aconseguir amb la combinació de les tres: Georgia Garamond Bell. Georgia G. Bell. Georgia. Georgia on my mind.

marc ha dit...

La Bell no està malament, però els nombres són horrorosos.

Miquel ha dit...

La meva preferida és la Calibri: sòbria, però ben definida i aquest aspecte de somriure de La Gioconda, que no saps si prendre-te-la seriosament o riure amb ella.

Allau ha dit...

La Georgia, la Trebuchet, la Calibri... no sabeu on us esteu ficant. Crec que hauré de publicar el meu apunt cautelar. Mentrestant, feu cas en David, refieu-vos de la Garamond, que és una professional. O de la Gill Sans, que és més seca, però (en el fons) molt simpàtica.

oriolvidal ha dit...

Jo sóc de la Times, tu, però la del meu bloc és impossible de domar. És una relació sadomasoquista.

jordina ha dit...

Així les dones haurem de triar per les mides...

SOLID ha dit...

a mi n'hi ha una que cada mes hem dona pel c.. la lletra bancaria

Allau ha dit...

Publicat l'apunt on es demostra que els amors amb Georgies, Verdanes, Trebuchets i altres pècores és sumament perillós. Advertits quedeu.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...