divendres, 25 de setembre de 2009

Ja no es respecta res!


Aquest dematí, cap allà a les deu i aprofitant el solet que ja feia, hem sortit amb el Josepet i el Quico a fer el passeig matinal cap al camí de Bon Major. Quan arribàvem al punt on comença la baixada que porta cap a Mas d'Eroles, he trobat dos noies dins d'un camp plegant nous i donant cops de bastó a un noguer que toca al camí. Hi he passat pel costat, les he mirat, no m'han dit res i jo tampoc. No acabava d'estar segura de qui era el camp i he pensat que si eren a dins devien tenir permís del propietari per collir-ne, de nous. Al tornar seguien allà i la que fumia cops al noguer crac, sento que fa petar una branca. Me les he mirat i he dit "adéu". Amb prou feines els he sentit un "bon dia".

Com que el Josepet s'havia adormit m'he assegut en una pilona de la llum que ara fa de banc al costat del camp del meu pare, al costat també d'un noguer immens, i al cap d'una estona ha aparegut el nostre parent Josep Maria. També anava a passeig i ens hi hem afegit. Li he explicat això d'aquestes dones i quan hem tornat a passar pel camp on les havia vist ja les hem trobat enfeinades amb un noguer encara més gros que hi havia més a dins del camp. Diàleg entre el Josep Maria i elles:

Josep Maria: "Voleu dir que hi podeu estar aquí dins?"
Elles: "I per què no hi hauríem de poder estar?"
Josep Maria: "Perquè aquest camp té un propietari i em sembla que no li agradaria gaire veure-us aquí. Una cosa és agafar les nous que trobeu al camí, i una altra cosa és entrar als camps i donar cops als noguers, que tenen amos. Si ve la mestressa del noguer que ara esteu picant ja us ho explicarà, i us farà deixar estar totes les nous que teniu al cistell".

Les noies han murmurat entre elles, han agafat el cistell que ja portaven ben ple i han començat la marxa enrere pel camí. Nosaltres no hem tardat gaire a girar cua també, i hem vist que conduïen una furgoneta que havien aparcat a la carretera vella i han pujat cap a dalt al poble. Hem pensat que deuen viure aquí al Pla. Ara hi ha tanta gent nova que ja no coneixem ningú. Quan al dematí tornem de Bon Major i pugem a veure la Roser i el Josep Maria, trobem molt trànsit de cotxes per la Coromina, sí, però de gent que pràcticament mai no et saluda, això si és que t'arriben a mirar.

L'episodi d'aquest matí no és pas aïllat, en conec uns quants casos més. Es veu que hi ha molts d'aquests nous veïns que no saben que els camps són privats -com que no hi veuen cadenes ni res que hi barri el pas- i hi entren per qualsevol cosa: per plegar nous però també per fer-hi pícnics, perquè és tan guai viure en un poble!

josefina

9 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Hauríem de saber si viuen al poble. Potser tenen una adossadeta d'aquestes tan guais i un jardinet on el Quico podria satisfer les seves necessitats.

marc

Noctas ha dit...

Aiiiii, pobriçones! Només volien Nous i jugar amb el Noguer una estoneta....

josefina ha dit...

Jo encara no m'explico com no he saltat quan, tan amples elles, han dit: i per què no hi podríem estar, aquí dins?

Quins collons! (i perdó per l'expressió).

L'home del sac ha dit...

Jo en sé d'un que va arribar un dia al seu mas i es va trobar un per allí al davant collint flors i li va dir: "és que no sabia que això era privat". Si li sembla l'ajuntament envia un jardiner allí a cuidar les plantes del davant del mas... I un dia es veu que es va trobar un estranger omplint un sac d'avellanes que no volia marxar ni amb amenaces...

jordina ha dit...

Coi, jo de petita robava figues fins que em van enganxar i van posar ensolfatador, o algun verí inofensiu, quin mal de panxa recordo!! ara, no hauria contestat mai això de "i per què no les hauria de robar?". Cames ajudeu-me i cap cot.
S'ha de ser molt ignorant per fotre's en un camp a prendre nous, o a fer picnics. Potser caldrà fer un pregó per informar als neo-rurals que no tot lo que no té tanca i candau és per tots i a disposar. Així cualquiera torna a néixer, en un poble ple d'horts i de camps cultivats.

josefina ha dit...

Jurdina, et recordo que tens deures per fer, amb aquest bloc. No tanta farra per la Mercè i una mica més de concentració, que la notícia s'ho val i s'ha d'esbombar per totes bandes.

jordina ha dit...

Hehe, bé em toca gaudir de la festa tan maca que ha organitzat l'Ajuntament de Barcelona...

Dessmond ha dit...

En realitat els noguers no tenen amos. Tenir la propietat d'una terra és un tràmit administratiu, fruit d'alguna trastada. Que té amo l'aire que es respira dins d'aquella "propietat privada". O el cel o la lluna que s'hi veu des d'allí? Com es pot pensar en ser "propietari" d'un camp, de les seves herves -bones o dolentes-, de les xorigueres que corren en superfície o per l'interior?

Dessmond ha dit...

Suposo que és el que pensen aquests pixa-pins. Quins elements! Espero que realment no siguin veïnes, perquè les tindreu tot l'any fen-se les tontes i arrambant amb tot el que maduri.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...