dimarts, 22 de setembre de 2009

millets


El cas Fèlix Millet és com la guerra de l’Iraq, un fet habitual portat a l’exageració i que, com és habitual, és rebut amb la mateixa imbecil·litat. L’esquinçada de vestidures popular i la hipocresia són semblants i no cal enganyar-se tant: la burgesia catalana ho sabia (“tothom ho sabia”) i la pijoprogressia espanyola a Catalunya sabia i sap que de guerres a l’Iraq n’hi ha cada dia. I callen, tots callen com putes.

De millets n’hi ha al teu bloc de pisos, potser a casa teva i tot, però és possible que no estiguin tan desmarxats o que no puguin o no sàpiguen robar tant com l’amic Fèlix. Dels altres veïns, alguns ho saben però callen, perquè: 1) tenen por; o bé 2) roben el que poden; o bé 3) a mi deixa'm en pau.

Fins i tot tu, escolanet dels socialistes, ets un lladre, un rata paniquella que si no pot robar més és perquè no pot. Tu, com el Millet, et vendries al catalanisme o a l’espanyolíssima FAES per un plat de llenties. Robar és el que ha fet el Millet, sí, però no pagar també és robar, i difamar, i tergiversar, i manipular, i llepar el cul a canvi d’una subvenció arbitrària, a canvi de fer la pilota, de mentir. Tu ets un lladre de baixa intensitat; però, tal com el bitllet de millet, tard o d'hora cauràs o cauran els que et mantenen malgrat la teva vulgaritat, la teva mesquinesa i la teva enveja filldeputista. Gent sense ànima, sense cap principi que no sigui el bitllet, uns autèntics desgraciats que segurament us feu fàstic des que us mireu al mirall i no sou capaços d'aguantar ni la vostra pròpia mirada. Tu també ets un millet, el que passa és que ets massa mediocre per treballar a l'engròs, que diria el Luengo, i ningú no t'ho ha dit mai.


13 comentaris:

jordina ha dit...

Molt bo, Marc!!
podries fer el guió d'una peli: "Jo també sóc Millet", o "Com ser Millet i no morir en l'intent", o "Millets de baixa estopa". Tot això em fa pensar en una novel·la d'en Joan Agut, "Pastís de noces", amb intríngules de famílies catalanes que ho tenen tot i perden més, i també em recorda a "Vida Privada", tot i que no sé si es tocaven tants calés. I bé, em fa pensar en la hipocresia que, malgrat passin els anys, segueix ben ficada a casa nostra.

Isidre ha dit...

Home, el Millet devia tenir bons mestres... Algú recorda BANCA CATALANA ??????

Noctas ha dit...

Collons Marc quan et poses agressiu em poses a mi catxondo:) quin pedazo escrit!....

Jesús (Xess) ha dit...

Quina dèria tenen els pocs (poquíssims, però quant de soroll!!) seguidors d'ERC que encara queden de ficar-se arreu deixant les seves diarrees mentals sobre CiU, encara que les amaguin tan malamanet com saben.
Com es nota que es veuen extraparlamentaris ;D

josefina ha dit...

Arrel d'aquest comentari del Jesús: hi ha una cosa simptomàtica entre alguns seguidors d'Esquerra ara que Reagrupament ha començat a sortir a algun diari.

Es caracteritza per:

-discurs de rancúnia, de menyspreu i amb molta bilis cap als reagrupats i especialment cap al Carretero (no sé si saben que el Carretero, als seus actes de presentació de Reagrupament no parla mai ni d'Esquerra ni de cap altre partit a no ser que algú del públic li faci una pregunta concreta al respecte).

-la cançoneta de: "la independència s'aconsegueix treballant i no parlant-ne".

-l'altra cançoneta de: "Reagrupament no té programa: no parla de què farà amb la salut, amb l'educació, amb la immigració, etc., etc.".

Jo la lectura que en trec és que no poden pair que hi hagi algú que, fora d'ells, parli sense embuts i es proclami independentista. Es pensen que només ells són els veritables independentistes. Sí, ja ho hem vist. Des del 2003 n'hi ha alguns que vam confiar en vosaltres i que ara ho tenim claríssim, qui i com sou.

I ja sé que aquest escrit no va gaire en consonància amb el que ha fet el Marc sobre el Millet però no me n'he pogut estar. Ahir vaig llegir un escrit en un altre bloc que em va regirar l'estòmac. Està clar que tothom explica les coses segons li convenen i ho disfressen de l'autèntica realitat.
-

Núria ha dit...

Jo també ho vaig llegir...

xavi ha dit...

collons nen, vols dir que eren rovellons allò de l'altre dia allà al bosc de xxxxxxxx? perquè jo ni fotem-he totes les "manites" hem sortiria un escrit tant genial com aquest...et proposo per bloc d'or, el FIFA bloc player i el pollastre d'or

oriolvidal ha dit...

De lladres n'hi ha molts, però exercir-ne des dels aparadors de Catalunya com l'Orfeó Català o el Palau de la Música té molt més pecat, Marc. És un cas que taca, esquitxa i afebleix, més enllà de partidismes.

Entre el cas Millet i la pel·lícula d'espies de Can Bar$a ens hem cobert de glòria, aquests últims dies.

(Un altre cas, per cert, on també se sabia de tot, si més no per part d'alguns que havien fet un pacte de silenci.)

Anònim ha dit...

Marc pel mateix fet sempre hi han dos veritats, poden arribar a ser certes les dos i només les diferencia les llavis que les pronuncien. No t'enverinis, no mostris odi que poden ser interpretats com impotència o enveja. Viu i deixa viure i recorda amb qui fas els tractes, potser llavors simplement no caldrà que en facis mai més.

josefina ha dit...

"Viu i deixa viure", diu l'anònim que no s'atreveix a firmar amb el seu nom. Escolta, anònim, em sembla que aquí vivim i deixem viure. Però això no treu que poguem dir el que pensem. O és que t'hem fet algun mal, a tu?

I si vols llegir les veritats que a tu t'agrada llegir, tens altres blocs on triar. No cal que vinguis aquí a donar lliçons. Cadascú és amo dels seus errors i no per això ha de deixar de fer el que cregui oportú en cada moment. I si no t'agrada, tampis. I si vols que en parlem, dóna la cara.

Anònim ha dit...

Josefina la que mai escriu amb anònims altres llocs webs. Ara amb aquesta resposta crec estar més aprop de la veritat d'aquest cas. Ja ho deia un bon amic no et refiïs de capellans ni de hippies.

josefina ha dit...

T'equivoques de dalt a baix, anònim. I aquí queda tot dit pel que fa a tu. Jo puc anar amb el cap ben alt perquè no m'amago, ni aquí ni enlloc. En canvi, tu... En fi, no hi penso perdre més el temps, amb el que has escrit ja sé per què t'amagues. Apa, tampis.

reflexions en català ha dit...

Enze anònim, és l'última vegada que et deixo escriure aquí. Sempre recordaré, però, els teus consells tans savis.


marc

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...