diumenge, 13 de setembre de 2009

multiflaixjosefinos


Sí, aquest escrit hauria d'estar fet en diverses entrades a l'estil flaixos però com que hem passat tres dies fora de casa, sense un ordinador a mà ni accés a internet, doncs ara ho he d'escriure tot en un. M'he anat anotant les coses en un paperet perquè la memòria a vegades falla.



1. L'Onze de Setembre a Barcelona. Feia molts anys que no passava la Diada a Barcelona i no pensava tampoc que hi passaria aquesta però al final em vaig decidir a acompanyar el Marc a l'acte d'homenatge que Reagrupament va fer al general Moragues al Pla de Palau. Vam deixar el Josepet a casa de la iaia d'Igualada, vam recollir la Meritxell i la Maixa, i cap a Barcelona. De l'acte en podeu llegir la crònica com déu mana i veure'n les fotos a la web de Reagrupament. Va ser bonic ser-hi, perquè hi havia força gent -un miler llarg de persones, força més que les que per la tele es van veure a la manifestació d'Esquerra- i perquè els discursos van ser oportuns, breus però clars. I ja sabeu que en un moment en què regnen l'ambigüitat i els discursos buits, això és un valor afegit. Un acte molt digne, sí senyor. I amb cares de coratge, amb ganes de fer-la grossa, amb el sentiment general que està començant alguna cosa nova. Vam marxar amb una molt bona sensació al cos.




2. Barcelona. Ja amb el grup al complet -a primera hora del dematí el Xavi ja era a Barcelona per ajudar en tota la infraestructura i la logística de l'acte- no sé qui de nosaltres va proposar d'anar a dinar al McDonald's del Maremàgnum, una idea que ens va encantar a la Maixa, a mi i a tu també, Xavi, pas que ho negaràs. A mi em va encantar per dos coses: perquè feia moooooolt temps que no anava a un McDonald's i em porten vells records, i perquè això d'anar al Maremàgnum, un lloc ple de turistes i més ara que es parla tant de la degradació de Barcelona, doncs mira, per uns que hi baixem del poble tan poc sovint, tenia el seu punt de no-sé-ben-bé-què que ho feia atractiu. O sigui que vam anar xino-xano cap al Maremàgnum vorejant el port i em va semblar que no hagués estat mai abans a Barcelona, fins i tot vaig tenir ganes de fer unes fotos al mar i a les embarcacions que hi havia per allà. Al McDonald's, com era previsible, una cua que deunidó. Però com que el Xavi té una flor al cul va trobar de seguida taula a fora i vam estar la mar de bé.





3. Canal 3/24: Tot el que vols saber, quan ho vols saber. La gran estafa. Doncs sí. Arribats a Igualada vam posar el 3/24, que nosaltres a casa no el veiem perquè encara no ens hem decidit a fer el pas cap a la TDT (i a fe que, veient el que hi ha, cada cop és més probable que amb l'apagada analògica a casa nostra s'apagui per sempre la tele). Són les cinc i és l'hora que han de començar les dos manifestacions reivindicatives. Doncs no en diuen res: no és que no facin una connexió en directe, no, és que no en diuen res! I a les sis de la tarda tampoc!! Aquest canal és una repetició exagerada i desesperant de les mateixes notícies a les tres, a les quatre, a les cinc i a les sis de la tarda. És absolutament indigne.

4- El ridícul del govern. Impossible passar per alt un altre episodi lamentable del tripartit: el cas Noa. Patètics els protestants, patètics els d'Iniciativa, patètic el Saura, patètic tot el govern per voler convertir la Diada en un acte multiculti. Ah, i als sindicalistes que van xiular tant els polítics quan les ofrenes a Rafel Casanova, per què no s'animen a fer el mateix cada matí a la plaça Sant Jaume? Si teniu tan poc respecte per la festa nacional d'aquest país potser és que no mereixeu ser-hi (això que acabo d'escriure no és gaire políticament correcte, no?). Ah, i els de la corpo van acabar ratllant una mica, de tant repetir: les reivindicacions laborals han guanyat les reivindicacions independentistes.

5- Montilla i la consulta d'Arenys. A mi ja no m'indigna sentir de la boca del president de la Generalitat coses com que la consulta d'Arenys no és important. No podíem pas esperar que en tingués una altra opinió, un home com ell, amic d'Espanya.


Estic espessota, serà millor que ho deixi aquí. Tan sols, per acabar, aquesta foto com si fos una metàfora: Reagrupament construeix la independència.




Bona nit a tothom.

josefina

2 comentaris:

Anònim ha dit...

JO TAMBE H'ERA,MOLT EMOTIU CERT,PERO EL DISCYRS HISTORIC.....MASSA LLARG,ALMEINYS PER EL MEU GUST.
PERO FEM LO QUE FEM,PER EL NODO DEL CARRER NICARAGUA,NO EXISTIM.
JUGANT AMB BCN.

oriolvidal ha dit...

Potser va sortir la notícia a les set, a les vuit, a les nou, a les deu, a les onze... No cal que us digui que la hipotètica indignitat no ve del canal (o sigui, de la gent que s'hi trenca les banyes). Només volia puntualitzar-ho.

Per altra banda, McDonald's? Hauria estat millor que dinéssiu a la Boqueria. I ho dic de debò: s'hi menja de cine!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...