El llumenera Joan Ridao “ha retret a Reagrupament.cat [sic] que no per parlar cada dia d’independència es fa avançar el país”. Segons l’Ahir (*) a Reagrupament només parlem d’independència en comptes de treballar des de les institucions per crear les condicions “objectives” i les “adhesions necessàries” per avançar cap a l’autodeterminació.
Ridao,
1. No podem treballar des de les institucions perquè encara no hi som, però tranquil que hi serem, en part gràcies a la vostra fantàstica estratègia. Treballem ara i treballarem al Parlament; llavors podrem fer comparacions.
2. Algú em pot dir quins avenços hi ha hagut des que E és al govern? Digueu-me’n un.
3. Quines condicions objectives? Mentre creix l’independentisme, E perd un llençol a cada bugada electoral. Com explicaries a un estudiant de Polítiques dels EUA que l’independentisme creix i l’únic partit independentista que hi ha al Parlament té més exvotants que votants?
4. Adhesions necessàries? Quantes n’heu aconseguit aquests anys? La del Montilla?
5. Esteu nerviosos?
__________
(*) El periodista s’hi ha ben lluït. Sembla el mestre dels Pirineus, amb afirmacions com aquesta: “Així ha criticat la formació liderada per l'exrepublicà Joan Carretero perquè només parlen d'independència en comptes de treballar des de les institucions per crear les condicions "objectives" i les "adhesions necessàries" per avançar cap a l'autodeterminació.” Així, tal com està redactat, ho dius tu, noi/a; que no ho veus?
diumenge 27 de setembre de 2009
Nerviosos, Ridao?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost
Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)
no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...
4 comentaris:
El punt 3 planteja una paradoxa molt interessant. Una possible explicació és la discrepància entre d'una part el que un partit diu que és i d'altra part com el veuen els seus electors potencials, amb la conseqüent pèrdua de credibilitat.
Punt positiu: els d'E ja parlen de Reagrupament.
Aquest no pot parlar de treballar, que no ho ha fet mai de la vida i menys encara els últims 5 anys
Vaig llegir aquestes declas de Ridao i vaig pensar: "malament, ara sí que tenim la prova: se'ls ha empassat la cadira".
Moi, Reagrupament. Sense dubte.
Publica un comentari