dimarts, 15 de setembre de 2009

Sumar i multiplicar


Hi ha sumes i sumes i multiplicacions i multiplicacions.

El gran Noctas diu que “això que Laporta multiplica en comptes de sumar diu poc de Don Carretero. Es nota quines són les seves preferències. Multiplica tothom, Don Carretero, tothom, no només els capos!!!”

I jo dic que hi ha sumes i sumes, i multiplicacions i multiplicacions.

Atenció (que diria el Luengo) a aquesta notícia: El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament. Diu el senyor Ramon Serra: “Hi havia molts socialistes que estàvem entusiasmats amb el projecte federalista. [...] Això, però, se n’ha anat enlaire.” Pel que fa a la posició del PSC en relació amb la consulta d’Arenys de Munt: “És absurd que no es deixi llibertat a tothom per dir el que pensa. Hauríem de fer com al Canadà, on es parla d’independència i no passa res.”

En aquest cas penso que hauríem de parlar d’una suma important que no crec que tingui un efecte multiplicador, però molt important.

El gran Oriol diu que espera “impacient l’entrada sobre Jan Laporta. Serà bo o dolent per a Reagrupament, aquest fitxatge mediàtic? Quantitativament no ho dubto...”

I jo dic que podria ser un gran fitxatge, n’estic convençut, però tu, com a gran professional que ets, hauries de ser més prudent i no donar per matrimoni el que encara és un flirteig (hehe).

El Joan Laporta és multiplicador, això és indubtable; només cal veure el nombre de notícies publicades sobre Reagrupament des que se l’ha relacionat amb l’associació. Segur que no té les qualitats d’un gran polític, però en té una de molt important que penso que ens fa molta falta. El que ens fa falta als catalans és creure’ns realment que podem ser lliures, i qui millor que el Laporta perquè molts catalans vegin que si ell ha estat capaç de treure el Barça de la misèria i convertir-lo en el club amb més projecció mundial sense renunciar a la catalanitat, desacomplexadament, que si ell va apostar per aquest projecte i ha triomfat plenament, per què no podem aconseguir el mateix amb el nostre país.

Confio en el Laporta. És una patriota i nosaltres el que volem és reagrupar tots els patriotes, de dretes o d’esquerres o de res, que vulguin la independència al més aviat possible. Nosaltres tenim un objectiu clar després del qual ens dissoldrem. No hi ha gaire marge de maniobra.

No penso en cap tàndem Carretero-Laporta. Espero que d’aquí a les eleccions Reagrupament sigui ple de gent que suma i que multiplica, els uns més intel·ligents, els altres més impetuosos. Jo el que vull és que tinguem la majoria i tant me fot qui sigui el nostre cap de llista. (Això sí, jo em sento més identificat amb el Carretero.)


marc


6 comentaris:

Noctas ha dit...

Tú sí que ets un crack Marc!!! saludus mestre...

josefina ha dit...

A mi m'agrada prou el Laporta però hi ha alguna cosa en ell que fa no que m'acabi de refiar. Com a president del Barça li reconec tots els mèrits del món, tot i que ho he fet "tardanament" justament perquè no ho sé, té un punt d'imprevisible, uns "prontos", que em solen desconcertar.

Jo només espero que aquest pas que ha donat ara no sigui només de cara a la galeria i no se'n retracti més endavant. Que aposti per la independència amb tots els pros i els contres i que no hi hagi res ni ningú que el faci tirar enrere.

I no ens enganyem, Noctas, hi ha gent que, pel que representen, multipliquen. I et poso un exemple ben senzill, perquè és evident que hi ha diferències, en aquest cas: si jo m'associés a Reagrupament seria una suma, perquè jo no sóc ningú, m'hi associaria jo i punt. Un associat més. Però si el Laporta s'associés a Reagrupament, segur que faria que altra gent donés el mateix pas només perquè ell ho ha fet abans i perquè és qui és. I això és multiplicar. La diferència em sembla ben evident.

L'home del sac ha dit...

Reagrupament ja té grans idees, però el que necessita per arribar a la gent en les properes eleccions és un personatge mediàtic al capdavant. Malauradament, és així. Els mitjans de comunicació li faran el buit, i només amb un personatge com en Laporta o un de característiques similars arribarà a ser un projecte conegut per la gent.

Ferran ha dit...

Sí que multiplica, en Laporta, i no, no tothom ho fa. L'important és, però, afegir (sumant o multiplicant); en això estem tots d'acord.

Pel que fa a Laporta, a mi també m'agrada peeeerò... temo una cosa: que el seu ego, que per ara només intueixo, acabi fent-lo insuportable. Que no sigui així!

Isidre ha dit...

I jo que em creia que la independència per ella mateixa ja tenia de multiplicar...
Ja veig que segueixo tant il·lús ara, com als anys 80... En el fons tot és la mateixa història.
Trist si s'ha de posar al capdavant un "mediàtic" com el Laporta per fer reaccionar a la gent.
I pel fet dels que no som mediàtics no som "res" i per lo tant tant sols sumem quin poc "credo" amb un mateix.
Un cop més que tingueu/em sort...

ury ha dit...

Molt bona reacció, Marc! No n'esperava menys!

L'impacte multiplicador de Laporta estaria cantat... però als intrusos, en la política, se'ls marca de molt a prop. Això del Bossi ja és una pista. De populista cap amunt, li dirien. I li trobarien de tot. Ara, el tema de la brasilera ja està als mitjans, quan més o menys s'havia deixat per a "Radio Patio", fins al moment.

Potser la clau seria trobar un Guardiola, ara. O és el mateix Carretero?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...