dimecres, 16 de setembre de 2009

Temences


El gran i finalista dels premis Blocs Catalunya Ferran diu: “Pel que fa a Laporta, a mi també m'agrada peeeerò... temo una cosa: que el seu ego, que per ara només intueixo, acabi fent-lo insuportable. Que no sigui així!”

I jo dic que això de l’ego del Laporta és una temença que segur que força gent comparteix; per tant, s’ha de tenir en compte.

Ara bé:

1. Hi ha molta intoxicació informativa al voltant del Joan Laporta, bàsicament perquè l'enveja té molta transcendència al nostra país.

2. Sense gent com el Laporta (espero que no sigui l'únic mediàtic que s'apunti al carro), serà molt difícil transmetre el nostre missatge (pel boicot mediàtic, bàsicament, i perquè som pobres) i que puguem aconseguir el nostre objectiu.

3. El Laporta encara no s’ha reagrupat.

4. Reagrupament no és un partit piramidal, i en cas que el Laporta n’agafés les regnes i els associats decidíssim en assemblea que no ens agrada com ho fa, hauria de plegar.

5. Si no, si resulta que les temences acaben sent evidències, si em sento estafat, molt fàcil: em dono de baixa de Reagrupament i foc nou. Per a mi Reagrupament no és una secta ni una possible plataforma per viure de la menjadora, sinó una eina. El dia que em decebin, adéu-siau. Ja en trobarem d’altres.

6. De tota manera, sóc optimista i confio en els dos joans. A més, l’estratègia de Reagupament és per treure’s el barret. A hores d’ara, som el focus d’atenció i molta gent podrà conèixer el que fins ara s’ha silenciat.

7. El fet que siguis el centre d'atenció dels medis també comporta que surtin notícies divertides sobre Reagrupament i l’Umberto Bossi català. Estarem distrets; i que bordin, que bordin...

Gràcies, joans!!!


11 comentaris:

Noctas ha dit...

Jo no ho puc evitar Marc., Guau Guau. Igual que tú ets un optimista i molt inteligent, jo sóc un escèptic i no me'n puc estar. Quan llegeixo els teus posts veig quan de fàstic fan els meus. En fi, sóc més negatiu que no voldria. Que us en sortiu. Molt d'acord amb el punt 2...saludus i gràcies pel teu optmisme!!! el mon nés ple d'imbècils que solsament saben criticar....

reflexions en català ha dit...

Jo no sóc molt intel·ligent, ni escric gaire bé. A mi els teus articles m'agraden (per això et llegeixo); ets espontani, agosarat, sincer i força divertit. La veritat és que no sé si sóc optimista, escèptic, cínic o què. De debò. Suposo que sóc com molta gent, una muntanya russa amb més o menys pendent.

Saludus, crac.

Manel des de l'Exili ha dit...

Molt bona reflexió Marc,

per cert el link no funciona

reflexions en català ha dit...

Arreglat. Gràcies.

Ferran ha dit...

Ep!, que consti que jo només he dit que li intueixo, eh?? Que no l'estic jutjant... encara! Al seu 'haver' hi poso que s'hagi tret la màscara, que hagi dit en públic el que pensa sobre Catalunya i la seva relació amb Espanya i que tingui les ganes de posar-se en un projecte que treballi per aconseguir l'objectiu que tots nosaltres compartim.

Si fa tot això i, a sobre, l'ego no fa acte de presència, seré força feliç.

PS: Gràcies pel (exagerat, però per agrair) comentari.

Salvador ha dit...

Vaja lectures que gastes. Com pots aguantar porqueries com el plural?

Núria ha dit...

En aquests moments em sento com si estigués arribant a la part més alta de la muntanya russa, que hi pari uns segons i baixi vertiginosament. M'explico, em fa por que totes aquestes espectatives, tota aquesta eufòria de tenir la llibertat més a prop que mai, es fonguin d'un dia per l'altra i es torni al tantsemenfotisme i el qui dia passa anys empeny tant típic dels catalans

Dessmond ha dit...

Els meus respectes a en Joan Laporta. Feia temps que el Barça no era que proclamava: més que un club.
Ara, d'aqui a implicar-lo en política hi hauria d'haver un abisme. Que el model re referència de país hagi de sortir del futbol, malament. Molt malament. Hem perdut una mica el Nord i anem massa tocats de salsa rosa.

Dessmond ha dit...

Núria,
Si en comptes d'Arenys, s'hagués començat per Santa Coloma de Gramanet avui estaries intentant saltar des d'alguna balconada. Com jo.
Quan sento que ara als erkys els pica la febre de referèndums i volen temptar alguna associació a que es faci a Barsalona, tremolo. Per intentar esgarrapar una misèria de credibilitat que no ténen, tornaran a estampar el país contra la paret. Això és francament bèstia, molt bèstia. Però és clar, ells són especialistes en el tema.

reflexions en català ha dit...

Salsa rosa, Dessmond? Ara sí que pixes fora de test. Ja et contestaré amb més tranquil·litat.

reflexions en català ha dit...

els que han perdut el nord són els altres, home!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...