divendres, 9 d’octubre de 2009

Això del Facebook


Acuseu-me del que volgueu però jo a l'això del Facebook no li veig cap gràcia.
Amb Les Mesures hi som des d'ahir (sobretot perquè la meva companya Meritxell hi va insistir, ella hi troba totes les gràcies). Jo ja n'he tingut prou per decidir que poc més hi entraré. Avui m'he esgarrifat: l'únic moment que hi he entrat he començat a veure converses entre persones que ni em van ni em vénen, i converses que més aviat penso que haurien de ser privades, o com a molt entendria que es puguin tenir en un xat, però en un aparador tan públic com resulta ser el Facebook, i a la llum de tanta gent que ni et coneix, què voleu que us digui. Una mica pornogràfic sí que ho és.

josefina

8 comentaris:

Ferran ha dit...

La primera impressió és la que descrius, Josefina, però hi ha més coses: per exemple i d'entrada, tu tries a qui deixes accedir al teu perfil. Fins i tot pots tenir-ne un d'"invisible", que ningú no podrà trobar, de manera que seràs tu qui triï a qui vol buscar.

A més, és possible desactivar el "mur", de manera que només sigui possible pels teus contactes... contactar-te a través dels missatges privats.

Informació? En comparteixes tanta (o tan poca) com tu vols: dades personals, fotos, ... tu decideixes.

PS: Saps perquè l'utilitzo, jo? Per publicitar cada post nou a l'In varietate concordia ;)

Dessmond ha dit...

És que la gent s'ha tornat una mica exhibicionista. Per no dir una mica massa.
T'has d'adaptar als temps, que li ho hauràs d'inculcar a en Josepet!.

Allau ha dit...

Jo, Josefina, fa una pila de mesos que hi sóc i, la veritat, podria viure perfectament sense FB. He arribat a fer coses tan absurdes com xerrar amb en Josep, que era a l'habitació del costat, a través del FB. Per l'únic que potser és útil, com diu en Ferran, és com a via alternativa per fer públic el teu bloc; però no tens cap control de la gent que et llegeix des d'allí i els comentaris que et fan a FB no conec manera d'incorporar-los als de blogger.

L'home del sac ha dit...

És una bajanada, que només serveix per xafardejar. Això sí, si tu vols només et poden veure la gent que has agregat.

vpamies ha dit...

Josefina, com totes les coses és una eina que tens a la teva disposició per fer-la servir com vulguis.

La gent que és exhibicionista amb el FB també ho deu ser amb altres moments de la seva vida i en altres situacions. És qüestió de caràcter i educació.

És una bona plataforma de contactes, de networking, que en diuen ara. Si la fas servir per trobar novietes o per promocionar el que fas, ja és decisió teva.

També has de pensar que hi ha molta gent jove i ho fan servir com el Messenger.

Jo, sense anar més lluny, avui l'he fet servir per amplificar els missatges que pengem al Diccitionari. I si hi penso, ho aniré fent sovint. :-)

Allau ha dit...

Víctor, si el doneu d'alta a NetworkedBlogs, les entrades s'aniran publicant automàticament a FB sense que us n'hagueu de preocupar.

Núria ha dit...

Jo tinc un compte Feisbuc però totalment tancat a les meves amistats, que en són trenta i pico. Has de triar molt bé les amistats que incorpores i les coses que dius. Si tens 300 amistats no crec que siguin tots gent de confiança. També tinc configurada l'opció que si escric en el mur d'algú, la resta d'amistats meves no ho sabran i si algú escriu en el meu, la resta d'amistats meves tampoc els apareix en el seu compte. Hi ha gent que tinc agregada perquè és l'única manera que tinc de contactar amb elles. Si els vull dir alguna cosa més personal ho faig a través de missatges interns del Facebook, que és com un mail, no queda publicat.
L'única cosa que no sé com treure és les ruqueries que publiquen els altres en el seu mur: que si galetes de l'amor, que si tests de personalitat, jo què sé... D'alguns penso que ja tenim una edat per fer aquestes coses!!! I no plego del Facebook perquè en ocasions concretes m'és útil.

Miquel ha dit...

Jo tinc facebook perquè és la manera més eficaç de posar-te en contacte amb els companys de projecte. Ni informació personal, ni preferències, ni gustos; res. Més d'un cop he estat a punt d'eliminar el meu compte.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...