dimecres, 7 d’octubre de 2009

Però els d'esquerres i progressistes no estaven al costat del treballador?


Ja fa un temps, al desembre del 2007, vaig fer un escrit per denunciar les males arts de l'Ajuntament de Barcelona cap a un grup de treballadors que tenia subcontractats a l'Arxiu Històric. Si voleu, el podeu rellegir aquí.

Avui, cedim amb tots els honors una entrada al nostre bloc a la meva germana Jordina, una treballadora d'aquell moment a l'Arxiu, perquè fa uns dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va donar la raó, als treballadors. Una lluita molt llarga, dura, duríssima, que va acabar desgastant-los a ella i a bona part dels seus companys, que van acabar plegant. Un nou cas de David guanyant a Goliat. Un nou exemple de com governen els suposats partits d'esquerres. Aquí teniu l'article:

Una victòria moral

Fa un parell d'anys, set persones treballàvem a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (la casa de l'Ardiaca), com a servei de sala. Ens encarregàvem de portar la documentació als usuaris de l'arxiu, de tornar-la al seu lloc, de fer-ne fotocòpies, escànners, còpies digitals. Revisàvem els dipòsits per vigilar infeccions de fongs, controlàvem que tot estés al seu lloc i en bones condicions, ateníem als usuaris ajudant a les bibliotecàries, i altres tasques pròpies d'un auxiliar d'arxiu. Si bé els auxiliars d'arxiu de l'administració pública estan contractats directament, en aquest cas el servei de sala de l'arxiu històric estava externalitzat.

L'ajuntament de Barcelona tenia una empresa: Magma Serveis Culturals, que oferia contractes precaris d'obra i servei, i sous miserables. L'empresa es limitava a oferir mà d'obra a l'ajuntament, sense formar-nos ni saber quina era la nostra feina.

Després d'uns quants anys -en el meu cas gairebé cinc-, vam denunciar la situació amb els advocats del Col·lectiu Ronda. Es denunciava una possible cessió il·legal de treballadors, d'una empresa privada cap a un organisme públic.

Arran de la demanda, les pressions de l'empresa van ser constants. L'ajuntament també va canviar coses: el concurs a través del qual es contractava l'empresa es va modificar de dalt a baix, ens van retirar tasques, van enviar un “coordinador” de l'empresa, per fer veure que era ell -i no el personal funcionari- qui ens manava.

Va arribar el dia del judici, es van aportar totes les proves, i vam quedar contents, perquè el nostre advocat va ser més coherent que la part contrària. Va arribar el dia de la sentència, i vam perdre. El jutge va donar la raó a l'ajuntament, passant per alt moltes proves. Com és de suposar, ens van fer la vida impossible perquè abandonéssim la feina. Vam posar un recurs contra la sentència, que el mateix ajuntament i empresa van impugnar sense èxit.

Després de més d'un any i mig, els jutges del Tribunal Superior de Catalunya ens han donat la raó. La sentència diu que l'Ajuntament ha de contractar directament aquests llocs de feina. Hem guanyat el recurs. Però feta la llei, feta la trampa. L'ajuntament sap prou bé que els processos laborals que s'allarguen en el temps els beneficien, i com que ja no treballem allà, la sentència no els obliga a res. Per nosaltres, és una victòria moral, que no és poca cosa.

Mentrestant, la feina dels auxiliars de l'arxiu ha canviat, però només en aparença. Ara hi ha un coordinador de l'empresa -o dos, o tres- que fan veure que són els amos, i els treballadors del servei de sala tenen prohibit “parlar” amb les bibliotecàries -que eren les que ens dirigien a nosaltres-. Van amb uniforme d'empresa, i potser no fan tantes tasques com fèiem abans, però el servei a l'usuari, i en definitiva, la feina de servei públic, és la mateixa. Només queda confiar en que el comitè de l'ajuntament faci un bon ús d'aquesta sentència, i els sindicats deixin de fer el paperina. Amb la falsa etiqueta de progressistes, socialistes i d'esquerres, tots plegats toleren situacions laborals molt injustes. I il·legals, com ha quedat confirmat en aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


3 comentaris:

Noctas ha dit...

Visca., malgrat les coses seguexin igual, malgrat no hi hagi un benefici econòmic, Visca !

Ferran ha dit...

El títol d'aquest post m'ha fet pensar en una resposta concisa i directa:

"No!"

Em consta MOLT que no, que els "d'esquerres i progressistes" no estan al costat del treballador més del que ho estan els "de dretes i conservadors".

Per desgracia de tot, afegeixo.

marc ha dit...

Esperem que aviat no puguin exhibir públicament la seva (falsa) superioritat moral. De moment, encara hi ha massa gent que s'empassa aquest rotllo i així tenen la consciència tranquil·la.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...