dijous, 29 d’octubre de 2009

Sabrem aprofitar aquesta oportunitat?


Els meus no són ni els sociates del Baix ni els senyors Alavedra i Prenafeta, tot i que tinc ben clar que els meus enemics són els primers. Per més patriotes que siguin els dos exalts càrrecs de CiU, si l’han feta, que la paguin, com també tots els altres, sociates o no.

A mi el que em desespera és pensar que de tota aquesta marea potser només en traurem més allunyament de la gent cap a la política i, possiblement, un ascens de moviments lamentables com el de l’Anglada, el de la Rosa Díez i el de l'abstenció.

Per la part de la classe política, n’espero ben poca cosa. Són incapaços de pensar més enllà del seu partit –és el mateix que fa molta gent, pel que veig i llegeixo–. I aquest tarannà no canviarà mentre no dinamitem aquest sistema podrit que tenim ara. No vull pas dir que tots els polítics són uns lladres o uns corruptes, sinó que –almenys les elits– estan atrapats o ben instal·lats en una teranyina molt enganxosa, un cercle massa viciat.

A veure: ¿Quina confiança hem de tenir si resulta que la Sindicatura de Comptes va trobar irregularitats en la gestió de l’alcalde de Santa Coloma i va presentar un informe que cap grup del Parlament no va voler estudiar? El mateix va passar amb el senyor Millet.

El cas del tres per cent maragallià potser és el paradigma d'aquest fangar. Es va fer el silenci i tot va continuar igual. Ara tenim un nou brot marró i tornem a sentir el mateix: prendrem mal..., si estirem la manta...

Si jo pensés en clau partidista, podria dir: "Mira que bé. Aquests es van emmerdant i això a Reagrupament ens va molt bé."

De merda, n’hi ha molta i no solament em refereixo a robar, sinó també a la complicitat, als silencis, a les amenaces d’estirar la manta, al finançament dels partits, a les actuacions legals però èticament reprovables, etc.

En qualsevol cas, tot i les mentides que expliquen els mitjans, tot i els atacs de Madrit, no podem continuar així perquè la gent cada vegada n’està més farta, i amb raó. Si no volem que un jutge espanyol ens la foti, només ens queda una via. I després, quan siguem lliures, haurem de fer com els anglesos, que no confien en els polítics i precisament per això fan lleis per controlar-los al màxim. Si volem que els polítics siguin honestos, hem de fer una nova transició, una regeneració total de la vida política amb lleis que impedeixin robar, amb una transparència de debò. Si no, això algun dia petarà.

Sabrem aprofitar aquesta oportunitat?

5 comentaris:

Noctas ha dit...

Ets un geni Marc. M'ha arribat al cor. Més clar i més contundent, impossible! Saludus

marc ha dit...

Jo també t'estimo.

GOS GÀNGUIL ha dit...

S´està demostrant que la regeneració política no és un eslògan electoral, si no una necessitat urgent. Nosaltres a seguir treballant i treballant....
Salut i Pàtria!

L'home del sac ha dit...

És totalment cert el que dius. La gent que és d'un partit no hi vol veure més enllà. Ho noto molt quan parlo amb gent que són militants d'un partit, que defensen qualsevol cosa que aquest faci encara que no sigui el que ells pensen. I després, quan els portes la contrària et diuen: és clar, com que tu ets de XXX. I on dic XXX s'hi pot posar qualsevol cosa que no sigui el seu partit. Quan no estàs amb ells t'acusen d'estar contra ells.

ury ha dit...

Gran article. Foc nou d'una punyetera vegada.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...