dilluns, 2 de novembre de 2009

Coses de la Bèstia


Dels senyors Alavedra i Prenafeta m’agradaria saber si, conscientment, van ajudar a blanquejar diners públics. Dit això, em sembla que, independentment que aquests senyors hagin comès un delicte, la garzonada no deixa de ser un atac més contra Catalunya. Encara que els senyors Alavedra i Prenafeta hagin robat o hagin sigut còmplices de corrupció, tota la parafernàlia que envolta aquest cas fa massa pudor d’ofensiva espanyolista, de campanya per desacreditar una Catalunya que, sense el control de la Bèstia (terme que manllevo de l’Arnera), és una casa de barrets. Tenen prou poder per fer colar aquest missatge,

La veritat és la que surt als mitjans, encara que no sigui veritat. Si tots els mitjans parlen de corrupció al País Valencianocastellà, a les Illes i a Catalunya, la massa pensa que la corrupció és aquí, no pas a Quintanilla de Onésimo.

Aquesta és la jugada, el cop de puny sobre la taula: la Bèstia, l’aparell de l’Estat, el que roman per damunt de les contingències, el que reacciona davant les aventures democràtiques en forma de consultes populars, el que pressiona les federacions esportives perquè no admetin la catalana, el mateix que no tolera més retallades de poder com ara la gestió del suc dels aeroports, aquest aparell es llança ara a emmerdar la política catalana abans de l’estocada del Constitucional, la que ha de deixar l’Estatut en paper de fumar. Ells tenen tot el dia per pensar, tot està més calculat del que ens pensem.

Com diu l’Arnera, “com que la Bèstia sempre ha pensat que Convergència és Catalunya”... O, com dic jo: "És molt probable que la Bèstia cregui que matxacant Convergència liquidarà l'enemic."

Comprenc l’emprenyada de moltes persones afins als senyors Alavedra i Prenafeta. Tenen raons per mostrar-se indignats pel tracte que han rebut i a mi em sembla un episodi molt trist, humiliant, sectari, pervers, a banda que tant l’un com l’altre hagin pogut delinquir. Ara bé: a Convergència s’ho haurien de fer mirar, en general. Alguns sembla que hagin descobert la Bèstia, d’altres no es mouran del O Mas o Montilla i esperaran amb fruïció la pròxima fuetada, d’altres són incapaços de fer autocrítica i reconèixer que a part del problema espanyol n’hi ha un altre que és cabdal per guanyar-se la confiança de la gent: tots els partits, com a mínim, són còmplices de corrupció, per això són tan dèbils i no poden plantar cara a la Bèstia. Què passarà si els senyors Alavedra i Prenafeta surten en lliberta sense càrrecs? El senyor Mas girarà full i esperarà a guanyar les pròximes eleccions per gestionar la gàbia en espera d'un altre atac massiu? No podem veure-hi més enllà dels interessos de partit? No veuen que l'únic que fan és seguir el joc de la Bèstia?

Per això necessitem una altra cosa.

6 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Cert que tot l'espectacle de l'emmanillament sobrava i ha estat penós. Cert que els de sempre utilitzaran això per atacar les institucions catalanes i treure'ns tota mena de credibilitat. Cert que tot això passa just després d'acabar elsasrau del finançament i amb la sentència del TC al caure (o no). Però tb és veritat que si han robat, tots han de pagar pel que han fet. Són els diners resultat del nostre treball!
http://albert-bir.blogspot.com/2009/10/loasi-catala-explota.html

U.Q.V. ha dit...

Fas tuf de convergent.

Isidre ha dit...

Au va home !!!!. Si són uns lladres de diner públic a pringar i punt.

marc ha dit...

Albert i Isidre,

Jo també penso que si l'han feta, l'han de pagar. Només dic que tot això em sembla una campanya que va molt més enllà.

marc

Joan Arnera ha dit...

"tot està més calculat del que ens pensem". Totalment d'acord, Marc. Però ni així podran.

Salut!

ury ha dit...

Sort que en l'últim paràgraf ho arregles una mica.

El problema ve quan nosaltres no només som els que alimentem la Bèstia, sinó els que la parim.

Lladres a la garjola, els pocavergonyes que pringuin... i el poble sempre lliure i respectat. El contrari és misèria moral, sigui d'on sigui.

I per mi, que es matin a "càlculs estratègics" uns i altres fins que no en quedi cap, ni de corrupte ni de criminal.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...