dijous, 5 de novembre de 2009

Enveja


Aquests dies, curiosament, surten com si fossin fredolics tota mena de comentaristes i blocaires a intentar contrarestar el poder de la catosfera, que és nostre perquè la Xarxa és llibertat, encara. Cal celebrar que les rates surtin del cau perquè això demostra que, com diu l'Arnera, el llop som nosaltres. Ens heu menystingut i ara us manen que feu el que pugueu (sempre d'acord amb el sou d'empleat) per evitar que la trencadissa arribi a la gent. Sabeu que amb els pamflets escrits i la tele de merda no en teniu prou. Quina victòria que ens hem d'apuntar!

Aquí us esperem, rates, per fotreu-us a caldo. Sou tan patètics que us embolcalleu en la bandera de la suposada esquerra per amagar les vostres frustracions, la vostra mediocritat, l'enveja podrida. El més trist de tot plegat és que, a part de l'empleu, el que en realitat us mou és el ressentiment, els traumes de quan anàveu al col·le. Us cagueu en la gent que va al Via Veneto i en el fons el que voldríeu és que vosaltres fóssiu ells.

Realment, sou de plànyer i sempre sereu uns malalts fins que no us accepteu tal com sou i no tingueu enveja, que no és el mateix que ambició. Aquest odi cap a la burgesia, cap a la dreta, és ridiculíssim, digne d'estudi i de consulta. Està molt bé que ara reaccioneu, que doneu la cara (anònima), i resulta molt divertit que per atacar-nos intenteu imitar (com sempre) la retòrica xulesca dels espanyols. No teniu cap més opció.


7 comentaris:

Efrem ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Efrem ha dit...

Això és aixecar-se -bloguerament parlant- amb bon peu, quina càrrega d'energia!

Noctas ha dit...

Impecable! L'Arnera no el coneixia fins que l'Elies me'l va donar a conèixer. Es la paraula justa. salud!

xavi ha dit...

les paraules concretes i "mariconades" les justes..el firmaria de dalt a baix..gran post company

Quim ha dit...

Senyor reflexions en català: com que suposo que un servidor és un dels al·ludits, li dic el mateix que li he contestat a casa meva: sembla que no ha entès que no parlava del Via Veneto restaurant on, per cert, s'hi menja força bé, sinó del Via Veneto símbol. M'estranya que amb aquest nom tan pompós i ridícul que gasta no ho hagi captat. Torni a reflexionar, en català o en swahili i veurà que s'ha equivocat. Qui ha convertit el restaurant en símbol d'una suposada superioritat moral, intel·lectual i de no sé quantes paranoies megalòmanes més no sóc pas jo. Que vostè estigui acomplexat i necessiti sentir-se envejat és el seu problema -i el del seu psiquiatre-, però li confessaré que de tots els meus desequilibris, l'enveja és absolutament residual. De fet, l'única enveja que sento és per aquells que han tingut la sort de néixer amb una polla més llarga i gruixuda que la meva.

reflexions en català ha dit...

Que burru que arribes a ser, i que graciós, deú meu. Ets molt eloqüentista i suposo que deus estar contentíssim de sentir-te al·ludit, Quimet.

Ets la prova més evident que no parlava d'un restaurant sinó d'un símbol, com també del complex que arrossegueu els llimacs com tu, que només sortiu quan plou però no us pleguen perquè no sou cargols, no teniu closca, no teniu discurs, només enveja i ressentiment. I aquella dosi de fatxenderia socialista, espanyolista.

El teu desequilibri més important és aquest, a part de tenir-la petita i no saber-la fer anar.

marc

Miquel ha dit...

Mentre hi hagin blocs com aquest apuntalant el català i la catosfera podem estar tranquils; som els bons, i les rates, al final, sempre acaben fugint.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...