dimecres, 11 de novembre de 2009

Flaixmarcs

Sempre ho he defensat, que els espanyols no ploren com nosaltres. I encara diria més: els espanyols, els espanyols recios de veritat, els que se visten por los pies, els que han heretat les llagues d'espasa dels avantpassats, no ploren. Això és cosa de nenazas.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Millor quan et poses cínic.


laia

reflexions en català ha dit...

Laio,

Cínic, ara? No pas. Estic cansat perquè tinc molta feina i moderadament satisfet perquè me'n surto, de moment. I també estic una mica fart dels imbècils, dels curts de gambals, dels amargats i dels que no tenen una miqueta de sentit de l'humor.

I no va per tu, bufó.


marc

Núria ha dit...

Quan vaig néixer, al primer plor la llevadora li va dir a la meva mare: aquesta nena plora amb gran sentiment, de gran lluitarà per viure en una Catalunya lliure, però mentre visqui el iaio millor que no la sentin plorar massa.

A Igualada brameu igual que a la Seu, Tortosa o Figueres? I com deuen plorar els nens de les pijas de Pedralbes? Més finament, suposo...

L'home del sac ha dit...

XD

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...