dissabte, 14 de novembre de 2009

Sanchis i Reagrupament

Llegit i rellegit l’article de Vicent Sanchis Els punts dèbils de Reagrupament. Em sembla una crítica de bona fe, constructiva, i m’ensumo que una mica interessada.

Estic d’acord amb ell en un punt, tan obvi que no cal esplaiar-s’hi: el boicot dels mitjans a Reagrupament (ell en diu “hostilitat”). És inevitable perquè nosaltres volem dinamitar l’establishment, del qual els medis (més que mitjans) són part indissoluble.

Pel que fa a la “inconsistència ideològica”, que en català vol dir ‘manca de solidesa’, no hi combrego, si bé és cert que Reagrupament haurà de tenir una estratègia quan arribi l’hora de ser al Parlament, ja que, malauradament, no aconseguirem 70 escons ni CiU estarà disposada a engegar un procés secessionista. Caldrà l’estratègia i caldrà que s’expliqui bé. Però dir que no tenim solidesa, que som inconsistents, és mentida. La raó de ser de Reagrupament és la fermesa dels seus objectius (cap partit no en té, d’objectius clars): la independència i la regeneració democràtica (Sanchis s’oblida d’aquest últim punt, fonamental). El que no tenim és ideologia en el sentit de dreta-esquerra, però és aquesta, precisament, la nostra gràcia i un bon argument per justificar el nostre plantejament. La inconsistència ideològica és volguda, és necessària, i això es va deixar clar des del principi. Si no, si tinguéssim posicionaments definits en tots els àmbits (un model de país, en definitiva), Reagrupament no existiria. Hem de prioritzar el nostre objectiu, ser independents demà, si pot ser, i per fer-ho cal sumar independentistes de totes les ideologies democràtiques. Després, quan siguem un país normal, ens dissoldrem i que cadascú es posicioni com vulgui, tu a CiU, tu a ERC i jo a la vora del foc.

El Sanchis diu que “fins i tot els seus electors potencials més decidits tenen uns altres problemes i exigeixen que els proposen solucions: des del transport públic al model d’ensenyament.” Ho deu saber perquè és periodista. La nostra solució és la independència, amb la qual tindríem 21.000 milions més cada any i podríem tenir una educació i uns transports de primer nivell; els debats en aquests àmbits serien els que tenen a Suïssa. Trobar solucions, Sanchis, no és el mateix que tenir ideologia. El nostre repte no és pas fixar una ideologia, sinó trobar una fórmula perquè, mentre no arribi el moment, els nostres diputats representin els associats i defensin els interessos dels ciutadans que els han votat. Tampoc no costa tant, i no passa res si un diputat vota blanc i un altre, negre. S’ha parlat de llibertat de vot, de vot electrònic, de vot segons els interessos del territori... En aquest punt també podem ser una revolució democràtica i els immobilistes ja poden dir missa. Hem de ser valents.

Avui hi he pensat una mica. ¿I si els aspirants a diputat de Reagrupament presentessin un programa ideològic personal segons el qual basarien la seva activitat parlamentària? Si tu penses això i allò en cultura, sanitat, infraestructures, pagesia, energia, indústria, seguretat, atur, educació, etc., com reclama el Sanchis, i l’assemblea t’escull com a aspirant a diputat, i finalment ets escollit, doncs ets conseqüent amb aquests principis i punt. Per què no?

Ja per acabar i breument: el Sanchis diu que hi ha “una part de l’opinió pública que els veu com” una escissió d’ERC. Vols dir? Això no s’ho creu ningú, només és una arma per atacar-nos. A l’assemblea nacional es va veure molt clar que les coses no són així i només cal recordar que el 70% dels associats no tenim res a veure amb ningú.

I la part final, la del lideratge del Carretero. Diu el Sanchis que el doctor “és un dels polítics d’aquest país més coherents” i que “és capaç de convèncer els desencantats”. Coi, què més vols? Aquí comença a sorgir la sospita oportunista (laportista?). Afirma que el Carretero no projecta “cap a la societat una imatge de líder segur. Sense un cap clar i decidit que defineixi la doctrina i l’estratègia d’una nova opció política, Reagrupament pot quedar condemnat a la marginalitat”. Indefinició absoluta, Sanchis: què vol dir un cap clar i decidit? Més clar i més decidit que el del Carretero? Patinem, per aquí, eh? Sanchis, el Carretero no és un líder segur? Qui podria ser-ho? El Laporta? Doncs digues-li que es reagrupi i que si vol ser el nostre candidat i resulta que és un gran líder, l’assemblea el triarà. No pateixis.

4 comentaris:

GOS GÀNGUIL ha dit...

He trobat lamentable l´article; ras i curt. Sibilí i manipulador com no podia esperar d´ell, haurem d´estar preparats ja que les bales volaran per totes direccions....
Salut company!

Cesc. ha dit...

Bon post, benvolgut Reflex, no tinc tant clar que l'objectiu de l' article no sigui esperonar-nos, vaig tenir l' oportunitat de fer una copa (o un parell) amb en Sanchís fa uns mesos, amb altres reagrupats blocaires, i si alguna cosa en recordo era el seu astorament per l' empenta i ganes de fer coses que li vam transmetre, segons les seves paraules no veia en nosaltres ni un bri de desafecció, i no li desagradaria que tot plegat s' encomanés i tingués molta més consistència.
Respecte en Laporta el veig més a prop ara d' RCat que no fa uns mesos i el fet que digués que no vol ser un màrtir sinó un líder m' ho agafo com que encara tenim força feina a fer i millorar per ser percebuts com a guanyadors, cal insistència i perseverància, no defallir, ni acontentar-nos amb el que ja hem fet.
Salut i independència,
Cesc.

Ps, l' stablishment suposo que el volem dinamitar, no pas dinamitzar, o no, no ho sé...per allò del negociar-hi o sucumbir-hi.

reflexions en català ha dit...

Ostres, estic obsessionat amb la dinamització.

Peu de Ministre ha dit...

Penso que tant tu com en Sanchís feu un molt bon anàlisi. Ara bé, sabem amb quines intencions juga en Sanchís... He de dir-te, que el tema de la indefinició ideològica es refereixen conscientment a l'eix dreta-esquerra, amb el qual ens les faran passar putes si entrem al Parlament. no crec que anés pel tema de la fermesa, que ja ens ho diu: som tant ferms que ens fem insoportables pels nostres detractors! ;)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...