dimecres, 18 de novembre de 2009

Sostres


L'acomiadament del Sostres és un atac a la intel·ligència i un episodi més de la grip socialística. Un mitjà en decadència com l'Avui, cridat a ser per la Bèstia un subproducte tan mediocre i desaprensiu com la mateixa Bèstia, només podia fer aquest pas. La Bèstia no pot suportar que algú tingui talent i que a més tingui la barra d'aspirar a ser lliure.

El Sostres escriu molt bé, a vegades l'escanyaria de tan carcamal que em sembla, però és una ànima lliure (encara que sigui lliure per la pasta que té i perquè té els amics que té). Això preval per damunt de tot. És lliure, diu el que li dóna la gana, i ni tu ni jo no podem dir el mateix. Enveja podrida, amiguets. Per això genera tant odi. En aquest país de merda en què ens ha tocat viure el que fa falta és gent lliure. Estem envoltats de paràsits, de hienes, de quintacolumnistes amargats, de botiflers, de subvencionats, d'envejosos, de rates de claveguera. Vivim en una gàbia insuportable i no volem acceptar que som uns esclaus que en venem al millor saragossa o puigcercós. Sí, tu mateix. Tu tens llibertat? De què, guapet?

Jo em vaig acomiadar de l'Avui l'endemà de l'acord de finançament, aquella estafa que l'Avui va celebrar amb un editorial vomitiu, com si fos El TBO de Catalunya. A curt o a mitjà termini, potser ens anirà bé que t'hagin fotut al carrer, Sostres. A veure si els conservadors obriu els ulls d'una puta vegada. La Crosta espanyolista no està d'hòsties; en canvi, nosaltres som un colla d'arreplegats que patim i gaudim de cada fuetada. Oh, quin gran goig, quina joia.

__________

P. s.— Defenso el Sostres però també subscric, per exemple, aquest comentari de l’Ariadna:
“Senyor Sostres, lamento realment tot el què ha passat i està passant. No fa gaire que em llegeixo la vostra columna, perquè de fet no fa gaire que sóc lectora de diaris; caldria afegir també que ben poques vegades coincidia amb el què dèieu –l’últim manifest reaccionari em va irritar cosa de no dir–. Però hi havia una qualitat a les columnes que no és gens corrent, i la vostra voluntat de defensar el país per sobre de tot feia goig de veure. D’altra banda, jo diria que es veia una mica a venir com acabaria això. Si us escric, però, és per demanar-vos un favor: que feu els possibles perquè la gent capti de què van les coses, però ficant-se amb qui en té les culpes. Vull dir que, siusplau, deixeu les burles a la gent que menja choped, etcètera. Eren absurdes i gens elegants, ofenien. A més això ens perjudica, dóna arguments contra el catalanisme, crea discurs de pamflet… I és molt imprudent en temps de crisi escalfar les tensions socials, ja ho sabeu. Penso seriosament que podríeu (ho heu fet ben sovint) aprofitar el vostre talent per despertar el país i treure la pols d’una altra manera (precisament amb l’alegria i l’entusiasme que prediqueu que ens haurien de guiar). En fi, això és tot. Mai havia estat en aquest blog i mai havia escrit a cap d’aquests espais. És estrany, tot plegat… Moltes gràcies per la vostra atenció. Ariadna, d'Abrera PD: Encara us agrada Calvin i Hobbes?”


21 comentaris:

oriolvidal ha dit...

Si creus que s'ha perdut un gran ambaixador de la causa catalana, no pateixis: segurament trobarà el seu foradet en l'últim programa infecte de Tele-5, com ja va saber fer tantes i tantes vegades.

Valoro el talent literari i en Sostres el té. Però no hi ha millor talent que el de ser bones persones i entenc que aquest patriota s'espatllava en aquest punt una i altra vegada. Massa que ha durat i tot.

I ho torno a dir per deixar-ho clar: el desitjable és que la gent que defensa una causa comuna a la meva... és que sigui gent desitjable.

La causa no pot servir mai d'excusa, sinó, al contrari, d'obligació.

I si en aquest punt hi hem de veure conspiracions... encara tindrà raó el Laporta amb allò dels líders o els màrtirs. Potser no sabem fabricar una altra cosa.

L'home del sac ha dit...

M'agrada molt com escriu en Sostres, però és un impresentable que viu de la polèmica. Tot i això, un personatge així aportava una mica de color a l'Avui. Des de l'acord de finançament que ja vaig veure que aquests de l'Avui s'havien venut completament. Quina vergonya, un diari que va de sobiranista!

Salvador ha dit...

Aquests escrits tan bèsties com el del manifest reaccionari o el del chopped, amb aquest m'hi vaig petar de riure, no són més que provocació pura i dura que s'ha de prendre amb el degut sentit de l'humor. Són els seus millors.

No m'agrada tant quan va d'elucubracions filosòfico-religioses, en això és bastant més fluix. Però en tots els casos trobo que escriu molt bé.

I és ben cert que acomiadar algú que sense cap dubte és un dels millors escriptors en català actuals és un gran disbarat, però ja se sap que això de la premsa lliure fa molts anys que ha deixat d'existir si és que n'hi ha hagut mai, cosa que dubto.

reflexions en català ha dit...

Oriol,

No parlo de causes, sinó de llibertat.

A l'Avui se l'han carregat perquè necessiten pasta. I la Secta ha dit que d'acord, però a canvi de la llibertat.

oriolvidal ha dit...

A canvi de la llibertat de ser masclista (de caverna) i classista (de vergonya) molt per sobre dels límits decents?

A canvi de la llibertat d'insultar i ferir la llibertat de qui no pensa com ell?

A canvi de la llibertat de menystenir i tractar com a pàries els lectors que no responen al seu perfil ideal? Per exemple, quelcom tan imbècil com ser d'un equip de futbol diferent?

De quina llibertat m'estàs parlant?

El panorama actual li podrà servir de coartada, egòlatra com és, però en cap cas mereix anar de víctima qui des de la seva columna ha exercit de botxí amb impudícia dictatorial i un plaer mai dissimulat.

I es pot ser brillant sense caure en tot això. Llàstima de talent desaprofitat a canvi de fama fast-food i provocació barata. Dit sigui des de l'admiració i també des del menyspreu.

Cesc. ha dit...

Oriol,
Quan era estudiant vaig viure força temps a Sarrià, al carrer Hort de la Vila, nom que sempre em va fer gràcia. No hi havia cap hort, per això me'n feia.
Bé, la meva habitació tenia vistes sobre el jardí de la casa dels Reventós, sociates.
Al jardí hi havia un mercedes, un jaguar i un 127. En Reventós sempre anava vestit amb traju de seda i xofer, agafaven alternativament els cotxes que ja et suposes.
Quan venien eleccions, però, la pana o el vellut -em sembla que se'n diu- substituïen la seda, el 127 el comfort, i el senyor el xofer.
Llavors tenia un company de pis castellanoparlant a qui jo ensenyava català i que per fer-me content em deia:

-Paco (així em deia), ya habrás visto que vienen elecciones.

Fins i tot ell se n'adonava.
En Sostres és molt més lliure que en Reventós, si pot anar amb jaguar no se n' amaga, si pot anar al Via Veneto, no menja un entrepà de pa mal descongelat i chopped o mortadela, i viu d' escriure...i d' algun complement familiar que deu rebre.
Per mi, un és sincer, i l' altre no. Per mi tots dos tenen desviacions i contradiccions existencials, però en Sostres té l' autoritat moral de no ser un cínic, i sí un conseqüent.
Salut i independència,
Cesc.

oriolvidal ha dit...

Cesc, és que no entenc per què em fas triar entre un o l'altre, noi!

En Sostres pot fer el que li vingui en gana amb els seus calers o els de la seva àvia, faltaria més. Jo el que li critico és que tracti els que no són com ell com si fossin púrria; aquest menyspreu vomitiu.

Això no em sembla conseqüent amb ser ric, ni tampoc em sembla que impliqui cap tipus d'autoritat moral. Una cosa és ser honest i l'altra és guarnir-se amb les pròpies misèries.

Però bé, ens ficaríem en un debat estèril. L'S.S. ha posat la seva hiperbòlica capacitat de provocació per davant de la seva prosa notable. Ho ha fet a tomba oberta i sense miraments. N'ha fet bandera i ara em resulta incomprensible que s'esperi que les víctimes que ha deixat pel camí l'aplaudeixin o que se'l tingui com un màrtir. És així de senzill.

Cesc. ha dit...

Simplifiques Vidal,
en Sostres ha quedat sense feina malgrat liderar les lectures del diari on escrivia.
Si jo fos director del diari el voldria amb mi, i no a la competència, no tant per compartir el que diu, si no perquè ven i em calen vendes.
L' han fet fora per antisociata, no per disminuir vendes. Greu error.
Els sociates no compren l' Avui, avui tampoc ho faran els fans del Sostres...ergo, el director no tindrà cap premi com a res. Bé, com a rata sociata potser sí.

Des d'un punt de vista d' empresa el que han fet és suïcida.

Si a la gent no li agradés llegir el que en Sostres aboca, no el llegiria. Ras i curt. La realitat diu just el contrari.
En Sostres és estimat per com escriu, és comprès quan s' extralimita i perdonat quan sent sincer, humilia qui el llegeix.
Jo el que voldria són més Sostres, gent no comprable, de vida regalada, d' opinió constructiva i patriòtica, crítica amb qui calgui.
Gent que sempre escrigui el que pensa, ho comparteixi o no, i no pas gent sotmesa i abocada a escriure al dictat de qui paga.
Salut i independència,
Cesc.

marc ha dit...

Cesc,

"Gent que sempre escrigui el que pensa, ho comparteixi o no, i no pas gent sotmesa i abocada a escriure al dictat de qui paga."

No hase falta desir nada más.

Noctas ha dit...

Exacte, no hase falta desir nada más...

Albert B. i R. ha dit...

El que sembla increible és que es foti al carrer el que més lectors tenia. No estic gens d'acord amb alguna de les coses que diu, pèrò és intolerable com les subvencions tenen avui més força que la llibertat d'expressió. Només ens queda Internet?!

marc ha dit...

Efectivament, només ens queda Internet.

Oriol,

El que no pot ser és que anteposis el seu masclisme a la llibertat d'expressió. el problema de fons és aquest. Si no ho vols veure...

Jesús (Xess) ha dit...

Noi, no deixis d'entrar i participar al BGS. Ara no. Ara és quan més recolzament necessita!! Si vols fes-li (com penso fer jo) boicot al David, però no deixis que es mori el BGS deixant d'entrar, sisplau.

Puigmalet ha dit...

Catalunya Ràdio netejada, es continua amb l'AVUI... Potser ja és hora que el Partal o el Puyal o qui pugui es decideixi a crear un diari independent.

oriolvidal ha dit...

Oportunitats per exercir la libertat d'expressió no li han faltat i no poques n'ha fet un mal ús. És ell qui ha canviat l'ordre de les coses, no jo.

Per sobre dels mediocres, es pot ser provocador, i tant! Però tot té un límit, una ètica que no deixa de ser com és perquè hi hagi altres casos que se la passin pels collons amb altres pràctiques.

Potser el debat de fons aquí és plantejar-se si els defectes o les virtuts es miren d'una forma o una altra en funció de les ideologies i els interessos de cadascú.

marc ha dit...

Oriol,

Els sociates han fet fora el Sostres de l'Avui. Les coses són així. I si atu ja t'està bé aquest sistema, endavant.

Ara, si vols fer comparacions, comencem a fer-ne, però aquest és un altre tema.

vpamies ha dit...

Del Sostres només m'agradaven els escrits lírics, quan en feia.

Però no són maneres, és clar.

Aviat només podrem llegir el Sàpiens i el Full Dominical.

Cesc. ha dit...

Oriol, hi ha tres o quatre articulistes o cinc o sis, amb qui malgrat gairebé mai coincidir-hi al 100%, sempre els llegeixo:
Xavier Sala i Martin.
Gregorio Morán.
Salvador Sostres.
Pedro Nueno...
Els llegeixo perquè escriuen directament allò que pensen, i aquesta llibertat seva, se m' encomana i em fa més lliure a mi.
Casos com el d' en Lopez Tena aquesta setmana, que davant d' una tisorada censora a l' Avui va decidir no cedir i no publicar l' article, és el que m' agrada d' aquesta gent. No transaccionen amb la censura.
Que faci anys en Gregorio Moran davant d' una tisorada decidís de que la seva columna apareixés tota negra, també.
Que en Xavier Sala front les amenaces d' en Montilla i en Bolaño se la jugués i pengés la cinta al seu blog, també.
Malgrat que li costés elque li costes, no es va deixar trepitjar per aquella escòria.
Que en Nueno no faci la pilota als empresaris i els hi canti les quaranta-set perque dormen a la palla, també.
Què no dir de gent valenta com en Victor Alexandre.
Si ens hem de conformar amb Lasalas,Cunís, Fuentes, Tapies, Terribes, etc... que davant l' amo s' arronsen denigrant la seva professió, mai anirem bé.
Salut i independència,
Cesc.

Noctas ha dit...

Gran Cesc, gran Comentari company!!!

oriolvidal ha dit...

Marc i Cesc, no m'està bé que els sociates se l'hagin carregat per la ideologia. Ho deploro. He viscut coses semblants a Andorra i sé el que és. Vomitiu, menyspreable, el que vulguis. Sempre m'he revoltat davant aquests casos i a fe que no m'omplo la boca.

Simplement dic que, tractant-se d'un personatge amb els seus penosos antecedents, algú se l'hauria d'haver petat abans. Per tant, ara el crim d'uns altres no l'eximeix dels seus pecats.

I repeteixo que un pot ser igualment "lliure", provocador, incisiu i indomable sense faltar ni ferir ni provocar que molta gent desitgi fotre't una pallissa, en justa correspondència als teus atacs, i més si freguen el feixisme i la intolerància per sistema.

Fins als nassos dels blancs o negres, dels "amb mi o contra mi", dels maniqueïsmes barats i de les "adhesiones inquebrantables". Entenc que encenguin passions, però. És el que es porta.

Cesc. ha dit...

Oriol, en Sostres l' han emmudit per ser lliure. Si només fos missògen, classista, monàrquic i de dretes, l' haguéssin usat contra Convergència. Com van fer amb un Urdazi qualsevol.

El problema d' en Sostres és que a part de ser lliure escriu bé. És lliure perquè tracta els sociates de kinkis, és lliure perque titlla en Pujol de mal company, en Mas de covard, perquè declara sense embuts que en Duran és un trepa i la maChacón una dada pel sac. Una enculada.

És aquest esperit el que no poden veure, el criteri pròpi i l' arrodoniment lèxic i morfosintàctic que l' acompanya, el dir de manera amena veritats com temples, tal i com per ell són percebudes.

El que no saben els sociates és que estan alimentant un mite que té molts anys per endavant, tenen aquesta percepció trimestral de les accions. Són curts de mires.

En Sostres tornarà. Només desitjo que els ànims de venjança no li enboiriïn el criteri, ni que sobretot, no deixi que li hipotequin la llibertat.
Salut i independència,
Cesc.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...