dimarts, 22 de desembre de 2009

Jo vull jugar el Mundial, i no el Trofeu Catalunya Internacional

Fa pocs minuts que ha començat el Catalunya-Argentina i els prolegòmens de la retransmissió televisiva m'han fet saltar cap al teclat per deixar anar unes quantes coses que m'han vingut al cap.

Primera: aquesta estirada d'orelles als aficionats que ja fa dies que ens hem de sentir per part de periodistes diversos i que s'ha repetit en boca del Bernat Soler. Quina vergonya no omplir el Camp Nou! O com a mínim que no hi hagi hagut 60.000 o 70.000 persones. "Cadascú és lliure de fer el que vulgui", ha repetit el periodista diverses vegades (i faltaria més!). El que és de jusgat de guàrdia és que els mateixos periodistes pretenguin justificar la baixa assistència de públic a un partit de la selecció catalana dient que la gent, per aquestes dates, ja està empatxada de futbol. Ja!

Doncs jo penso, o aquest com a mínim és el meu cas, que hi ha molta gent que, a més d'estar desafecta de la política, també ho està de la història de les seleccions catalanes. Quan va començar a fer-se aquest partit de Nadal, fa uns set o vuit anys, feia molta gràcia i movia multituds perquè significava tornar a posar damunt de la taula la necessitat de reivindicar la nostra selecció. Han passat els anys i no ens hem mogut de lloc. Aquest és el fet greu. I això ho enllaço amb unes imatges que ha donat TV3 en què es veia el Cruyff jugant amb la selecció catalana l'any 1976. Sí, aquell any el camp era ple a vessar. Quin sentiment tan maco que hi devia haver!! Han passat 33 anys i no ens hem mogut de lloc. Llavors, ¿com és que encara hi ha gent que espera que cada any s'ompli l'estadi en els partits de la selecció catalana? ¿Com no voleu que, també en aquest cas, estiguem cansats i decebuts i desanimats? ¿De veritat és tan complicat entendre-ho? I no ens enganyem més, si us plau, que no tindrem selecció nacional fins que no siguem un estat!!!!! Prou de partits de costellada, prou Elèctrica Dharma amb la cançó dels pebrots que ja tinc ben avorrida, prou demagògia barata contra els que decidim no anar al camp! A treballar de veritat per ser un estat i la resta ja vindrà sola!!! Ah, i estem parlant d'uns anys en què al nostre govern hi ha hagut primer Convergència i després Esquerra, eh?????

Segona: mentre s'ha interpretat l'himne argentí la pantalla ens ha ofert diverses vegades els jugadors argentins escoltant-lo i, en molts casos, cantant-lo. Quan ha sigut el torn d'Els segadors, als jugadors catalans només se'ls ha enfocat quan començava l'última tornada del Bon cop de falç i tot just s'ha pogut veure com movien els llavis l'Oleguer ("molt relacionat amb el fet nacional", ha dit el Bernat Soler, quan un altre hauria pogut dir una cosa semblant a: "molt compromès amb la defensa de la nació catalana"), el Piqué i el Puyol. Un detall curiós de la realització per part de TV3.

Doncs res, mentre no pugui animar Catalunya en un partit oficial de veritat, i no en tornejos inventats perquè la Federació pugui anar guanyant calerons, amb mi que no hi comptin. Me n'he cansat.

josefina

8 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Totalmente de acuerdo, Josemaría. Típico partido de costellada.

Quan van anunciar que el Cruyff seria el seleccionador, ja vaig dir el què. Seleccionador de què? Un equip que juga per nadal no és cap selecció. És un grup de jugadors contractats perquè una federació faci quartos.

Que surti el president de la federació i el Cruyff a renyar-nos és per engegar-los a la merda directament.

Si no ompliu el camp i les arques de la federació, potser no som una nació.

Ximplets.

Quina nació porta 50.000 persones al Camp Nou per Nadal, ximplets?

Jo, que em sento interpel•lat com a membre de la nació, n’estic fins als collons de costellades, de partits de merda, n’estic fart que jugueu amb nosaltres i que a sobre ens renyeu.

marc

L'home del sac ha dit...

Jo durant alguns anys vaig ser molt assidu a aquests partits, però ja fa temps que me'n vaig cansar. L'any passat hi vaig tornar a anar, potser una mica per inèrcia i l'ambient i tot en general va ser bastant decebedor.
Fa forces anys jo també em creia que podríem aconseguir tenir una selecció, però ara està clar, com tu molt bé dius, que s'ha de tenir un estat. Voler començar per la selecció és voler començar la casa per la taulada. Quan tinguem un estat tot lo altre vindrà sol.

Albert B. i R. ha dit...

Sobre el tema dels quartos, la FCF està en una situació econòmica difícil degut a la més que pèssima gestió anterior. De la FCF en depèn la continuitat d'equips de divisions no professionals, i d'aquí el nerviosisme existent. Més de 50.000 persones pel dia, el temps i no ser oficial no està malament. I, és evident, encara que portin el Cruyff, mig Barça i el Maradona, no és un partit oficial. Aquest és el problema. Per això ens cal un Estat! Arriba a ser oficial i el Camp Nou reventa!

xavi ha dit...

..amb els pals que et fot la vida, noms faltava que sortis el president de la FCF i el "sel.leccionador" rentyant-nos..a servidor, bronques les justes, que amb les de la feina i la família ja vaig servit..i s'en poden anar a pastar fang mentre no juguem partits oficials.

Noctas ha dit...

Quan hi ha jugadors en una selecció que també juguen en una altre - Pujol, Xavi- tot plegat es torna una comèdia. Peixet per aquí peixet per allà!

Isidre ha dit...

Tot plegat fot riure...
I per acabar-ho d'adobar avui s'acava "El cor de la ciutat" que faran els catalans als migdies????

Jaume Sanz ha dit...

En Cruyff com a persona és un malparit egòlatra. Un geni, d'altra banda.

Perquè si ells tenen alguna queixa del públic, jo en tinc dels esportistes, qeu MAI, s'han destacat per fer res més que jugar a futbol. Cap gest, i mínimes excepcions. La culpa sempre és dels altres: polítics, públic,...

ury ha dit...

Tornem al de sempre. Fins i tot en els temps de màxima efervescència de la selecció jo pensava el mateix: "Fins que no siguem un Estat, ja podem demanar oficialitats i el que sigui..."

Conec el Bernat Soler i et puc assegurar que no se'l pot considerar de "nacionalisme tebi". Les lupes amb què es mira avui dia TV3 (per una i altra banda) acabaran provocant l'esquizofrènia dels treballadors.

Em quedo amb l'esperit del millor jugador del partit, el perico Joan Verdú. Molt bona feina. I amb els gols del Moisés i el teu amic Sergio González, hehehe.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...