dimecres, 30 de desembre de 2009

Bon Any!!

La família de cal Rèflex us desitja un bon any 2010 i ja veurem quan tornarem a aparèixer per aquí perquè per celebrar el final d'any se'ns ha petat l'ordinador!!!! (Diu el Marc que per culpa dels Teletubbies).

Per això li he dit que quan arribés a la feina faria unes línies de felicitació.

Com diem a la portada de Les Mesures d'aquesta setmana: Bon Any Nou ...i que puguem anar fent.

SALUT I INDEPENDÈNCIA!!!!

dilluns, 28 de desembre de 2009

"Al ple de l'hivern ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya"


"N'hi ha que diuen que la Primavera no tornarà mai. Són gent de poca fe. No els cregueu. Si sentiu, de vegades, trontollar massa fort l'esperança, penseu en els minyons de muntanya i la mestressa de la masia pirinenca, en el pagès de Riells, en el soci de l'Ateneu Barceloní i la seva mare, que coneix la virtut de la sopa escaldada, en el patró de la barca de la Costa Brava, en el propietari Castanys, en el metge Morell. Al ple de l'hivern ells porten amagada al cor, com nosaltres mateixos, la nova primavera de Catalunya."

Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.

Font: Vista al llibre El Nadal que no vam tornar a casa. Barcelona: A Contra Vent Editors, 2009, p. 134-135. Pertany a l'article "Hivern a Catalunya", publicat a Catalunya, Revista d'Informació i Expansió Catalana. París, 1940.

Amb els pixats al ventre


Ja fa dies que La Retaguardia ens avisa. Avui ja podem entreveure quina mena de sentència tindrem: "La aprobación del preámbulo [la definició de Catalunya com a nació], como relato histórico y sin valor normativo, se da por hecha en el TC. El acuerdo sobre el artículo 8, relativo a los símbolos, debería llevar, si finalmente se cierra, fuertes contrapartidas en el sentido de subrayar que la soberanía reside en el conjunto del pueblo español, de forma rotunda e indivisible, y también en la consideración de que es la Constitución, y no el concepto de derechos históricos, la fuente de legitimidad del autogobierno de Catalunya.
Una sentencia pactada significa, en suma, un texto que reivindique con fuerza la vigencia de la Constitución, con una interpretación flexible, pero sin relecturas. Ese fallo es el que está al alcance de la mano, pendiente sólo de los contactos finales y del pleno que tendrá la última palabra."

O sigui, tindrem una sentència que els socialistes, els ecos i els peperos beneiran; que els botiflercs, després d'uns instants d'aclaparament inicial, acceptaran en el marc del seu projecte gradualista-guitarrista; i que agafarà Convergència amb els pixats al ventre, sense res on poder agafar-se, sense capacitat de reacció, sense discurs, sense pla B, per molt que el Sostres digui que "el dret de decidir és la promesa de l'Artur Mas, és el projecte de Convergència i figurarà al programa electoral". Hi podria haver afegit el concert econòmic per reblar el clau.

Com vols
que confiï en el Mas, que va pactar una retallada de l'Estatut en punts econòmics importants i ara ens vol vendre la moto del concert? Què vol dir que el dret de decidir figurarà al programa electoral? Que l'exercirem si guanya el Mas? Encara que sigui il·legal (espanyòlicament parlant)? Encara que el Mas pensi que avui guanyaria el no? Una altra cosa, que he dit mil vegades: mentre no exercim aquest dret, Convergència treballarà perquè guanyi el ?

El verb figurar també significa 'fingir, simular'.

I vosaltres, ja esteu preparats per l'enèsim ridícul nacional que ens espera amb la sentència? Ja ho sabeu, que tornarem a demostrar que som uns merdes? No veieu la cara del Zaragoza i de l'Iceta the day after? I la campanya que ens oferiran els 12 magnífics diaris en què es proclamaran salvadors de l'Estatut? O potser ja us està bé que sigui la Bèstia la que decideixi per vosaltres. Ai, quin any que ens espera, recoi!


'El Nadal que no vam tornar a casa'


"Mare de Déu! Ja són les set? Cada any passa el mateix. Quatre hores a taula. Ningú no tindrà gana de sopar. Abans de sortir a fer un volt per esbargir la boira, encendrem el pessebre i cantarem les cançons de la diada. [... ]
Tot això és el passat perdut. Tot això és el passat que hem de retrobar. En aquesta nit d'un Nadal fosc i trist us convido a obrir el finestral com un acte d'esperança. Fa fred. No es veu res. Tot és negre. Però si teniu voluntat d'escoltar, sentireu la veu de l'àngel."

Font: Vista al regal de Nadal de la Jordina: El Nadal que no vam tornar a casa. Barcelona: A Contra Vent Editors, 2009, p. 40-41. A cura del gran Quim Torra, un patriota entossudit a recuperar la memòria d'aquella Catalunya que prometia tant i que els feixistes van esmicolar. La citació pertany a l'article "Nadal a Barcelona", publicat a Catalunya, Revista d'Informació i Expansió Catalana, de Buenos Aires, el desembre del 1939.

Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.


dimecres, 23 de desembre de 2009

Aquest és el 'teu' president


La Josefina ja va denunciar fa temps que el teu president fa servir xuletes per firmar als llibres d'honor dels ajuntaments (com a mínim). Ho va veure a Oliana i va flipar, com és lògic. Avui, els benvolguts cimerencs ens ofereixen un vídeo que demostra la mitjania del personatge. Firma a Berga. Podeu començar la retransmissió a partir dels 35 segons. Un detall: a la xuleta hi ha cinc línies de merda. Cinc línies! Com pot ser que el teu president sigui tan minso? Em mereixo sentir vergonya aliena per culpa del teu president?



dimarts, 22 de desembre de 2009

Jo vull jugar el Mundial, i no el Trofeu Catalunya Internacional

Fa pocs minuts que ha començat el Catalunya-Argentina i els prolegòmens de la retransmissió televisiva m'han fet saltar cap al teclat per deixar anar unes quantes coses que m'han vingut al cap.

Primera: aquesta estirada d'orelles als aficionats que ja fa dies que ens hem de sentir per part de periodistes diversos i que s'ha repetit en boca del Bernat Soler. Quina vergonya no omplir el Camp Nou! O com a mínim que no hi hagi hagut 60.000 o 70.000 persones. "Cadascú és lliure de fer el que vulgui", ha repetit el periodista diverses vegades (i faltaria més!). El que és de jusgat de guàrdia és que els mateixos periodistes pretenguin justificar la baixa assistència de públic a un partit de la selecció catalana dient que la gent, per aquestes dates, ja està empatxada de futbol. Ja!

Doncs jo penso, o aquest com a mínim és el meu cas, que hi ha molta gent que, a més d'estar desafecta de la política, també ho està de la història de les seleccions catalanes. Quan va començar a fer-se aquest partit de Nadal, fa uns set o vuit anys, feia molta gràcia i movia multituds perquè significava tornar a posar damunt de la taula la necessitat de reivindicar la nostra selecció. Han passat els anys i no ens hem mogut de lloc. Aquest és el fet greu. I això ho enllaço amb unes imatges que ha donat TV3 en què es veia el Cruyff jugant amb la selecció catalana l'any 1976. Sí, aquell any el camp era ple a vessar. Quin sentiment tan maco que hi devia haver!! Han passat 33 anys i no ens hem mogut de lloc. Llavors, ¿com és que encara hi ha gent que espera que cada any s'ompli l'estadi en els partits de la selecció catalana? ¿Com no voleu que, també en aquest cas, estiguem cansats i decebuts i desanimats? ¿De veritat és tan complicat entendre-ho? I no ens enganyem més, si us plau, que no tindrem selecció nacional fins que no siguem un estat!!!!! Prou de partits de costellada, prou Elèctrica Dharma amb la cançó dels pebrots que ja tinc ben avorrida, prou demagògia barata contra els que decidim no anar al camp! A treballar de veritat per ser un estat i la resta ja vindrà sola!!! Ah, i estem parlant d'uns anys en què al nostre govern hi ha hagut primer Convergència i després Esquerra, eh?????

Segona: mentre s'ha interpretat l'himne argentí la pantalla ens ha ofert diverses vegades els jugadors argentins escoltant-lo i, en molts casos, cantant-lo. Quan ha sigut el torn d'Els segadors, als jugadors catalans només se'ls ha enfocat quan començava l'última tornada del Bon cop de falç i tot just s'ha pogut veure com movien els llavis l'Oleguer ("molt relacionat amb el fet nacional", ha dit el Bernat Soler, quan un altre hauria pogut dir una cosa semblant a: "molt compromès amb la defensa de la nació catalana"), el Piqué i el Puyol. Un detall curiós de la realització per part de TV3.

Doncs res, mentre no pugui animar Catalunya en un partit oficial de veritat, i no en tornejos inventats perquè la Federació pugui anar guanyant calerons, amb mi que no hi comptin. Me n'he cansat.

josefina

Bones festes d'hivern

Hehe, és broma, eh? ¿Hi deu haver gent que envia felicitacions de Nadal amb frases tan modernes com Bones festes d'hivern? Jo, que no crec en déus, no renego del Nadal. Per mi no té valor religiós sinó cultural, i de la mateixa manera que l'Església va adoptar ritus pagans per convertir-los en festes religioses, la no-Església també té dret a deconstruir les festes religioses, no trobeu? Les festes de Nadal, més que desagradar-me, em fan mandra. Per això, més que mai, per solidaritat, cal desitjar unes molt bones festes a tothom. I molta, molta sort, que la vida és molt dura i aquests dies, encara més, hehe. I com va dir el Pla, any nou, vida la mateixa. Bona sort. Marc.

dilluns, 21 de desembre de 2009

Fliaxmarcs

Que els catalans no estem gaire bé de la tupina ho demostra el fet que preferim dir gilipolles en comptes de ximplet. Mira que és maca, la paraula ximplet. Xim-plet. Ets un ximplet. Cap gilipolles no pot superar tanta ximpleria.

La primera!


Ara mateix, quan ja fa tres hores que neva, i quan la neu, molt seca, està completament enganxada a la carretera, acaba de passar la màquina llevaneu, que ha passat però com si no hagués passat, perquè la carretera segueix igual d'empastifada i relliscosa.

I també ara mateix, neva amb moltes ganes. Els pocs cotxes que circulen ho fan molt a poc a poc, i és estrany que encara no n'hagi quedat cap a les cunetes perquè n'hi ha força que no van gens preparats.

divendres, 18 de desembre de 2009

Et necessitem

Entrevista amb Josep Lluís Mateo al TBO.

Mateo "encapçala el Barcelona Institute of Architecture (BIArch), que aspira a ser un centre de referència mundial en atracció i producció d’intel·ligència. El necessitem, assegura."

Segur que sí. Necessitem molta intel·ligència, sobretot els independentistes. I el país en general, si és veritat que, com més va, hi ha més secessionistes i, donques, provincians i medievals.

L’última pregunta de l’entrevista:

–¿S’imagina l’arquitectura d’una Catalunya independent?
–És difícil imaginar una Catalunya interessant que no sigui cosmopolita i poliglota, i quan dic poliglota no em refereixo al català, sinó a l’anglès, com a mínim. Si el nou model és tornar al terruño i a les essències medievals, em temo que Catalunya tindria poc futur.

dijous, 17 de desembre de 2009

Flaixmarcs

Avui he verbalitzat el que es pot considerar una conclusió, després de 37 anys: Convergència no és un partit, és una candidatura.

CiU i el toreig

CiU ha votat a favor de la LOFCA al Congrés "per error". Home, si haguessin seguit el criteri que aplicaran amb les corrides de toros (llibertat de vot), potser no l’haurien cagat, hehe. Per cert, la posició de CiU en un tema tan delicat (hehe) com aquest és ben curiós, és ben convergent.

I ja que hi som, els resultats de l’enquesta taurina a l’Avui desmenteixen el tòpic que els catalans rebutgem la fiesta nacional pel fet que sigui una espanyolada, ja que el 73% dels vots són favorables a abolir-la perquè és "un maltractament sàdic", mentre que només el 10% diu que és "una tradició aliena". Jo l’aboliria perquè em fa fàstic, bàsicament, i suposo que una part d’aquest fàstic és deguda al tuf d’espanyolisme ranci i castís que desprèn el que els puristes volen que anomenem, sense èxit, curses de braus. I també per la brutalitat, pel maltractament innecessari. T’agradaria que et clavessin una espasa, carallindo? Sí, ja sé que és una tradició secular a Catalunya, però de catalans bestioletes també n’hi ha (i molts) i de tradicions espanyoles en tenim força, després de tres-cents anys de convivència pacífica sense imposicions de cap mena.

I jo que volia parlar de CiU...

El Duran i Lleida va dir fa poc que la LOFCA deixava l’Estatut "en paper mullat". Ara que CiU s’ha sumat (per error, hehe) a l’estocada final, el Mas hauria de sortir a defensar l’Estatut. O potser, per ser més equànimes, el més adequat seria que tots els representants de CiU agafessin el toro per les banyes i tinguessin llibertat de dir el que volguessin. Amb dos collons, de toro.

marc

dimarts, 15 de desembre de 2009

El savi d'Iznájar té raó

Ho vaig dir fa temps i ho mantinc. Les consultes estan molt bé, són un exercici democràtic insòlit i van molt bé per conscienciar la gent, fotre llenya al foc i crear xarxes de complicitat. Però com diu el savi d'Iznájar: "La voluntat dels catalans s’expressa en les eleccions." També té raó. Amb les consultes expresses la teva opinió, sí, però els catalans, tan pragmàtics en molts sentits, som absolutament sentimentals (ingenus) en algunes de cabdals. El que volem dir en Pep i jo és que la voluntat dels catalans val en les eleccions. O sigui que si vols la llibertat, mira el panorama i tria. Entesos?

Per als que estan una mica o molt desil·lusionats

Malgrat el trist espectacle que hem viscut després del 13-D, malgrat que crema bastant comprovar que sempre acabem igual, amb picabaralles entre nosaltres, salvapàtries de pa sucat amb oli, interessos personals i de secta, etc., hem de mantenir la flama encesa, que ha costat molt arribar fins aquí i la guerra tot just ha començat.





"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu."
Vicent Andrés Estellés

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Gràcies, patriotes

Un quart de deu i me'n vaig al llit. Diuen que la participació voltarà el 30%, un percentatge bo, tenint en compte les circumstàncies. Avui hem guanyat molt més que una votació. Hem guanyat la centralitat i hem aconseguit consolidar un moviment imparable. Tranquils, el mal ja està fet i no feu cas dels imbècils. A tots els que han treballat i participat en les consultes, gràcies. Boranit i tapeu-vos. Marc.

Demòcrates de tota la vida



Al web d'Antena 3 fan aquesta pregunta i es queden tan tranquils. Els espanyols, en general, són així de demòcrates. I no s'hi pot fer res.


dissabte, 12 de desembre de 2009

Som els bons

Som els bons perquè tenim raó. Avui som la democràcia. Els altres són la no-democràcia i es moren de fàstic i ressentiment. Escolti, vostè, està a favor que Catalunya...? No en volen saber res. Desgraciats. Qui pot dir que no vol la llibertat? Un malalt. Som els bons i guanyarem perquè tenim raó.

13-D. Una mica de lectura


Editorial i notícia a Le Monde. Diuen a l'editorial: "Pourquoi les Slovènes et les Lettons auraient-ils droit à un Etat, et pas nous ?", demandent les indépendantistes de Barcelone et d'ailleurs. La reconnaissance de l'indépendance du Kosovo leur a fourni un argument supplémentaire. Ce n'est pas un hasard si l'Espagne dénie à cette région de l'ex-Yougoslavie son nouveau statut. Madrid n'est pas loin de penser qu'à jouer avec le feu...

Article de Víctor Alexandre, que diu: Mai, abans, la societat civil catalana havia donat una lliçó tan gran de maduresa a la seva classe política ni havia posat en evidència la seva pusil·lanimitat sense fer el més mínim soroll.

Article d'Alfons López Tena, que diu: Ara votem en referèndum no oficial, aviat ho farem en referèndum oficial, perquè el govern espanyol, del PP o del PSOE, no es podrà negar a donar-nos permís. Som a la Unió Europea, tenim una democràcia consolidada, volem votar, votarem i decidirem.

Article de Vicent Partal, que diu: Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim. I exercint-lo demostrem a Espanya i a Europa que les fórmules envellides ja no ens serveixen i que estem disposats a prendre el futur en les nostres mans. Simplement, perquè és nostre.

Editorial de Reagrupament, que diu: En el proper Parlament de Catalunya hi ha d’haver la candidatura que faci realitat aquesta voluntat del poble català.

divendres, 11 de desembre de 2009

flaixjosefinos

Ahir dijous, a Barcelona, un editor em va avisar que el premi Sant Jordi de novel·la d'aquest any, que s'ha donat a conèixer oficialment tot just fa uns minuts, m'agradaria molt. I ja friso per tenir-lo a les mans! L'ha guanyat el periodista Xavier Bosch, actual director i presentador del programa Àgora de TV3, i exdirector de l'Avui, per esmentar les seves dos últimes feines.

L'obra té un títol que no pot ser més engrescador: Se sabrà tot. I ha explicat que, entre altres temes, parla del periodisme i de la cada cop més falta de llibertat periodística a casa nostra, de la veritat "emmanillada" -ha dit en dos ocasions- que vivim al nostre país, de les relacions entre política, periodistes i grups de comunicació... Aaaaah, estic ansiosa!!!!

dijous, 10 de desembre de 2009

Som culpa vostra, Convergència


Jo sóc com el Carretero: abans Convergència que els sociates. Sí, sense Convergència no hi haurà independència. D’acord, molt bé. Però ja fa massa dies que tinc la mosca al nas i per més crits a la unitat dels sobiranistes, per més proclames a favor de la fraternitat sobiranista (que prendrem maaal!!!), no em puc estar de criticar-vos, convergents. Fa dies que feu el numeret d’una manera espectacular, senzillament perquè els esdeveniments us superen, i avui toca desfogar-se.

Primer va ser el concert econòmic. Home, que això ho digui algú de la talla del Puigcercós, que a més ja no sap d'on bufa el vent, s’entén; però el senyor Mas sap perfectament que tota la lluita per aconseguir un finançament just no ha servit de res. Es pensa que Espanya està disposada a anar més lluny? Es pensa que a curt termini podrem suportar un altre episodi tan vergonyós com el del finançament?

Fa poc el Mas va dir que si el TC retalla l’Estatut, s’hauria de tornar a votar en referèndum. Sembla una broma de mal gust, la veritat. A part que anirien a votar quatre gats, si el resultat fos no, llavors què hauríem de fer? Tornar a començar la mateixa comèdia?

Aquest és el problema. Convergència no té cap pla per al país. En té un, però no és de país, és de partit: guanyar les eleccions i gestionar la gàbia. En el terreny personal, el Mas no es pot permetre perdre (sí, perdre) tres vegades seguides. Això pesa molt.

Sembla que ja ho té decidit: res d’aventures, a guanyar amb les armes de la crisi i el desgavell del tripartit. És una opció. En tindrà prou amb això? D'aquí a un any poden passar moltes coses, eh? La seva esperança és que el tripartit no sumi. La meva, que Catalunya sigui lliure (hehe). La meva esperança és que el tripartit no sumi i que Convergència necessiti el suport de Reagupament. Ja sé que és difícil, però potser és l’única manera que aquesta gent desperti del malson autonomista en què tan còmodament estan instal·lats.

El paper que està fent Mas arran de les consultes sobiranistes també és ben galdós. Com que perdríem, oi, senyor Mas, val més quedar-se quiets. Té una enquesta, diu. I l'endemà en surt una altra que el posa una mica en evidència. Per què no promou l'única enquesta vàlida, que és l'urna? (Aquest punt, curiosament, també el defensa el Puigcercós: quan la societat ho demani, ja ho farem, que nosaltres tenim molta feina. I l’editorial conjunt dels diaris; tots dos corrents a defensar la dignitat de Catalunya. I la ILP a favor del referèndum que tots dos van rebutjar al Parlament. Això sí, ara a fer-se la foto i a donar suport a les consultes. Què ens hem begut l’enteniment?)

I encara que la seva enquesta fos la bona, vostè pensa fer res perquè augmentin els partidaris del ? És que no ho tinc gaire clar.

Ahir ja em vaig escalfar quan vaig sentir que l’Oriol Pujol, en un exercici de patriotisme lluny de qualsevol sospita partidista, deia que Reagrupament és preocupant per al nacionalisme en general perquè pot suposar una fragmentació del vot i bla, bla, bla. La cançoneta de sempre. El Pujol, encara que Regrupament pugui esgarrapar més vots a E que a CiU i que això pugui ser fins i tot positiu per a CiU, està preocupat pel nacionalisme en general. Sí, esclar.

El nacionalisme. Quin és el nacionalisme de CiU? El concert econòmic?, l’Estatut?, el dret i les ganes de decidir?, el peix al cove?, esperar que la gent truqui a la porta de CiU per demanar la independència? Reagrupament és independentista i no fragmenta res. L’única opció clarament independentista que hi haurà l’any que ve és la nostra; per tant és lògic i totalment legítim que els ciutadans puguin escollir entre autonomistes i independentistes. Això no es fragmentar, és la possibilitat que els desencisats puguem exercir el nostre dret de triar una opció amb la qual ens sentim representats. I en qualsevol cas, és culpa vostra. Som culpa vostra!

La nostra culpa és voler una opció que vagi més enllà del pragmatisme (autonomisme) de CiU i d’ERC. Nosaltres no defensem l’Estatut, no demanem parides com el concert econòmic ni fem volar coloms sobre encaixos i gradualisme asimètrics.

L'Oriol Pujol va parlar d’amenaça de fragmentació. L’autèntica amenaça per als catalans, per a la salut mental dels catalans, és que vosaltres no sigueu capaços d’estar a l’altura de les circumstàncies, que estigueu per darrere del moviment social que impulsa les consultes sobiranistes, que tingueu por de fer un pas endavant, que sigueu tan rematadament ambigus i porucs. No ens acuseu a nosaltres de fragmentar. Si voleu que pleguem, assumiu la llibertat nacional com a objectiu prioritari. Digueu ben clar que treballareu en aquesta direcció i llavors Reagrupament es dissoldrà.

dimecres, 9 de desembre de 2009

La PAUA i els sectaris





La X em fa saber que al web d’informació sectària dels Pirineus han penjat l’última nota de premsa de la Plataforma de l’Alt Urgell per a l’Autodeterminació (PAUA) no com a notícia sinó (atenció!) a l’apartat dels comentaris d’una notícia sobre la consulta a Alp.


Haha, que bo. Amb dos collons, nano, amb dos collons! Tu sí que en saps!


Penso que en aquest cas ja no es tracta tant del típic sectarisme sociata antidemocràtic que vam poder tastar, per exemple, amb aquell manifest vomitiu de les cases regionals espanyoles en contra de les consultes (en contra de la democràcia, al cap i a la fi), un pamflet escrit per un membre destacat dels sociates. Crec que aquí ja hem arribat a un cas de professionalitat zero, d’odi, de ressentiment personal, d’impotència, d’enveja malaltissa.

Impressionant.

Per cert, la nota de premsa:




La PAUA fixa en el 25 d’abril la data del referèndum sobiranista a la Seu d’Urgell

En la seva última reunió, la PAUA va decidir per majoria fer el referèndum sobre l’autodeterminació de la nació catalana a la Seu d’Urgell en la tercera onada de consultes que hi haurà arreu del territori i que està programada per al 25 d’abril. Prèviament, però, s’activarà el procés de vot anticipat amb l’objectiu d’aconseguir el màxim de participació possible.


D’altra banda, i davant de la important fita que el nostre país viurà aquest diumenge, 13 de desembre, amb la celebració del referèndum en 170 municipis, la PAUA hi dóna el seu recolzament i s’hi suma amb una sèrie d’accions:


- Diversos membres de la PAUA seran a llocs on aquest diumenge es portarà a terme la consulta. Entre d’altres, serem a Bolvir, Berga, Sant Cugat del Vallès, Tàrrega, Vic i Castellar del Vallès.


- Fem una crida a tots els alturgellencs perquè diumenge pengin la senyera al balcó de casa, com a mostra de suport al referèndum i al dret de la nació catalana a manifestar-se lliurement sobre el seu futur.


- A les vigílies de la consulta, la PAUA penjarà pancartes en llocs visibles i cèntrics de la Seu, amb referències a la data del 13 de desembre i amb la data escollida per fer el referèndum a la ciutat.


Des de la PAUA desitgem que la nova jornada històrica que viurem aquest diumenge es desenvolupi amb normalitat i animem tothom a acudir a les urnes del seu poble o ciutat ja que, si bé són consultes no vinculants, també són el millor termòmetre per saber cap on ha de caminar el nostre país.




marc

diumenge, 6 de desembre de 2009

—¡La nación es un invento!
Gràcies pel compliment


“El Liceu menteix. Cal anar-hi per descobrir-ho. L’excel·lència tampoc no val la pena. L’art és un oci i l’oci és un art: l’art de passar la tarda, deixar-se veure i anar tirant. El Liceu és només una promesa de felicitat.. falsa, com totes les promeses de felicitat que la classe mitjana es fa a si mateixa, que sempre acaben sent només això, promeses de classe mitjana. Els aristòcrates van desaparèixer perquè la seva felicitat no valia la pena. A la classe mitjana, d’aquí uns quants anys, li passarà el mateix. El luxe, el plaer, l’oci, els viatges, la gastronomia excelsa… no valen la pena. La felicitat no val la pena, s’hi posin com s’hi posin els suplements dominicals.

Al sortir del Liceu ens vam aturar un momentet a la porta, fent el típic comentari melòman i ajustant-nos l’americana, melòmana també. Van passar uns crusties en bicicleta, descamisats i amb els cabells molt embullats, com exigeix l’uniforme oficial alternatiu. A Barcelona, la roba i els pentinats, com tothom sap, són declaracions de principis, són la més alta expressió de la política. En els temps de la democràcia escènica el decisiu no és el vot, és la clenxa.

Sense adonar-se que acabàvem de sortir de veure l’obra d’un filoanarquista com ells [Der fliegende Holländer, de Wagner], des de la bicicleta estant, els despentinats vocacionals ens van increpar:

—Burgesos de merda! —ens van dir. No m’havia passat mai.

En comptes de sortir a perseguir-los, tombar-los de la bicicleta i trencar-los les cames, el Jordi i jo vam quedar-nos quiets. Ell em va somriure. L’ànima hilarant de Bauçà sobrevivia. Probablement va ser llavors quan vaig començar a entendre l’esperit d’El Canvi: «Cal lluitar contra la imbecil·litat, de primer contra la pròpia.»

Aquells desocupats ciclistes ho demostraven. Havien dedicat massa temps a lluitar contra la imbecil·litat dels altres, però no s’havien aplicat gens a minimitzar la pròpia. Segur que no havien llegit Bauçà. Pobres nois. A més d’això, la seva invectiva contra el Jordi i jo, acusant-nos d’acumular capital, plusvàlua, i explotar amb els nostres negocis la classe obrera, pollicides pobres i de poble com som, demostrava fefaentment que a Barcelona tot seguia sent literatura; a dins del Liceu i a fora, literatura pura i dura. Els liceistes inflamats, els ciclistes moralistes, els periodistes caçamites, els lletraferits pollicides... literatura. Pura literatura. Pura literatura. La Catalunya literària, la Catalunya grotesca, la Catalunya delirant. Aquest és el país que estimo. La Catalunya irreal.

¡La nación es un invento!

Gràcies pel compliment.”


Autor:
Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 79-80.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...