dimarts, 2 de febrer de 2010

Bon vent i barca nova


Fa una estona he entrat al correu que tenim els coordinadors territorials de Reagrupament i m’han vingut ganes de vomitar (i no ho dic en sentit figurat). Ja no hi tornaré a entrar més, ja us ho podeu confitar. Realment, nois i noies, esteu bastant penjats i la vostra ofuscació em fa por. Com la del Manel, que diu: "Només hi ha un cami possible: estar amb ell, a les verdes i a les madures. Si no t'agrada com és o com ho fa, plega." I tant, Manel, ja estic plegadíssim. Quina por que em fas, Manel, algun dia l'amo et convencerà que el millor que pots fer és llançar-te al tren i ho faràs. No vull compartir cap viatge amb gent així, tan sectària.

La carta que he enviat a totes les assemblees comarcals i als associats de l’Alt Urgell:

“Hola,

Després del ridícul d'aquests dies i de la irresponsabilitat que han demostrat el Joan Carretero i companyia, plego com a coordinador provisional i com a reagrupat per falta de confiança en els ressuscitats.

Bon vent i barca nova.”


Sou majoria els que voleu passar pàgina sense voler entendre el que ha passat, sense pensar en el que passarà a partir d'ara en aquest circ que, sense cap mena de vergonya, proclamarà la regeneració democràtica com a eix programàtic. Molt bé, doncs ja us ho fareu, però quan algú us digui que s'ha de predicar amb l'exemple, què contestareu?

D’aquí uns anys, pocs, us en penedireu. Mentrestant, però, haurem llançat per la finestra el nostre projecte i tot continuarà igual, amb l’establishment ben instal·lat i sense possibilitats de treure uns resultats òptims que haurien suposat un canvi de debò en el panorama polític. Us penseu que podreu recuperar la credibilitat, aconseguir deu diputats i ser decisius?

M’he sentit bastant sol enmig de tants correus de reagrupats encegats i mesquins. Una sensació molt desagradable que, per sort, s’ha alleugerit fa una estona quan he parlat per telèfon amb un coordinador comarcal que pensa el mateix que jo i que està fet pols. Gràcies, Xavier, per donar-me ànims i encoratjar-me a no llançar la tovallola. No ho sé. De moment, no vull ser còmplice d’aquesta vergonya nacional. Tant de bo obriu els ulls i pugueu redreçar Reagrupament, però ho veig difícil a curt termini. El meu pronòstic és que l’únic que sumarem és més decepció.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

No sóc coordinador, però sóc membre d'una junta comarcal, i t'entenc i et dono suport. Jo ja he llençat la tovallola, indignat, avergonyit i estafat. Aquesta setmana plego, i no seré l'únic.

Ànims!

Manel des de l'Exili ha dit...

Amic Marc,

Perquè m'utilitzes a mi i m’ataques.

No creus lògic dir que si estàs a la Junta i no creus amb el seu President, el millor que pots fer és plegar. Jo faria el mateix. Perquè dius això de què em tiraria d'un tren. Ho dius perquè opino diferent de tu?

Si em permets un consell d'amic, deixa passar un temps, abans de cremar-te totalment i enemistar-te amb amics, que no té fet rés jo personalment?.

Jo no dic que en tot aquest assumpte s’hagi actuat correctament. Potser si en Joan fos més polític hauria volgut negociar. Però justament si li tinc confiança amb ell, és perquè Carretero no és polític com els demés. Tu això també ho comparties i defensaves abans!!.

Però també, tinc informació de diferents fonts i de persones que em mereixen tot el respecte, alguns companys del bloc amb estrelles, que m'han confirmat que en Francesc i l'Emili, en Jaume i l’Albert no van actuar gens bé. En Carretero tenia motius més que suficients per demanar que dimitissin, que no volia dir que pleguessin de Reagrupament.

Penso en el cas del Francesc, que el conec com tu, tenia quelcom personal contra la Rut i després contra el Joan. No ho ser el perquè, però és el que em puc imaginar del seu comportament tant estrany que ha tingut d’ençà i que a més no s’ho amagava gens quan escrivia les seves fàrres al bloc. També m’han explicat diferents fonts de confiança, que també va deixar d’anar a les reunions de la Junta. Jo hauria plegat si no podia treballar , pels motius que sigui, amb la Junta i el seu President. Si no tinc confiança amb ell, hauria deixat el meu lloc a un altre company que en tingui. Es tractava de treballar tots units amb en Joan Carretero. Sense ell, no hauria existit mai Reagrupament. Estic segur que en Francesc quatre mesos abans, hauria dit el mateix que dic jo ara!!.

A vegades les emocions i el dolor que sents, et fan perdre el sentit i la racionalitat. A vegades, aquest dolor et fa actuar, sense valorar les conseqüències. En Francesc penso que va caure en aquest parany. Més o menys com tu ara, que et fots amb mi quan no he dit res de dolent contra tu i només he manifestat una opinió diferent a la que tens.

Si em permets un consell d’amic i amb tota l'estimació i agraïment que et tinc Marc.
Millor és esperar que passi el temporal definitivament abans d'agafar una barca nova.
I si us plau, no t’enfadis amb mi. Escolta també els que opinen diferent al que t’agradaria sentir.

Una Abraçada
Manel

Albert B. i R. ha dit...

El que ha passat ens ha deixat a tots astorats però no per això ho hem de deixar córrer. Penso, sincerament, que Reagrupament és ara la millor eina per a construir l'Estat propi, que és de que es tracta. Potser abans de deixar-ho és millor deixar passar una mica el temps. No sé. Amb tot, desitjar-te ànims. En l'objectiu de la independència no hi sobra ningú.

Anònim ha dit...

Bargalló, no et conec de res, només he vist algun cop aquest bloc que tens que sembla un arbre de Nadal sense fulles i on escrius sense solta ni volta. Deixa de dir tonteries i comporta't com un home i no parlis de qui no tinguis davant. No empastifis més els blocs de gent de bona fe. El mal ja està fet i el projecte ja s'ha acabat, res més. Gira full, tanca't una temporada i a veure si t'exilies encara més lluny.

josefina ha dit...

En el teu lloc hauria pres la mateixa decisió. Tot plegat ha sigut molt però que molt decebedor. Jo m'havia tornat a il·lusionar i mira que ha costat poc caure dels núvols eh? Però en fi, a pensar en altres coses més importants i el dia de les eleccions, ja ho veurem.

Això sí, no les agafis ara amb gent com el Manel, que tenen el dret de continuar-hi creient, en el Carretero. Tu has decidit el que creies més convenient, i que jo comparteixo, però deixa estar els altres.

Salvador ha dit...

Ànim Marc, sé que és molt dur una cosa així després de tants esforços i tanta il·lusió.

Reagrupament ha tingut una crisi de creixença i en tindrà més. No em fico en detalls concrets, a quatre persones se les ha fet marxar de la junta, se les ha linxat i insultat i tot s'ha explicat molt malament i de manera poc convincent. Això és bastant habitual, és cosa de cohesió interna pels que es queden. Si hi ha un conflicte al treball i et foten fora el dolent sempre seràs tu, mai no diran que són una merda d'empresa o que el cap és un imbècil.

En quant als insults, en qualsevol conjunt de persones sempre hi ha un percentatge d'energumens, d'immadurs o de tot alhora, RCat amb els seus 3400 associats no pot ser una excepció.

Suposo que el que t'ha dolgut més és la manera com s'ha gestionat el tema, has perdut la confiança.

Però potser seria bo pensar en el què era i és el gran objectiu, més enllà de Carreteros o Laportas hi ha ni més ni menys que la Independència. No val la pena intentar continuar, s'ha de llençar tot per la borda?

Anònim ha dit...

DESGRACIAT EL POBLE QUE ESPERA UN MESSIES.
DESGRACIAT EL POBLE QUE CREU EN LIDERS REDENTORS.
NOMES LA COLECTIVITAT SALVA LO INSALVABLE.
JUGANT AMB BCN.

marc ha dit...

Anònims,

Ànims a tu també. No podem descartar que Reagrupament es redreci. I si no, hem de pensar que algun dia ens en sortirem.


Manel,

T'ataco perquè em sap greu que puguis arribar a dir una bestiesa com la que has deixat al Cimera. Només em faltava això després de llegir alguns escrits que feien esgarrifar. Conclusió: el que importa és l'objectiu i si el Carretero diu 'blanc', tothom ha de coincidir que, efectivament, el rei porta un vestit molt xulo.

Els problema ve de lluny. Ja ho sabia. I la junta, tota, inclòs el Francesc, van demostrar poca traça (o incompetència). Si soluciones un problema i en crees un altre de molt més greu, ets un mal gestor, oi?

I ja saps el que penso de l'actutud de la majoria: irresponsable, antidemocràtica i injusta.

Injusta no solament perquè s'ha uitilitzat els quatrem sinó també perquè han engegat a la merda un projecte que prioritzava la regeneració. És que fa riure, home!

Si aquest és el vostre model, si creus que aquestes són maneres de fer les coses, que tingueu molta sort, però no és el meu model.

Tot aquest merder es podria haver evitat. Veient la colla de fanàtics que corren per la casa, el Carretero podria haver imposat la seva autoritat com déu mana. Votant. Llavors teniu una junta fidel, sense veus discrepants, i oli en un llum.

És igual, ja n'estic una mica tip.

No contestaré aquesta dedicatòria: "A vegades les emocions i el dolor que sents et fan perdre el sentit i la racionalitat" perquè he perdut la racionalitat i no em vull barallar més amb tu.


Albert,

Respecto la teva opinió però em sembla que Reagrupament no serà cap eina útil els pròxims anys.


Josefina,

Va, et faré cas... hehe. Quina sort que tens que no t'has de donar de baixa.


Salvador,

Una reflexió molt encertada. és important aixó que dius: "i tot s'ha explicat molt malament i de manera poc convincent". És que algú amb dos dits de seny pot entendre aquest vodevil? Heu vist la reacció de molta gent? Quina riota!

Exacte. El que m'ha "dolgut més és la manera com s'ha gestionat el tema". És que tot el serial ha sigut grotesc: des dels quatre que fan plegar la majoria (insòlit) fins al retorn victoriós. I sí, he perdut totalment la confiança. Si avui fan això, demà què? Tant costa anar de cara i dir: "Senyors, això de l'assemblearisme és una collonada que ara no ens podem permetre. Necessito llibertat per triomfar." I la majoria hauria dit que sí.

Però no.


Jugant,

Líders, necessitem líders que es facin respectar. Això ho arreglarà el pobles, és clar, però necessitem eines i lideratges fiables.

Anònim ha dit...

Des de 'fora', tots els meus ànims i suport, Marc.

Als lectors: som molts que ho mirem però callem. Però que callem no vol dir pas que siguem rucs, i molt menys talment com sociates espanyols perquè ens peixin.

Continuarem atents...

-- Toni

Ferran ha dit...

Jo no sóc... com es diu... reagrupat? Sóc català, independentista... i lamento que al meu país continuï sent hora que tinguem un autèntic líder, una persona ferma, amb una claríssima vocació de treballar pel país, i engrescar-nos a tots de debò.

El sainet aquest del cap de setmana ha estat patètic, patètic de debò; si hagués passat a Espanya, ens estariem omplint la boca de "què cutres, aquests espanyols!". Doncs això.

Xavi Miserachs ha dit...

Acabo de donar-me de baixa de Reagrupament.

Segueixo fotut i molt cremat.
ânims a tots.

L'home del sac ha dit...

Per mi Reagrupament ja ha perdut tota la il·lusió que despertava. Ja no és verge... Ja és un més com els altres, amb les seves batalletes internes... No sé si els quatre que han fotut fora anaven només per interessos personals o no, però eren gent que des de fora semblava que hi posaven moltes ganes. Fos com fos, en Carretero ha fet el ridícul i ha demostrat ser un impresentable i un irresponsable. Si no pot acceptar que entre els membres de la junta elegits per l'assemblea hi hagi discrepàncies anem bé.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...