dimarts, 16 de febrer de 2010

Contrabandistes de la llibertat


"I així des del 1940 fins al final de la guerra, però el meu pare va ser descobert per culpa d'una delació. La Gestapo el va interrogar i el va deportar a un camp nazi, on va morir pocs dies abans que entressin els aliats. El meu germà gran va continuar fent de passador. Només tenia setze anys.

El nostre preu per contribuir amb les xarxes d'evasió va ser molt alt, massa... Però el que més greu em sap és que de tota la gent que vam ajudar a passar, ningú mai no ha tornat per donar-nos-en les gràcies. Algú ha de quedar viu..."

Testimoni de Roger Sala. Vist al llibre Contrabandistes de la llibertat, d'Assumpta Montellà. Ara Llibres, 2009, p. 41.


13 comentaris:

Noctas ha dit...

Vaig veure un documental dels passadors no fa massa temps. Em vaig emocionar, t'ho asseguro. En aquest país hi ha una colla d'herois oblidats i potser aquest llibre és una forma de recuperar-los. El llegiré...saludus

Jaume Sanz ha dit...

De quina fusta estaven fets aquesta gent? Ja no en queda.

Josep-Empordà ha dit...

El meu pare es dedicaba, durant la Gran Guerra a passar jueus i pilots aliats abatuts per la frontera. Ell estaba refugiat a França i treballaba per l' Intelligence Service britànic.

Aixó li va servir per,al cap d'una anys d' acabada la guerra mundial, poder tornar a Catalunya.

esther ha dit...

L'he llegit aquest llibre. El recomano. Aquest hivern, els dies de més fred i neu, pensava en com s'ho van fer per sobreviure (els qui ho van aconseguir) travessant muntanyes...

LO GAITER DE MAIANS ha dit...

Vaig llegir el llibre fa 3 mesos. I ho vaig fer amb un cert entusiasme donat que coneixia una mica el tema. Sincerament, és un llibre fluix, parcial, poc treballat i poc documentat;reproduïr literalment els testimonis és poc rigorós, sense contrastar dades, ni persones, ni dates; i més quan a diferents llocs del Pirineu s'hi troben restes empíriques d'aquest fenómen. Ho lamento, però fluix, fluix, fluix.

marc ha dit...

Home, Gaiter, el que passa és que tu (igual que jo) voldries llegir el llibre dels que es van fer rics delatant i robant als ueus. No sé si el llegirem mai.

No em sembla un llibre fluix. És el que hi ha (el que ens poden/volen explicar). Un oblit injust.

marc ha dit...

'Ueus' és com en diem als jueus aquí dalt.

Olaifff ha dit...

Me l'apunto! Per cert, Lo Gaiter de Maians ens podria recomenar més bibliografia sobre aquest tema, que trobo apassionant.

Marc, em penso que no el llegirem pas el llibre dels que es van fer d'or. Ni tampoc treurem l'aigua clara de tantes llegendes negres que corren sobre alguns passadors en determinats llocs del pirineu.
Àlex.

Carnús de Cal Bordoll ha dit...

No puc parlar del llibre perquè "lo gaiter" em va fer aquesta mateixa crítica i ja me'l va enfosar.
Per fer una aportació de llibres jo recomanaria "entre el torb i la gestapo".ës un llibre brutal.
Parlant de passadors, m'ha vingut el cap la història que em va explicar el fill d'un passador però a l'inversa (de la zona republicana a la zona "nacional" passant per Andorra) sobre un senyor que va fer una "obra de déu" i els seus moments d'inspiració als boscos de rialp. Prometo buscar el relat "oficial" i explicar l'oficiós (de veritat que no té desperdici).

LO GAITER DE MAIANS ha dit...

No vull dir que sigui un mal llibre, sinó que s'he n'ha tret poc suc de les experiències recopilades. el llibre es limita a reproduïr literalment converses de l'autora amb els testimonis. No hi ni fil conductor, ni literatura, ni estil, ni interpretació, ni sistema, ni cap estructura. Haver aconseguit reunir els testimonis és la gran fita del llibre. Mal aguanyat material.

Dessmond ha dit...

Que dur aquest testimoni. Que dur...

Anònim ha dit...

El llibre no m'ha agradat gens. Molt fluix. Moltes de les històries que es reprodueixen són cópia (sense citar) d'altres llibres, articles de diaris, etc.
Malgrat que l'autora diu haver visitar molts arxius no aporta res de nou. Quina decepció!

Anònim ha dit...

Aquest llibre és una apropiació indeguda de textos d'altres autors. O sigui un plagi. Tot i publicar-se l'acusació l'autora no ha respòs... perquè serà?
No us perdeu: http://www.llegirencasdincendi.com/2010/01/lavenc-pone-en-jaque-assumpta-montella.html

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...