dijous, 11 de febrer de 2010

No estic contenta amb el meu hospital


No és el primer cop que en aquest bloc he d’escriure i parlar malament, per desgràcia, de l’hospital de la Seu. I això que jo era de les que sempre sortien en defensa seva, perquè durant els (molts) anys que hi vam haver d’anar per motius de salut d’un tiet nostre, no en vam tenir mai cap queixa, sobretot pel que fa al tracte humà. Però d’un any cap aquí no puc dir el mateix. I que vagin alerta els responsables de l’hospital perquè veig que és tanta la gent que n’està disgustada, que potser ens haurem de plantar com fa un temps van fer els viatgers dels trens de Rodalies. Penso que tampoc s’està demanant res de l’altre món, sinó una mica més de cura en els tràmits i en el tracte als pacients. Al cap i a la fi, no anem a l’hospital per gust sinó per força, i el mínim que pots esperar en aquests casos és que t’ho posin fàcil, i no pas difícil.

Passo per alt l’episodi, molt desagradable, que he viscut fa poc amb un metge que ja fa anys que és a la Seu i que va operar el meu pare. Per la confiança que em tenia per motius que no vénen al cas, s’ha portat amb nosaltres d’una manera molt poc professional i a mi particularment m’ho ha fet passar molt malament, quan resulta que no calia tanta alarma, com s’han encarregat de demostrar metges de Barcelona.

Avui dijous a primera hora tenia cita per fer-me les anàlisis del segon trimestre d’embaràs (com que hem estat un mes sense ordinador encara no ho havíem dit: esperem una neneta per mitjan juny!). Entro puntual i l’infermer que m’atén em comença a explicar que l’han canviat de lloc i per això va una mica perdut, no sap quins són els tubs que ha de fer servir per a les meves anàlisis, li costa trobar-me les venes, i quan m’acaba de punxar em diu que ja me’n puc anar a esmorzar. Coi, li dic jo, però si em toca fer la prova del sucre i tornar a punxar-me d’aquí a una hora. S’ho agafa bé dient: “En saps més tu que jo!” Em dóna l’ampolleta de glucosa i marxo. Torno al cap d’una hora i au, més problemes amb els tubs i a l’hora de trobar la vena. Primera punxada en fals (“i no és per dir-ho però és el primer cop que em passa en molt temps!”, em diu), i segona punxada al canell amb un dolor terrible que aguanto estoicament perquè tinc ganes de perdre’l de vista. Només creuo els dits perquè hagi col·locat les etiquetes correctes als tubs correctes i no em surtin uns resultats de disbarat.

Cap al migdia, i ja a casa, he trucat a l’hospital perquè dimarts de la setmana passada van enviar per fax una petició a l’Arnau de Vilanova de Lleida, amb l’ordre de preferent perquè em citessin a fer una ecografia, ja que la doctora que aquí a la Seu em va fer l’eco de les 20 setmanes hi va trobar un aspecte que volia tornar a revisar. Aquell dimarts mateix, des de l’hospital se’m va dir que a Lleida m’avisarien “de seguida”. Passa dimarts i dimecres, de l’Arnau no em truquen, i vaig a l’hospital per saber què havia d’entendre per aquell “de seguida”. L’encarregada de gestionar aquest tema dels faxos va trucar a l’Arnau i li van dir que no em preocupés, que em trucarien molt aviat, tan bon punt els portessin el fax en qüestió (apunt: en plena era d’internet i hem d’anar així???). Com que han passat tants dies i no he rebut cap trucada ni de Lleida ni de la Seu, avui torno a trucar a l’hospital per saber què, i la senyora que m’ha atès, que suposo que era la dels faxos per la rapidesa de la resposta, m’ha donat el telèfon de l’Arnau perquè hi truqués jo mateixa, demanés per l’àrea de maternoinfantil i que si hi havia cap problema ja li ho diria.

Truco a l’Arnau, demano per l’àrea en qüestió, m’hi passen. Resulta que la trucada havia arribat a planta i allà no sabien res de res. Em diuen que torni a trucar i demani per la secretària de l’àrea. Ho torno a provar, i després de diverses trucades comunicant, hi contacto. Em diu, molt amable, que no ha rebut cap fax amb el meu nom ni estic programada en res, i que probablement aquest fax s’haurà derivat cap a una altra àrea. Em dóna un altre número. Hi truco tres o quatre cops abans no m’agafen. Tampoc saben res del fax de la Seu. Els llegeixo l’informe de la doctora i abans no l’he acabat em diuen que hi baixi demà mateix al migdia.

No puc evitar tornar a trucar a l’hospital de la Seu, més que res per explicar-los que a Lleida no sabien res del fax, que m’havien derivat malament, i que penso que aquests tràmits els haurien de fer ells. La noia que m’atén se’m posa a la defensiva i em diu que potser no ha sigut culpa seva, i que el fax l’han pogut perdre a Lleida. Si no és això el que dic, li responc. El que dic és que el fax l’heu enviat a un lloc on no corresponia, m’heu fet trucar a un lloc que no corresponia, a Lleida ningú ha vist aquest fax, m’heu fet perdre mitja hora en trucades i trucades que crec que les hauríeu d’haver fet vosaltres. I em quedo amb les ganes de dir-li que si no fos perquè ara estic més tranquil·la després que el meu ginecòleg em va visitar fa tres dies, m’haurien sentit de valent, perquè en moments d’angoixa i d’incertesa no és just que et donin aquest tracte.

Ah, i una altra cosa que em sembla molt greu: resulta que des que l’hospital s’està reformant han decidit treure’n les cabines telefòniques i per tant, si necessites fer una trucada i no tens mòbil (sabeu que hi ha que no en té????), has d’anar fins al capdamunt del Passeig a les cabines, des de les quals he comprovat que només pots trucar a números gratuïts, i no t’accepten monedes per trucar a un fix, per exemple. És possible que costi tant tenir un telèfon públic a l’hospital???? No m’ho puc creure.

josefina

14 comentaris:

jordina ha dit...

Fa temps que se'n senten a dir de grosses, de l'hospital de la Seu. Coi, que no és tan petit ni remot, ni els que hi treballen deuen cobrar quatrecents euros a fi de mes.
Compta que, en poc temps, has viscut dos casos bastant lamentables i vergonyosos, per l'actitud que han tingut uns "professionals de la salut". Això vol dir que..... deu passar sovint.

Jaume Sanz ha dit...

Moltes felicitats. Certament a Barcelona, això no ens passa. El que sí vam comprovar és que tota la documentació que et donen és exclusivament en castellà. Quan a una infermera li vaig dir si "li faria res" que ho traduís al català i8 li portés unes còpies, no va ni pescar la ironia i em va dir que "encantada". De tota manera, no val la pena angoixar-se. Tall de llangonissa i avall.

vpamies ha dit...

Felicitats, parella!! Una germaneta per al Josep. Us heu afanyat i heu repetit ràpid... L'experiència de ser pare és fascinant. N'hi ha que fins i tot tripiteixen. :-)

marc ha dit...

El que ha passat és greu. Cal que la direcció de l'hospital i l'alcalde ho sàpiguen. I si tenim algun problema per culpa de la incompetència i la cara d'alguns, que es preparin.

Joan Arnera ha dit...

Felicitats, que ràpids!!! Fent catalans, bravo!

Albert B. i R. ha dit...

No només a l'Hospital de La Seu, episodis d'incompetències en hospitals n'he sentit més d'un.
No s'entén que amb les tecnologies actuals puguin passar coses com aquesta. I que un metege et digui "en saps més tu que jo" és per plegar i fotre el camp.
I felicitats!

josefina ha dit...

Al final, falsa alarma! Avui a Lleida han confirmat que la Marieta està en bon estat. Tot en ordre. Només que estem d'una setmana menys que la que es van pensar la doctora que em va fer l'eco de les 20 setmanes. Prova superada! El meu millor regal d'aniversari!!

josefina ha dit...

J. Arnera, em diu el Marc que et digui que si no els fem nosaltres, els catalans, qui els farà?

marc ha dit...

Josefina,


Jo estic tan content com tu però ja 'sabia' que el nostre maldecap era fruit de la incompetència, a la qual s'han sumat diverses incompetències més. No és just que hàgim de sotmetre'ns a tanta barroeria. Per això, si m'ho permeteu, plaer de ma vida, em cago en els funcionaris incompetents, sobretot en els que gestionen la via dels altres. Sou uns desgraciats.

Jaume Sanz ha dit...

De tota manera també us vull dir una cosa. De tres experiències, dues amb la privada i una amb la pública, en el part que més ben assistit em vaig sentir va ser a la pública, això sí a un hospital d'especialistes, a Sant Joan de Déu.

David Gálvez Casellas ha dit...

Enhorabonaaaaa!! Nois, com hi aneu... Aviat ens atrapareu al Parèmies i a moi même! Em saben molt de greu algunes de les coses que expliques, Josefina, però avui --després d'un dia molt llarg i ple d'alts i baixos-- em vull quedar amb la part bona de la notícia: tornes a estar embarassada. Me n'alegro moltíssim per vosaltres i pels vostres fills. El Josep tindrà companyia i la nena una família collonuda.

Ara en pirinenc: per cert, què passe que no sou a casa un divendres a les 21.30? Us acabo de trucar per diguer-vos lo content que estic i he hagut de dixar-vos una merdeta de missatge carrincló...

Au!

josefina ha dit...

Estimat Davit,

Sí que érem a casa, però feliços al llit descansant -el Marc ja dormia i tot-.

Jaume, jo no em fico amb la sanitat pública, n'estic molt contenta i certament, sort en tenim. A casa hem tingut també alguna experiència negativa amb algun hospital privat. D'errors i d'incompetents n'hi ha a totes bandes. Jo només demano, ho repeteixo, que es posi tota l'atenció en el tracte humà, en donar un bon tracte humà al pacient, i en què et facilitin les coses en comptes de posar-te-les més difícils. Tampoc demano gaire no??

Anònim ha dit...

Perqué la sanitat..i el País funcioni, no hi ha res com tenir bons "gestors".

Aixó no passa només a la Seu, us ho puc assegurar de primera má.

Quin gran coseller de sanitat que fou en Xavier Trias i Vidal de Llobatera!, amb un presupost de misèria va situal a la sanitat pùblica catalana a primera linea.

Noctas ha dit...

En primer lloc moltes felicitas. Pel que fa als hospitals i més concretament a la Seu no p0uc fer més que donar-vos tot el meu recolzament i si s'ha de interposar reclamació o fins i tot denúncia, es fa, què carai! Desitjos de molta felicitat....Abrazus!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...