dilluns, 8 de febrer de 2010

Nota de premsa [comentada] de Reclutament


La Junta Directiva de Reagrupament reprèn la feina amb normalitat i convoca una assemblea pel proper 21 de març [Reprèn la feina amb normalitat. Qui ha fet aquest titular? Després de purgar els que no es treuen el cervell abans de cada junta, es pot esperar que no hi hagi normalitat? Calla, convoquen una assemblea; segur que si han posat això al titular, ens diran de què va l'assemblea. Si convoques una assemblea, és per al 21 de març, no pel 21 de març. Continuem.]

Reunida a Vic [una manera original de començar], la Junta Directiva de Reagrupament Independentista ha valorat els esdeveniments darrers
[en bell catalanesc: els esdeveniments darrers. Ben bonic.] i, prenent en consideració les mostres de suport que s'han rebut d’arreu del país -molt concretament de l'assemblea de coordinadors comarcals i de districte- [Els conceptes arreu i molt concretament comporten una contradicció com una casa de pagès. Qui ha escrit aquesta caqueta? Si dius mostres de suport d'arreu del país i després hi afegeixes un molt concretament, estàs dient que l'arreu es concentra en un sol punt. Suposo que volíeu dir sobretot o especialment, no pas molt concretament. Pilleu l'absurditat de la cosa?], ha acordat reprendre les seves funcions [m'esteu dient que gràcies a les mostres de suport heu reprès l'activitat? Després de tres mesos de no fer res, està bé que us reprengueu una mica, això sí.] i tasques assignades [assignades per qui? Pel Lapo? Pels estatuts? Per l'Amo? Pel patriotisme i la dignitat?], seguint amb el mandat [seguint amb el mandat? Això de quin idioma és?] obtingut per elecció de tots els associats en l'Assemblea Constituent [haha. Sort en tindrem, de les hemeroteques virtuals. El mandat de l'Assemblea, hehe. Festival de l'humor. Us passeu pel folre l'assemblea, els estatuts, els principis de Reagrupament, i només sabeu copiar el tarannà d'aquells a qui tant critiqueu.] celebrada el passat [no cal dir passat, que en tot cas va al darrere en català normal.] 3 d’octubre.

Formalitzades les quatre dimissions demanades
[Reunida a Vic. Formalitzades les quatre dimissions. Així m'agrada: missatge directe, contundència!], la Junta Directiva i el seu President es refermen en el compromís per [per a; o encara millor: per constituir] la constitució d'una candidatura independentista transversal al més plural possible [no comento aquest al + més + adjectiu perquè la gent normal no n'ha de fer res, hehe.] que tingui com a objectiu aconseguir una majoria parlamentària que aprovi en el termini més breu [possible, no?] una declaració d'Independència [és molt important que la independència sigui majúscula, que fa més patxoca] i que treballi per [a] la regeneració democràtica de Catalunya. [De debò que no us fa vergonya dir això. Tan malaltons esteu?]

La Junta Directiva de Reagrupament Independentista recorda que l’associació no és un objectiu en ella mateixa.
[Haha. Què vol dir això, sectaris? Per a qui parleu? Volsatres sou conscients que la gent normal no entén aquesta parida? Esteu demostrant que sou com els altres. En el fons voleu ser com ells i poder sentir l'eròtica del poder, compensar les vostres frustracions de mediocres ressentits. Esteu enviant un missatge que no té cap credibilitat. esteu dient que els quatre dimissionaris tenien ambicions personals (Quines? Encara no ho heu dit. I què passa si tenen ambicions personals? Que no és lícit que el Renyer vulgui ser candidat? Que no té ambicions la Sandra Lomas? Tu no en tens? Vols fer creure a la gent, ara, que tu no tens ambicions personals en aquest projecte?] Tots els seus membres treballem des de la generositat, el patriotisme, el compromís i l'acompliment dels objectius [Uf, quina mandra.]

La Junta Directiva de Reagrupament Independentista convoca els associats a una Assemblea General el proper 21 de març. L'ordre del dia d'aquesta Assemblea serà aprovat en la propera reunió de la Junta.
[Hòstia, poseu aquesta notícia al titular per no dir res? D'això se'n diu comunicació.]

Finalment, la Junta Directiva de Reagrupament Independentista agraeix totes les mostres de suport i d’engrescament
[fabulós, l'engrescament] que hem rebut [ara parlen de nosaltres. Segur que s'han emocionat...] i, molt particularment, els nous associats que s'han donat d’alta aquests darrers dies. [Quants? Tants, que no ens en sabem avenir. I de baixes, no n'hi ha hagut? Per cert, suposo que ja m'heu esborrat de la llista, carallindos. Redactor: tu quan vas pel carrer dius darrers? És que queda més català, darrers? Finalment, reagrupatis (que diria el Noctas), només em queda dir-vos que amb aquestes notetes feu el ridicle. Feu el mateix que vau aprendre a l'escola. La putada és que els vostres mestres són la desgràcia política que avui porta les regnes del nostre desventurat país. Fugida cap endavant. Cap autocrítica, cap explicació. Passem pàgina i fem veure que reprenem la feina amb normalitat i passem el missatge que tot és oli en un llum. Molt suport, altes, compromís, regeneració i apa. Només ens volen fer mal. Però la realitat és molt tossuda: Reagrupament s'ha esberlat i com a molt acabarà sent una joguina, potser mà d'obra barata i tot. I dos o tres anys perduts.]

Vic (Osona)
[si en comptes de Vic hagués estat Barcelona, hauries escrit Barcelona (Barcelonès)? Oi que no? Doncs vigila, home.], 6 de febrer de 2010

19 comentaris:

Miquel ha dit...

Jo ja no entenc res de res. Diria que gran part de la gent que ha seguit Reagrupament des de fora, com jo mateix, els ha sabut molt de greu tot el que ha passat aquests últims dies. En fi, salut i força.

reflexions en català ha dit...

Aquest és el drama, Miquel, que la gent de fora, la majoria, no enteneu res. Reagrupament ha mort, no tindrà confiança ni credibilitat. I ara surten amb notes de premsa parlant de les altes que tenen.

Jaume Sanz ha dit...

Comentaris brillantíssims. M'has fet riure, punyeteru. I bé, de totes maneres els haurem de votar amb un agulla al nas, oi? Com hem fet manta vegades ... (t'ha agradat això del manta, eh?...)

Dies de fúria ha dit...

bUníssim, company! Quin fart de riure!!! Molt fi, molt fi...

ury ha dit...

Demolidor i punyent, Marc. Intentaré no barallar-me amb tu mai de la vida (hehe). A veure si quan tot es refredi es sap reconduir. Per ara, no saben el que es perden amb la teva baixa.

joan oliu ha dit...

Molt bo Marc. Molt i molt.

Anònim ha dit...

Reflexions,

veig que el vostre blog s'ha convertit en una cosa molt específica, i em sap una mica de cosa participar-hi des de fora, perquè no tinc ni de bon tros tanta informació com vosaltres i la gent que hi escriu.
Però hi ha una cosa que tinc ganes de dir-te: amb dos collons, tio. El Carretero ha traït a molta gent que va creure en el seu projecte i que hi va treballar de bona fe. Fa una setmana se'm van caure al terra escoltant-lo a Rac1. Disfressat de paladí de la integritat i la coherència, renegava de les "maniobres polítiques" i deia que precisament això era el que havia de separar Reagrupament de les altres forces polítiques. I que no s'havia embarcat en aquesta història per acabar com tothom.

Gairebé m'enganya.
Per la nit ja sentia per la ràdio com la seva maniobra havia donat el fruit desitjat. En fí. Tan retorçat i maquiavèlic com qualsevol altre polític.
Jo, que m'ho miro des de fora, crec que això li fa un mal irreparable a Reagrupament. Irreparable. En quin debat, si es dona el cas, no li recordaran a en Carretero aquesta nit dels ganivets llargs?
Per això entenc del tot el teu cabreig. Ells s´ho perden. Van d'integres, però de dins els surten com arcades les maleïdes febleses de la lluita pel poder. Coi, què passa amb la política?
Estic content que siguis coherent i que no et deixis endur per la marea del "ja passarà", la del "tot es pot perdonar" o la de l'"això ja em va bé".

És dur nedar contra corrent, sí, pero al final, l'aigua és més neta.

Àlex.

P.D: La nota de premsa és antològica. La retòrica del comunicat de premsa elevada a la màxima potència. Pompositat allà on no hi ha res. En aquest terreny sempre els faràs sortir els colors, lladre!

marc ha dit...

Jaume,

Que votaré amb el nas tapat és gairebé segur. Que no votaré RCAt és segur.


Ury,

Això mateix, no et barallis mai amb mi, hehe. És gairebé segur que no sabran reconduir tot això. Ara només es tracta de ditr que tenen altes, molt suport i molta, molta normalitat. El que es perden amb els quatre que han expulsat.A mb mi hi guanyen perquè encara se'm deu pasta.

Joan Oliu,

Copio un comentrari teu al teu bloc: "Què podem esperar d’un partit que expulsa el que sap escriure, el que sap sumar i el que sap organitzar? I és clar, és que allà on esperàvem trobar partit hi hem descobert una associació que amb la seva síndrome de Peter Pan es dedica a escapçar els brots a la que apunten a convertir-se en branca. Ja m’explicareu a quanta gent aixoplugarem si només deixem créixer la soca."


Àlex,

Gràcies, home. Aquesta de premsa sembla d'associació d'amicsw de la petanca

xavi ha dit...

Boniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiissssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm...ets un catacrak!!! m'has alegrat el matí, després d'estar més de tres hores a la hispano herzegovina per entrar a Barcelona (el barcelonés)

Josep-Empordà ha dit...

Cert, mira que jo alguna vegada m'he "barallat" amb tu i ara mateix ni m'atreveixo a felicitar-te, més que res, per evitar malentesos...o que et tornis a "barallar" amb mi, pero si, els comentaris m'han semblat molt bons.

Jaume Sanz ha dit...

En Dies de Fúria ho ha explicat bastant bé. Molt lamentable tot plegat. Per, insisteixo, a qui haurem de votar????

marc ha dit...

No ho sé, Jaume.

Joan ha dit...

Doncs a mi no me n'ha fet cap, de gràcia. En qüestió d'hores en Marc ha passat de venerar el "noble, ferm i brillant Carretero" a linxar-lo, difamar-lo i menystenir-lo. I si pogués, el lapidaria, segur. Entenc que estigui decebut, dolgut, ferit, enfadat, fastiguejat, però no cal mossegar amb aquesta ràbia visceral que sembla hi deixi la vida. I tampoc són del cas la supèrbia i la prepotència amb què despotrica del que no coneix. Marc, fes-t'ho mirar.

marc ha dit...

Joan,

Si encara no ho has entès, tampoc no ens posarem d'acord ara. Deixem-ho córrer i ja m'ho faré mirar.

Gràcies.

josefina ha dit...

Joan, suposo que pots entendre que el cabreig que pot tenir el Marc i altres reagrupats (socis i/o simpatitzants, com era el meu cas), és directament proporcional a l'entusiasme que havia generat en nosaltres el Carretero. Quan et "prendes" d'una cosa o d'algú i després aquest algú et deceb, la decepció és molt forta. Això passa en tot a la vida. Només és a força de garrotades que aprens a no confiar cegament en ningú.

I ja estic una mica tipa que quan algú diu coses que no agraden de sentir se'l titlli de seguida de 'prepotent'. Anem una mica més al fons de les coses, home. I explica tu tot el que saps, que es veu que saps altres coses, per dir el que dius.

Marc, m'ha agradat molt la teva resposta.

Joan ha dit...

Josefina,
Cal fer una mica d'autocrítica. Potser el problema, vostre i de molta altra gent (i jo també m'hi incloc!) ha estat justament aquesta confiança cega, això de 'prendar-se', l'entusiasme desbocat i les esperances en el gran metge que ens havia de salvar la vida. Quan hi ha problemes sempre va bé tenir un metge a prop, però no hem de creure que són enviats del cel. Les sotregades posen les coses a lloc, i si d'alguna cosa serveix aquest sarau és per veure que en Carretero, l'amo, si convé, potser ja no ens cal per tirar endavant. Que Reagrupament no és Operación Triunfo ni tu ni jo adolescents ximplets.
Finalment, quan titllo de prepotent en Marc ho faig perquè no cal fer-se el graciós i titllar els reagrupats de 'reclutats', ni cal riure's de qui no escriu perfectament el català. No tothom té el mateix grau de correcció ni de formació. Em sembla bé que critiqui el contingut de la carta, però burlar-se d'allò que només coneixen "quatre" experts... en fi.
Salut!

jordina ha dit...

Molt bé, Marc. I la persona que critica el to, potser que s'ho faci mirar ella. Perquè ja n'estem farts de tanta correcció política que porta a un estil de dictadura i totalitarisme pervers. No us amagueu tant darrere "bones paraules", perquè els vostres actes us delaten.
Més m'estimo que no ens portin a la independència persones que escriuen tan malament el català. Hehe. No perdem el bon humor, eh, Joan? I efectivament, si et mires les coses amb passió, i fas una aposta forta, només faltaria que a la decepció no li poguéssis posar nom i ràbia. Apali, unes frases d'en Bertolt Brecht:
"Aquell qui no sap, és un imbècil. Aquell qui sap i calla, és un criminal".
"Quan el delicte es multiplica, ningú no el vol veure".
"Quan la hipocresia comença a ser de molt mala qualitat, és hora de començar a dir la veritat".
Diu l'historiador Fontana: "Recordo aquells versos de Brecht sobre el revolucionari que deien que allà on regna l'opressió i se'n culpa el destí "ell dirà els noms".

jordina ha dit...

Joan, no crec que el Marc se'n rigui de qui no escriu correctament el català. No fotis, noi. Jo si no sé fer una pàgina web i la vull fer, contractaré i pagaré algú perquè me la faci. Doncs es poden dedicar alguns calerons a contractar un corrector, no? que és una feina tan vàlida i legítima com qualsevol altra.

marc ha dit...

Joan,

"Confiança cega." Això ho dius tu. Entusiasme amb el projecte sí.

M'he rigut de qui no escriu perfectament el català? No acabaria mai.

Prepotència pel fet de parlar de Reclutament?

No entenc res, Joan.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...