dilluns, 15 de febrer de 2010

Projectes de país


Reagrupament no tenia cap projecte de país, però almenys tenia el que els altres no tenen: una proposta a curt-mitjà termini. Estat català i punt final a l’statu quo de la classe (o aula) política.

Després de constatar el que el Carretero ha negat mil vegades (Arnera: "La qüestió és que Reagrupament és Carretero”), o sigui, que Reagrupament només és un reagrupament de desesperats sense miraments, el panorama nacional es presenta més desolador que mai.

Jaume, no em preguntis a qui hem de votar. No vull ni pensar-hi.

Si el govern no té un projecte de país, "és que és un mal govern", diu el Jordi Pujol. I Convergència, quin projecte de país té? Jo encara no sé de què va, i mireu que sóc dels que s’interessen pel tema.

Ni Convergència ni Esquerra no tenen cap projecte de país per la senzilla raó que el poder autonòmic actual no permet que el nostre govern pugui encarar la crisi econòmica, per exemple. No dic que la culpa sigui tota de Madrit; el que dic és que sense Madrit podríem decidir el nostre futur i segur que ens en sortiríem més bé, bàsicament perquè tindríem més recursos i si decideixes sobre un territori més petit, tens menys possibilitats de cagar-la en cas que siguis un inepte (hehe).

I això no figura ni figurarà al programa electoral de CiU. Sí, fotrem fora la tifa del tripartit, normalitzarem (renacionalitzarem) la cosa pública (TV3) i millorarem la gestió de la gàbia, segurament. Però: i què? En tens prou amb això? Els catalans en tenim prou amb un poder que no té poder?

Si ets una mica ingenu, fes cas del David Madí: “Quan arribi la precampanya, que encara no hi som, ja presentarem les propostes. De moment hem engegat motors amb una estratègia molt potent a la xarxa i una nova imatge. Sabem quina és la situació de fastigueig de la política.”

El fastigueig de la política el combaten sempre, a can CiU, sobretot quan s’oposen a les llistes obertes (proposta de llei electoral, ben fracassadeta).

I cal tenir paciència perquè les propostes bones es fan esperar. Mentrestant, ens hem de conformar amb campanyes cursis com aquesta de Començar il·lusiona i discursets plens de retòrica barata i absurda com: “Canvi per fer una altra política econòmica i nacional [quina, amb un govern autonòmic?] . Fer polítiques que generin prosperitat, fer respectar [com?] i fer avançar Catalunya cap al dret a decidir [què? Què vol dir això? Res]. I tenir unes institucions i uns càrrecs que representin amb orgull el país. [Palla.]

Fer avançar Catalunya cap al dret de decidir no vol dir res, Madí. Demanar el concert econòmic com ha fet el Mas sí que és alguna cosa. És una broma.

Va, esperaré els vostres projectes de país abans de triar la papereta.

5 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

El fracás de la llei electoral no ha vingut per les llistes obertes o tancades...ha vingut per les circunscripcions.

El P$C-P$OE vol que el govern de la Generalitat de Catalunya es decideixi a Can Zam molt més del que es fa ara.

Potser és que amb la llei electoral vigent pensa que els fotrem fora de la Generalitat, així que han pensat propossar-ne un altre que els asseguri que podran continuar...a veure si cola!. Lo més increïble és veure a ERC volent suicidant-se encara més donant-lis suport...increible!.

Referent al projecte de País, al final tots acaben fent de CiU...perqué amb el País que tenim (només cal fer una volta pels barris de les ciutats de Catalunya), que és el que és, només es pot fer de CiU, el que passa és que resulta molt bonic fer servir pancartes atractives per mirar de fer-se amb una mica de quota de mercat de CiU...si algú de bona fé pica i les segueix.

Qué en fa d'anys que ho veig...i el final sempre és el mateix!.

Quant era més jove, també tenia aquestes inquietuds, però després de veure una vegada i un altre i un altre com acaben tots, vaig entendre la realitat. Després de la ensulsiada d'ERC al 2003, ja he tancat la barraca de la credibilitat.

Ara!...cal adquirir les experiencies pròpies, perqué com passa de pares a fills, per molt que expliquis les coses, fins que no et passen i no les vius, no les acabes de creure.

No hi ha alternativa...cal continuar picant pedra, encara que sigui poc lluït, al menys és el que penso.

Jaume Sanz ha dit...

D'acord Marc no pregunto més. Combrego amb les teves reflexions. Parles de "classe" (aula) política. Jo m'hi refereixo com a "casta". Sembla ben bé que siguin això, una colla d'éssers especials, amb un llenguatge propi que només el serveix a ells, i amb objectius similars i intercanviables.

PS. mira si pots el contrastem, que hi ha una perla de traductor/traïdor que t'agradarà.Salut i Independència, malgrat tot.

Andreu ha dit...

Marc:

LA proposta formal de CDC (CiU) sobre la llei electoral era la única que, copiant el sistema alemany, incloia un 50% del Parlament triat en llistes obertes, entre persones, a les circumscripcions electorals, molt més petites (comarcal i districtes a les ciutats grans) que les actuals 4 provincies.

No era el 100% d'escons ocupats per votació entre persones,(com a Gran Bretanya, a Scotland, o a USA), no entre llistes, però era un avenç important. Un 50% del Parlament elegit directament, sense votar cap llista, votant persones.

I cap altre grup parlamentari li ha volgut donar suport a aquesta proposta. Àixò ha anat així.

Com fa 32 anys, en Macià ALavedra, i sobretot en Trias Fargas, que van comptar amb el suport d'Heribert Barrera, que van proposar formalment el sistema de concert econòmic a la Comissió redactora de Sau, i on la majoria alternativa (PSoe-psc, PSu, UCD, AP, PAndalucista)la va tirar enrera.

Això va anar aixi. Encara que després s'intentin pasar monedes falses com a veritables, repetint-les milers i milers de vegades.

Cordialment,
Andreu

Joan ha dit...

Doncs jo trobo que Reagrupament té un projecte clar de país i, a més, opten per les llistes obertes; són els únics que poden fer canviar allò que els altres diuen que canviaran i que tothom sap que no canviarà res. Com en els últims 30 anys, anar fent la viu viu.

Jaume Sanz ha dit...

marc, opotser fas servir el chorme? amb el firefox no veus res? o amb l'IE?
Misteris. Sóc un pallús cibernètic.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...