dilluns, 1 de febrer de 2010

Ressusciteu-vos en pau

Els quatre han dimitit. Me n'alegro per ells. No es mereixen aquest linxament, fills de puta. Ara ja podeu ressuscitar i fer el que us doni la gana, encara que, pel camí, trepitgeu algú i li feu un forat a l'estómac. Amb mi no hi compteu. El que em sap més greu és que he desobert noves ratetes que escombren l'escaleta de qui sigui per poder tenir la il·lusió que són algú, que no són tan mediocres com el mirallet, tossut, els planta a la cara cada dia. Sou això, ratetes sense escrúpols i sense cap dignitat. Que us donin ben bé pel cul., amiguets. No em pensava que els catalans estiguésssm tan malament, però mira... N'hi ha que amb els anys, amb l'experiènica, es tornen més savis, i n'hi ha que es tronen més sectaris i sonats. Pobrets. Pobres desgraciats. No saber assimilar la frustració és ben trist.

Com bé diu la Josefina: "després d'haver escoltat aquest matí l'entrevista al Carretero també puc dir que la decepció em continua. Perquè no ha explicat la veritat, com bé dius. Jo estic amb els que s'han quedat. Com a mínim m'han donat una explicació raonable. Però això és un desastre, i penso que el primer responsable de la desil·lusió que ara sentim molts és el Carretero. I estic farta del Laporta!!!"

Jo estic tan fart de les maneres, no tant del fons, que ja us podeu fotre el Reagrupament per l'anus. Reagrupament de què? Suma de què? Dignitat a on? Regeneració a on?

Carretero, espero que no m'obligueu a enviar-vos una carta per plegar. Per patriotisme i per dignitat, oi que m'esborarràs?

11 comentaris:

Ferran ha dit...

Un cap de setmana per oblidar. Un país per plorar?

Jaume Sanz ha dit...

No puc pas pontificar des del sofà, als qui heu treballat i molt en aquest nou projecte. Només demano una petita reflexió: Rcat té uns 3000 associats i posem que es preveu que el votaran 120.000. No li estem donant massa importància als "militants"? Creieu que als votants corrents ens interessa molt o poc les discussions internes? No votaríeu a ulls clucs a un Obama català, passant per alt de si té o no al darrere una assemblea que li doni suport.

Disculpeu-me, suposo que no és bon moment per debatre res, i que necessiteu desfogar-vos.

Joan Arnera ha dit...

Marc, home, que no n'hi ha per tant, caram, tu!
Ostia, és una tonteria, val la pena trencar-ho tot per això?
Pensa-t'ho bé, ho dic amb el cor a la mà, intentem de reconduir les coses.
Salut!

reflexions en català ha dit...

Jaume,

El Carretero hauria pogut fer el que volgués sense fer aquest numeret. Jo estava amb ell i amb la incorporació del Laporta, fins i tot estava disposat a 'donar-li' més poder del 'legal'. Però el que ha fet no m'agrada i plego. Es comença així i t'acaben enculant sense demanar-ho.

Va, jo sóc molt patriota però no crec en messies sense escrúpols ni en cativistes ni en gradualistes.

Ara farem un comando itinerant que no ens enganxarà ni la Gestapo. Baixa intensitat, això sí, i sense cinisme. Entrenaré el meu fill per fer el cop definitiu quan tingui 70 anys i encara estigui treballant. Noslatres erncara som franquistes i no tenim solució immediata.

Joan ha dit...

Collons Arnera!!

Que a tu també t'han menjat el coco el ultracossos.

Que collons de tonteria! En Carretero l'ha cagat. Ha demostrat que no es "una altra cosa".

L'objectiu havia de ser la majoria absoluta (que ja se que era impossible) o un gran resultat (mes de 10 o 15). Ara amb prou feina en trauran 5 o 6 (que la gent no es tonta ostia) i despres que? Vist com s'ha comportat, lo de "ciudadanos" serà una mariconada.

I una altra vegada l'independentisme desprestigiat i els cabrons dels unionistes contents.

Salvador ha dit...

He escoltat aquest matí a Carretero a la ràdio i la veritat m'ha deixat perplex, no sé si és un "geni" o un "cantamanyanes", això sí fa la impressió de ser molt murri.

Ha fet una jugada semblant a la del Felipe González el 1979 i sembla que li surt bé. I a més de neutralitzar als adversaris ha donat a Reagrupament més publicitat en dos dies que la que hauria pogut obtenir en molt més de dos anys.

Aquest linxament del que parles el trobo molt penós però en gran part es degut a que molts dels membres de Reagrupament no són polítics professionals, gairebé tots són amateurs i molts es deixen endur per impulsos primaris en un país on la tradició d'insultar és molt arrelada.

En fi, si apareix en Laporta encara riurem, serà interessant veure'ls col·laborar tenint unes personalitats tan oposades.

L'home del sac ha dit...

Jo ja no sé que pensar, però el que ha fet en Carretero ha estat penós.
No pot acceptar que a una junta elegida per tots els associats hi hagi descrepàncies?
És el més normal. Es vota i l'opció majoritària és la que s'imposa i prou. No es pot anar carregant-se als que no pensen com tu...
Encara que potser és veritat que alguns es volien muntar un xiringuito territorial per ocupar llocs a les llistes, en Carretero ha fet el ridícul i ha demostrat ser un irresponsable.
Tot i això, Reagrupament és la única opció que puc votar... I més si hi ha en Laporta.

Albert B. i R. ha dit...

Reagrupament continua sent la millor eina per a arribar a un Estat propi. Tots els que el desitgem hi hem de treballar. D'acord que el que ha passat esl dos darrers dies no ha estat bé. Tots ens hem qeudat perplexos i decebuts. Però, abans de deixar-ho, millor meditar-ho uns dies, deixar-ho païr.

Carnús de Cal Bordoll ha dit...

Bon dia (?). Moltes felicitats pel post. Signo tot el que dius. Fa 36 hores que tinc un mal de cap de l'ostia, he dormit 4 hores i a veure si tinc una mica de lucidesa per explicar el que ahir a Sant Boi es va viure. La primera sorpresa va ser que el sr.Nus es presentava a la trobada de cordinadors per demanar la dimisió dels quatre dels 6 membres de la junta (recordo que ell en segueix formant part).Tot aquest patetisme es va veure allaugerit per què els quatre ja havien presentat la dimisió (una cosa que tothom sabia). Tant l'Emili com en Francesc van fer la seva exposició individual (insisteixo en aquest punt INDIVIDUAL) de com havien anat els fets i reiterar que no formaven part de cap grup organitzat com en les últimes hores han anat intoxicant. Mentre això passava, una serie de gent entrava i sortia de la sala per comunicar i filtrar la noticia de la seva renuncia (acollonant com mentre encara tothom estava reunit la tele del bar (3/24) ja anava passant la noticia que el Dr. Testicular tornava). A partir d'aquest moment ja es va entrar en els torns de paraula (déu meu) i vaig optar per no viure més aquell patètic espectacle (encar vaig poder sentir crides a la unitat, que sortíssim amb un somriure a la cara (la cara et trencaré jo desgraciat)) i un cop donada l'extremunció cap al bar a passar les penes amb la gent que un dia vaig decidir treballar i la Ruc Carandell (i els rucs ja em disculparan) sen's va follar (l'equip de comunicació..el paco, la núria, el quim, el toni palmés (quin gran coordinador s'ha perdut l'anoia, encara que millor, així podrem treballar en la fundació del club VD). Segueixo molt cremat, el dolor és immens, la tristesa és absoluta..Patriotisme i dignitat? Aneu que us la mamin a Reus cabrons!
Us heu carregat els bons, els que més han treballat fills de puta. No us perdonaré mai.

PD. Joan Arnera, això és una tonteria?
explicam-ho per què és una tonteria si et plau.

L'orella del Niki Lauda de Cal Bordoll ha dit...

El dr.xiflado va convocar a tota la seva família a casa a dinar i quan els va tenir tots entaulats...BOOOOOOUUM. Va, i el tio s'immola al menjador de casa.
Té collons o no la cosa?

Jaume Sanz ha dit...

Marc, m'ha agradat molt el teu darrer paràgraf de contesta al meu comentari. Que no es perdi el bon humor. Úlceres a l'enemic!!!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...