dimarts, 16 de març de 2010

Article de Xavier Rull

Valoració del document Proposta d’acord sobre el sistema a aplicar per a la integració de Reagrupament a una candidatura independentista transversal a les eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Xavier Rull
Membre de base de Reagrupament



Els fets ocorreguts a Reagrupament (RCat) a finals de gener i principis de febrer del 2010, coneguts per tots els reagrupats, van deixar debilitada l’organització. Si hom segueix l’actualitat de RCat, pot tenir la impressió —encertada o no— que la Junta està un xic desorientada. Hi ha diversos símptomes que ho mostren, com ara que els reagrupats no reben gaire informació de la Junta; que no s’informa els associats de les noves dimissions de la Junta; que no es respon a qüestions plantejades pels associats; etc. Una situació d’estancament així no pot ser bona per a cap projecte polític.

D’altra banda, molts pensen que RCat és, ara com ara, l’única organització política que treballa decididament per la independència i la regeneració democràtica, dos valors que donen validesa a aquest projecte polític. Fora de RCat no hi ha cap partit que ho ofereixi.

Davant d’aquests dos fets, diversos reagrupats consideren que cal superar la situació en què es troba RCat. Per això plantegen una proposta que considero encertada. És el document titulat Proposta d’acord sobre el sistema a aplicar per a la integració de Reagrupament a una candidatura independentista transversal a les eleccions al Parlament de Catalunya 2010. Aquest document va ser aprovat per l’assemblea comarcal de l’Alt Camp, i l’objectiu dels seus promotors és sotmetre’l a votació a l’assemblea de RCat del 21 de març.

(El document es pot llegir aquí i aquí. Es pot donar suport individualment a aquesta iniciativa signant un full i trametent-lo escanejat a l’adreça assemblea21@reagrupament.cat.)

El document recull dues idees bàsiques que, plegades, tenen com a virtut permetre l’aproximació de totes les sensibilitats. Aquestes dues idees són:

1) Donar ple suport a la Junta actual

Els reagrupats saben que, arran de la crisi de finals de gener, vaig considerar que l’actuació de Joan Carretero no va ser l’adequada, i així ho vaig escriure. Però també és cert que, ara mateix, RCat té el repte de confeccionar una candidatura i un programa electoral per a les eleccions catalanes, que tindran lloc ben aviat (el novembre del 2010, si no és que s’avancen). El programa electoral (el document Organitzant el nostre futur lliure) s’ha conclòs satisfactòriament; però no és clar com es faran les llistes electorals ni quines aliances es teixiran amb altres grups per a formar aquesta candidatura. Tenint en compte la urgència d’aquest aspecte, és obvi que cal donar tot el suport a la Junta treballi en la confecció d’una candidatura independentista (en solitari o en coalició amb altres grups). Si la Junta té dificultats per a treballar en aquesta qüestió, el suport dels associats, manifestat a l’assemblea del 21 de març, és del tot oportú.

2) Garantir un procés de primàries democràtic i participatiu

Molts reagrupats estarien d’acord a donar aquest suport a la Junta. Tanmateix, aquests mateixos reagrupats no entendrien que no es fessin primàries per a escollir els membres de la candidatura (tal com estableix la ponència política aprovada a l’assemblea del 3 d’octubre del 2009). Si RCat preconitza la regeneració democràtica, això vol dir llistes obertes, foment de la participació, limitació de mandats, proximitat amb l’electorat, circumscripcions menudes, eleccions primàries, etc. I, si s’ha de donar exemple, cal començar a la pròpia casa. Per això, molts reagrupats entenen que cal fer les primàries dins RCat com pertoca: territorialitzades, descentralitzades i amb llistes obertes.

a) Territorialitzades, és a dir, que els candidats de RCat a una circumscripció electoral siguin escollits pels reagrupats d’aquella circumscripció, i no pas per tothom. Només la gent de Lleida coneix la gent de Lleida, i han de poder escollir ells els seus representants (i no pas que els escullin reagrupats d’altres zones de Catalunya que no coneixen, o coneixen poc, els reagrupats de Lleida).

b) Descentralitzades, és a dir, que tals primàries es facin a cada circumscripció, i no pas en un acte únic a Barcelona (o en una altra ciutat) encara que sigui amb 4 urnes. Només d’aquesta manera es potencia realment la participació: molts reagrupats no destinaran un dia o mig dia a emetre un vot viatjant a una ciutat allunyada; però sí que destinaran mitja hora a dipositar un vot en una urna en una ciutat propera.

c) Amb llistes obertes, és a dir, que els noms de tots els precandidats apareguin en una butlleta i cada reagrupat hagi de triar-ne un. Un altre mètode, com ara que els reagrupats ratifiquin una llista tancada feta des de la Junta, és perpetuar el model dels partits polítics tradicionals, on la democràcia interna és un bé escàs.

Aquest és l’esperit del document esmentat. A més, té la virtut que pot ajudar a apropar posicions entre les diverses maneres d’entendre la confecció de candidatures. El document dóna suport a la Junta perquè tiri endavant el projecte i alhora preserva l’essència de la democràcia dins RCat. Així, la Junta rep un aval molt valuós per a dur a terme la seva tasca, i els associats partidaris de la regeneració democràtica obtenen una garantia que aquest principi és ben vigent.

En fi, és un esforç d’aproximació que considero lloable. Jo mateix, per responsabilitat, i malgrat que no considero encertada l’actuació de Joan Carretero durant la crisi, he decidit donar suport a aquesta iniciativa. Crec que és una bona solució (i potser l’única solució) per a reconduir l’estat actual de les coses i rellançar amb força i solidesa el projecte polític de RCat.

El dia 21 de març, doncs, si l’assemblea té a bé sotmetre a votació aquest document, hi donaré suport com a associat de base. Així, la Junta pot treballar per teixir una aliança amb altres grupts per a fer la millor candidatura independentista possible (ja que el país ho necessita); i alhora comporta donar suport al projecte de regeneració democràtica, (que també necessita, i molt, el nostre país). Només així podem caminar cap a la llibertat del nostre país i cap la consolidació de la democràcia.

Valls, 15 de març del 2010

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...