dijous, 29 d’abril de 2010

Ara, quatre apunts més

Ja fa dies que voldria escriure sobre diversos aspectes però, per variar en els últims temps, costa molt trobar el moment. I faré el mateix que ha fet el Marc en l’apunt anterior, ho col·loco tot en un mateix escrit i llestos. Volia parlar dels anònims, del referèndum del 25 d’abril, del Barça i del Jordi Mas. Som-hi.

Els anònims: haureu pogut veure que en aquest bloc no sabem ben bé què fer amb ells, si moderem els comentaris prèviament o si directament no els permetem. Jo penso que la millor opció és la segona, tot i que admeto que deixa fora diversos visitants que no disposen de correu google ni tenen bloc. L’últim anònim ens ha escrit aquella frase tan bonica que diu “Visca la llibertat d’expressió”. No em facis riure, paio, que si no ets capaç de signar amb el teu nom no tens cap dret a exigir respecte a la llibertat d’expressió en un espai on tu no hi tens res a dir, a no ser que siguin insults, interpretacions malintencionades i comentaris despectius. Aquí a cal Rèflex podem debatre el que calgui, i discutir-nos, i criticar-nos, com tants cops s’ha demostrat els últims mesos, però sempre que una banda i l’altra donin la cara i ningú amagui el cap sota l’ala de la covardia, la prepotència, la supèrbia i la rialleta foteta que ja coneixem. Si tu anònim vols interpretar les coses de la manera que més et convé, és el teu problema, però jo no tinc per què aguantar-te al nostre bloc. I ja em diràs si hi ha més blocs que permeten tots els comentaris, anònims inclosos, o que els restringeixen i/o els moderen abans.

El referèndum del 25 d’abril: a la Seu hi va haver una participació del 17,27%, amb 1.888 persones que van anar a votar. Sincerament, pensava que a votar hi aniria més gent i que en un lloc com la Seu se superaria la franja del 20%. Penso per exemple en Igualada, on la participació va ser del 23%. Però jo m’ho miro des de fora, i entenc i comprenc perfectament que la gent de la plataforma, que ha treballat molt bé i molt intensament durant sis mesos, estiguin satisfets tant amb el resultat de participació com amb el simple fet d’haver aconseguit muntar la consulta, que no és fàcil. El Jordi Dalmau ho explica molt bé a la seva pàgina i hi aporta aquella dosi d’emotivitat que ajuda a entendre a la perfecció que el que s’ha fet ha obert un camí i no ens podem aturar aquí, perquè el futur del nostre país també depèn de nosaltres, encara que alguns ens ho vulguin negar. Per tant, des de cal Rèflex, la nostra més sincera felicitació als pencaires de La Seu Decideix (i també als d’Igualada Decideix, per la part que ens toca).

El Barça: ahir mentre miràvem el partit en parlàvem i el Marc em deia que ho expliqués de seguida al bloc perquè si ho feia l’endemà tothom em diria que és molt fàcil criticar quan les coses han anat malament. Perquè jo sí que considero que les coses han anat malament i que la temporada actual no està sent una gran temporada. Crec que ens estan camuflant la realitat. Després del partit d’anada a Milà estava convençudíssima que no remuntaríem, perquè no em va agradar gens l’actitud que hi vaig veure i que ja s’ha vist altres cops aquest any. Avui tothom (i quan dic tothom vull dir sobretot els mitjans), ens vol fer creure que no ha passat res, que és un èxit haver arribat a semifinals, i que ara queda la lliga, i bla, bla, bla. I una merda! Ja m’he cansat d’aquesta sobreprotecció mediàtica que té el Guardiola. I que consti que m’agrada com a entrenador i li reconec i reconeixeré tots els mèrits del món, però si la temporada que s’està fent s’hagués fet amb un altre entrenador, estic convençuda que ara ja se l’estaria qüestionant. És aquest fet diferencial el que em molesta, perquè no ens deixa fer l’autocrítica que trobo que ara caldria fer. Ens van eliminar de la Copa del Rei, no hem arribat a la final de Madrid (que això sí que em fa mal!), i si a la lliga fem el paper que fem és perquè la lliga espanyola, i en això estic plenament d’acord amb el Marc, fa pena, i la diferència entre el Barça i el Madrid, i la resta, és abismal. Penso que al Barça hi ha un problema greu d’actitud, ahir sí que l’Inter va ser ultradefensiu i tot el que vulgueu, però si som el millor equip del món ho hem de demostrar en ocasions com aquesta, i treure una mica més de raça, de coratge, de ràbia! L’únic que salvo, i no només pel gol sinó per l’entrega, és el Piqué. Us imagineu que maco hauria sigut veure la Gran Via madrilenya plena de banderes blaugrana i de senyeres???? Em fa ràbia no haver pogut arribar a Madrid quan penso sincerament que som mil vegades més bons que l’Inter. I també em fa mal tenir la sensació que se’ns està venent una pel·lícula que no correspon amb la realitat. D’aquí a uns mesos començaran a sortir notícies d’aquelles que tots els periodistes diran que sabien ja feia temps però ningú les deia, ja ho veureu.

Jordi Mas: quin greu, quin greu! El Jordi Mas, el Tito, ha de deixar la política per un problema de salut. És jove (tenim la mateixa edat), amb molta empenta (a vegades potser massa), apassionadíssim d’aquest món tan complicat i brut i fosc que és la política. Ara la salut li ha donat un ensurt i, amb el millor criteri, plega. Encara que soni massa a tòpic, no hi ha res més important que la salut. Si tens salut et pots fer capaç de tot. Per tant, primer cal cuidar-la i després ja es veurà. A mi m’ha sabut greu particularment perquè fa molts anys que ens coneixem i me l’aprecio. Vam anar junts al cole del Pla, a segon d’EGB. Em va tocar compartir el pupitre amb ell i em feia enfadar perquè jo ho volia tot endreçat sota el pupitre i sempre m’ho desordenava, és el record que en tinc. Després ens vam retrobar fent el COU a l’Institut, i fa pocs anys vam tornar a contactar per qüestions de política municipal. I me l’aprecio tot i les nostres discrepàncies, més que evidents, i les discussions que molt sovint hem tingut, tant per telèfon com en persona. Però sempre que discutim acabem la conversa amb un somriure a la cara. Ara, i això ho explico per qui no el conegui, no seguirà al capdavant de l’oposició del PSC-Progrés a l’Ajuntament de la Seu, i tampoc serà l’alcaldable a les eleccions de l’any que ve. I jo, com a periodista però també com a persona, el trobaré a faltar. Perquè tot i que és cert que, al meu parer, algunes vegades el perden les formes i deixa anar alguns estirabots inoportuns, m’ha sabut molt greu el que li ha passat i que hagi hagut de renunciar a una passió tan gran en una edat encara tan jove. Però noi, tens molta vida per davant i encara ens hem de tornar a discutir per molts anys més! Ara el més important és que reposis i et recuperis al cent per cent. Una abraçada.

josefina

10 comentaris:

reflexions en català ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
reflexions en català ha dit...

Una maravilla d'escrit!

Em sembla que estic d'acord amb tu al 96,7% per cent.

A mi els anònims filibusters no em molesten tant. El que em molesta és haver de passar el fumigador.

Pel que fa a la consulta de la Seu, terra una mica cremada, ens hem de fixar més en la llavor que s'ha sembrat i no tant en els percentatges. Feinada no feta en va.

El Barça necessita un examen. L'equip d'ahir no és el superequip que en venen els medis.

I molta sort per al Jordi Mas. Potser ha tingut la sort de rebre un avís que agrairà tota la vida.

marc

Joan ha dit...

amb el tema del Barça discrepo. El partit d'ahir i en general la eliminatoria no era "qualsevol partit". Era la semifinal de la copa d'Europa. La semifinal!. I el rival era l'actual lider de la lliga italiana. I el Barça no ha estat inferior a aquest rival. Simplement va perdre pels detalls que es donen quan dos grandissim equips s'enfronten en una semifinal. Un dels dos ha de perdre. Si el gol de Pique hagues estat mitja hora abans? Si el cop de cap de Messi o el de Bojan haguessin entrat? Si la pilota no hagues rebotat a les mans de Toure i Bojan hagues fet un gol vàlid? Si el linier del partit d'anada hagues aixecat la bandera al gol de Milito?
Ser el millor no vol dir ser infalible. Vol dir ser simplement el millor. De quatre partits que han jugat el Barça i el Inter aquesta temporada, El Barça n'ha guanyat dos, un empatat i un perdut. Li ha fet quatre gols i l'Inter només tres.
El que ha fet Guardiola per aquest equip no ho ha fet ningú. Evidentment que Guardiola és humà i es pot equivocar, però fins a dia d'avui i en el que va de temporada, no ha fet res (sota el meu punt de vista) que mereixi una critica "estructural" com la teva.
Criticar aquesta temporada al barça es fer-se un autogol. I ja n'hi ha prou de fer-nos autogols, els catalans.

Jaume Sanz ha dit...

"i entenc i comprenc perfectament que la gent de la plataforma, que ha treballat molt bé i molt intensament durant sis mesos, estiguin satisfets tant amb el resultat de participació com amb el simple fet d’haver aconseguit muntar la consulta, que no és fàci". S'hauria de separar una cosa de l'altra. Contents per haver-ho fet, però descontents per no arribar a un objectiu, analitzant en què es pot millorar. O potser no hi havia objectiu numèric? Amb tot l'agraiment per l'esforç fet.

Salvador ha dit...

Bastant d'acord amb el comentari anterior. Arribar a semifinals de la Champions i tenir assegurat el 2n lloc a la Lliga amb moltes possibilitats de guanyar-la no ho trobo gens malament, el que passa és que després de guanyar sis copes tot sembla poc.

En quant a veure la Gran Via madrilenya plena de senyeres seria molt bonic però vols dir que això no crearia encara més dependència? No puc viure sense ells encara que només sigui per guanyar-los al futbol.

S'ha acabat la festa, ara hauran de treure un altre opi per al poble, no fos cas que tingués mals pensaments.

Noctas ha dit...

mmmm malgrat pensar que les dones no haurien de parlar mai de futbol així com els homes no hauríem de parlar mai de suavitzants i articles de neteja, sí que et dóno tota la raó quan dius que el Barça és millor qe l'Inter. En referència a l'anònim o no anònim dels comentaris, jo sempre he pensat que cadasacú fa el que vol a casa seva!

Abrazus i no ho sé Josefina prò vos escriu mooolttt béeee...quina enveja!

Ferran ha dit...

No entenc els anònims. No entenc perquè algú hauria de voler amargar-se de donar la seva opinió i, a sobre, com comentes tu, molts cops demanar el que ells no donen.

Els anònims deuen ser poca cosa, suposo.

Ah, i visca el Barça, malgré tout ;)

Ferran Suay ha dit...

D'acord amb això dels anònims. Tots els qui parlen de llibertat d'expressió sense atrevir-se a signar, em són sospitosos. Fan pensar que només els interessa aquesta llibertat quan va a favor seu.

jordina ha dit...

A mi també em sembla curiós que demani llibertat d'expressió qui no sap donar la cara. S'ha de poder opinar com es vulgui, amb la cara ben alta. Sinó, de què parleu, anònims? o us hauríem de dir curts de gambals? Ferran, jo també sospito que darrere la hipocresia d'algú que signa anònim, hi ha genteta perillosa. Posaria les mans al foc que ells mateixos no toleren idees que no són les seves.

Ferran ha dit...

Jordina, això que dius fa por de pensar, però potser tens raó :(

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...