dijous, 22 d’abril de 2010

Experiència de fa poca estona

Amb el Josep avui hem anat a passeig cap a Bon Major i m'he trobat amb una parella de padrins pasturant alegrement pel camp del meu pare, que està sembrat de civada tot i que amb la mà d'herba que hi ha no sap pas si aquest any en treurà gaire profit. A l'anar no els he volgut dir res. Al tornar no m'he pogut aguantar. M'adreço a la senyora, gairebé cridant perquè estaven força endinsats al camp:

-Disculpi! Que han demanat permís per entrar al camp?
-Háblame en castellano porque el catalán no lo entiendo. (Apunt: després he sabut qui eren i ja deu fer anys i panys que viuen a Catalunya. Formen part d'aquesta generació tan elogiada dels "altres catalans", eh? que van venir aquí per treballar i fer créixer el nostre país, ens diuen, i als quals no se'ls pot recriminar res, ni tan sols que no hagin tingut les ganes d'aprendre ni de voler comprendre el català).

Li he repetit amablement en castellà (d'acord, Marc, t'acceptaré la bronca) i li he dit que el camp tenia un propietari i que a més estava sembrat. Hi collien unes branquetes que es veu que al seu poble "d'abans" hi són tan apreciades, i que no veia que estiguessin fent cap mal al camp. Li he volgut fer entendre que ja no era qüestió de si feien mal o no al sembrat, sinó del fet que estaven campant tranquil·lament per un terreny privat. "Claro, al no haber vallas...". Sí clar, ara ens haurem de posar a tancar tots els camps. Al pas que anem, no ho podem pas descartar, perquè ja li he dit que des que al Pla hi ha tanta gent de fora cada dos per tres ens trobem amb casos així. "Claro, y pagamos justos por pecadores". La dona no baixava del burro, tu. En canvi l'home ho ha entès millor, sobretot quan els he fet veure que si arriben a trobar un altre amo dels que hi ha al Pla haurien tingut una sort pitjor que la que han tingut amb mi, que ni els he fet deixar la mercaderia que ja els omplia un parell de bosses ben grosses. "Incluso nos podrían denunciar", ha reconegut ell.

Tot plegat, no sense voler-me fer veure que això d'haver de demanar permís per entrar al camp d'un altre, al seu poble d'abans no s'hi havien trobat mai (que insolidaris i egoistes que arribem a ser els catalans eh?), i em volien fer creure que on viuen ara (Lliçà d'Amunt), tampoc. Doncs mirin, els he dit, aquí ja estem molt escarmentats, i suposo que ho entenen, ¿o és que veurien bé que jo em passegi algun dia pel seu jardinet perquè no hi faig cap mal, només m'hi passejo i potser n'arrenco alguna flor? "No, no, claro, claro... Pero al no estar vallado". I sant tornem-hi.

Al final n'han marxat, "y perdone" m'ha dit la senyora, ben carregats i ella anant insistint en què no hi feien cap mal. Miri, senyora, com diuen: no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure.

josefina

19 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Aquests xarnegos tenen un morro que se'l trepitgen... Es creuen els amos del món.

Noctas ha dit...

jijijijijij què divertit! lalalalala he vist a Heidi campant pels camps...
I l'home del sac quan es desfoga me l'estimo tant!!! epp que ho dic en serio...

marc ha dit...

Fa dies que pregunto a tothom què coi és això de la Catalunya real i ara trobo la resposta a cal Rèflex.

A mi em diu "Háblame en castellano porque el catalán no lo entiendo" i perdo els papers, segur. A sobre la mala puta vol els camps tancats perquè així sap si sónm privats o no.

Ja em diràs qui és aquesta xusmeta.

Isidre ha dit...

Va parella; "peace and Love" i "el plus en el salón"...
una abraçada

jordina ha dit...

Catxum dena!!!! i segur que només parlava la dona! i l'home carallot, si ella li diu que arrenqui herbes, "que en el pueblo eran buenas", doncs vès què ha de fer. Quina cara, quina cara. T'has d'endur la càmara de retratar, Josefina, com jo una vegada que vaig fotografiar tres cotxes que estaven parats a la parada d'autoubus i un senyor que hi havia dins d'un cotxe es va acotxar, hehehe.
A Lliçà d'Amunt també n'hi ha, d'horts i de camps, i no crec que deixin campar a la mestressa tan alegrement com ella voldria.

rubenpla ha dit...

Jo sóc de ciutat i reconec que la gent de ciutat no reconeixem un camp privat a un capm lliure.

Jaume Sanz ha dit...

Josefina, amb tots els respectes, si li haguessis continuat parlant en català dient-li que com no fotés el camp d'allà es jugava una escopetada de sal al cul, o alguna cosa pitjor, i que deixés anar tot el que duia a la bossa, estic segur que t'hagués entès perfectament. De fet, abroad, algunes vegades he parlat en català vehementment quan algú intentava enganyar-me i és sorprenent com t'arriben a "entendre" sense haver-lo estudiat gens ni mica...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
reflexions en català ha dit...

Últim avís als anònims, i en particular al que ha escrit l'entrada que he esborrat perquè m'ha donat la gana i perquè aquest és el meu bloc i no tinc per què aguantar-hi comentaris imbècils com el teu.

Amb el Marc hem tardat molt a decidir si permetem comentaris anònims o no, però com que hem vist que la majoria dels que vénen aquí són per insultar, la mostra més evident de covardia i de prepotència, hem decidit acabar amb vosaltres.

Aneu a vomitar al vàter.

Xavier ha dit...

Però, Josefina, és que no té sentit tot el que expliques. La teva interloctura suma dues coses: entra a ca d'altri sense permís i no vol entendre català. La teva segona frase havia d'haver set un simple "Fora!", alt i sonor, acompanyat d'un dit índex assenyalant el camí de sortida. Això ho entén tothom, fins i tot un xinès acabat d'arribar a Catalunya. Encara vas ser massa condescendent... Un "Fora!" alt i clar li hauria fet posar la cua entre les cames, li hauria fet remugar en contra teu, i li hauries posat un malestar a dins que no s'hauria tret fins després de dinar o sopar. Prou romanços i posem les coses al seu lloc (i la gent també: a qui és maleducat se li ha de dir clarament que és maleducat). Només cal dir el que cal dir. Si volen pasturar, que pasturin pel passadís del seu piset a Lliçà.

Xavier ha dit...

I una resposta al Rubenpla, que diu "Jo sóc de ciutat i reconec que la gent de ciutat no reconeixem un camp privat a un capm lliure". Gairebé tots els camps són privats, per no dir tots. Una altra cosa és que no hi ha barreres i la gent pot anar d'un camp a un altre si l'amo no hi és.

reflexions en català ha dit...

Bé, he fet un petit canvi perquè no me'n surto. Si el Marc no té una altra alternativa, a partir d'ara els comentaris que es publicaran aquí hauran de passar per la nostra censura. I a qui no li agradi, que el bombin.

jordina ha dit...

L'anònim devia ser la dona del camp, ja sol passar que no hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure. I així com hi ha gent amb coneixement, que si veuen que no tenen raó ho reconeixen, o si més no callen, l'anònima de Lliçà ha decidit donar guerra. En comptes de trepitjar camps trepitja blocs, o potser és com la Belén Esteban, aneu a saber. Que insulta a tort i a dret, ara... té una bona raó... cobra fort.
Molt bonica la foto de les roses!
apali, si ahir al final va ploure per mullar els llibres de les parades, avui fa un sol a Barcelona que m'agafen ganes d'anar.... a trepitjar camps!! però com que tinc al·lèrgia fina, me n'estaré.

Jaume Sanz ha dit...

comentari del 25-A a La Seu?

marc ha dit...

El resultat de la Seu... Per mi, acceptable. Superar el 20% hauria sigut notable. Per més que els botilfers del TBO i del Conde Mor vulguin menysprear els resultats, el fet és que hem iniciat el procés que ens durà a la independència. Quants anys tardarem? Ostres, espero que no gaires. Quan ens ho mirem des d'una certa distància veurem que això ha sigut i és fantàstic! Els pobles que s'han alliberat els últims decennis han començat amb percentatges fins i tot més baixos que el nostre. I això nostre són consultes no vinculants organitzades per gent normal que hi ha deixat la pell, sense experiència ni mitjans ni gaire suport. Ara ens entrenem, agafem consciència diem que som aquí i que no estem disposats a tornar enrere. Així segur que sumarem i els espanyols ens ajudaran com sempre. Cal mantenir viu l'esperit i felicitar tota la gentada que ha treballat tant i i amb tanta il·lusió. I ja paro, que m'enrotllo.

Isidre ha dit...

Marc, sincerament me n'alegro molt, moltíssim del teu optimisme...Però, personalment, crec que el 20% es un percentatge molt baix. Em costa creure que això sigui molt significatiu (com alguns volen fer creure). Que passa amb la resta (80%). Especulem:
Un 40% passa de tot. És a dir que ens quedem amb un 40% del total de l'electorat.
Que creus que votaria aquest 40% ? Posem que un 5% moguts per l'eufòria votaria que si ja anem al 25%. Es a dir una quarta part de tot els possibles electors. Sincerament no ho trobes un percentatge molt baix? I atenció que aquí encara no ha votat cap ciutat gran com pot ser Sabadell, Terrassa, Hospitalet, Badalona, Barcelona...
Us felicito per la vostra motivació, però de debò crec que la cosa està molt justa...

Jaume Sanz ha dit...

Gràcies Marc.
Aquest moviment només flaqueja pel suport econòmic. I no em refereixo a La Caixa, que el donarà quan ho tingui clar. Sinó el nostre suport. Tenim 50.000 persones disposades a donar 1000 € per la independència de la seva nació? No és posar-s'hi per poca cosa. El dimecres caldria un anunci d'agraïment a la gent que ha participat a les consultes a la mitja part del Barça-Inter. Això val quartos. I d'acord que hi ha altres maneres més imaginatives, però aquesta no ha de ser menystinguda. Amb el voluntarisme, només, no arribarem a la meta. I jo també paro, disculpeu-me la tirallonga. Salut.

reflexions en català ha dit...

Exacte. Aquest és un moviment sense quartos. És un moviment espontani de la gent del carrer. ens hem de treure del cap que és un referèndum. A veure qui té collons de muntar consultes com aquesta del tema que sigui (excepte de la immigració, hehe). Nois, som a l'inici de la recta final. Paciència i a treballar.

Isidre,

El Montilla té un percentatge més baix de votants. I sense comptar immigrants i joves de 16-17 anys que passen de tot. Noslatres comencem amb un suport que no tenien els països bàltics, per exemple. Sóc optimista, és clar. Mira on érem els independentistes fa 10 anys. Ara som al centre del debat polític i deixem en evidència els partits tradicionals. TOTS. Ja et dic jo que tots els partits es prenen seriosament aquests avisos. El que s'ha fet a la Seu, a Igualada, no té precedents. Ai Igualada, una de cada quatre persones diu 'sí' a la independència, fins i tot molta gent d'ordre. Un de cada cinc comptant joves i immigrants. És una passsada, company! Si t'ho mires bé, en comparació amb les les eleccions europees, els percentatges són molt semblants.

marc

Dessmond ha dit...

A Sóller, quan van fer el famós túnel i van començar a tenir més tràfec de gent aquesta mena de borinots se'ls trobaven dins de casa! I per fotre'ls taronges!
Sort que no t'els vas trobar remenant una olla... temps al temps!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...