dilluns, 5 d’abril de 2010

Perdre l'oremus

El 2003 vaig votar ERC, il·lusionat amb el mateix missatge que ara predica Reagrupament: independència i regeneració democràtica. (També és cert que Reagrupament diu independència, ara mateix; i ERC, no. I també és ben veritat que ja hi ha reagrupats que defensen que la regeneració democràtica només serà possible quan siguem independents, que ara no podem. Marededéu!)

Tot i que el 2003 era partidari d’un pacte ERC-CiU, vaig donar un vot de confiança al pacte amb els sociates. Donem-los una oportunitat i provem això de la higiene democràtica; potser ens anirà bé un canvi de govern després de 23 anys de regnat.

La meva decepció amb ERC va coincidir amb el canvi que va portar ERC a convertir-se en E. Pluja fina, estem construint un estat amb les polítiques socials, no podem crear dos fronts nacionals perquè els país es podria esquerdar, arrossegarem els socialistes i els seus votants cap al sobiranisme, etc. Però l’objectiu era, és, crear una bona xarxa de clients i conservar el poder. I si ens hem d’empassar un finançament injust, ho farem i farem veure que és bonísssim. Sempre podrem dir que és el millor de la història (millor que el de CiU, és clar).

Des de llavors E ha anat a la deriva. Aquests anys de govern catalanista i d'esquerres el país no ha avançat gens des del punt de vista nacional (en l’àmbit polític, vull dir; perquè la gent, per sort, fa que avancem); el tripartit ha sigut un desgavell i E no n’ha tret cap rèdit (d’aquí que estiguin desesperats per aprovar una llei de vegueries totalment inoportuna). Conseqüència: E té més exvotants que votants. Cal felicitar els seus estrategs.

El més fotut és que, a curt i a mitjà termini, veig impossible tornar a confiar en E. Encara que es fotessin una bona patacada a les eleccions, dubto que els bons que segur que hi ha a E puguin netejar la casa dom déu mana. I és una llàstima, per als orfes com jo.

No sóc dels que s’alegren de la descomposició de E. A mi em sap molt greu que E hagi perdut el nord i que no sàpiga reaccionar. Aquí he deixat anar força mala llet perquè em vaig sentir traït per un partit que ha impulsat coses bones (ambaixades, llei del cinema) però que ha prioritzat la poltrona i l’anar fent, que ha deixat desnacionalitzar la ràdio i la televisió nacionals i que ha anat de bracet amb un partit d'obediència espanyola. Fa mandra però cal no oblidar-ho. Zapatero: "El PSC soy yo." Y yo soy España.

Ara la situació comença a ser patètica. Surten enquestes que els donen uns resultats dolents i l’únic que saben dir és que “no ens ho mereixem”, “és una enquesta dirigida i hem de treure pit i collons”, “els mitjans són hostils al govern”, etc. O sigui, tot el món conspira contra nosaltres i només ens volen putejar; nosaltres, que ho fem tan i tan i tan bé.

El súmmum de la paranoia arriba quan el Puigcercós afirma a La Vanguardia que el tripartit no ha fracassat i que “no descarto repetir”. No sé si el Puigcercós té fillols, però no en necessita per poder fer la mona. Ell pot pensar que el tripartit ho ha fet bé (ell i quatre més) i que els mitjans de comunicació ens han fet creure el contrari (quina barra!). El que no hauria de dir mai de la vida, sobretot si vol continuar vivint de la mamella, és que el Montilla ha fet més coses en quatre anys que el Pujol en dotze i que no descarta un altre tripartit. Què pretén amb aquest missatge? A qui vol convèncer? Així vol sumar?

Em preocupa que un home que remena les cireres en l’únic partit independentista que hi ha al Parlament estigui tan obcecat. Si les enquestes et diuen que no solament no recuperes els votants perduts sinó que també en perds, i que a més a més els teus n’estan fins als nassos del tripartit i del gradualisme dels collons, ¿vols dir que no t’has begut l’enteniment quan continues proclamant les bondats d’un gran fracàs com és el tripartit?

No pots anar pel món dient que no acataràs una sentència desfavorable de l’Estatut i que a la pròxima legislatura vols exercir el dret d’autodeterminació, i alhora sospirar per reeditar una fórmula de govern amb uns socis que l’únic que volen és això: jesusito, jesusito, que me quede como estoy.

Per posar-se a plorar. En un moment en què les enquestes semblen dir clarament que la gent vol un govern seriós (i que no necessàriament ha de ser dependentista, penso), és molt trist que la imatge de les propostes independentistes sigui tan poc seriosa (sí, E i Reagrupament). I també és trist que la proposta aparentment seriosa continuï sent decididament dependentista, és clar.

9 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Marc, ja sé que teniu moltes dubtes envers CIU i de que farà si torna al govern, i mira si d'alguna cosa han servit aquests anys de oposició, es per treuren's la son de les orelles, i de girar de manera decidida cap el sobiranisme, avui a 2010 CDC es un partit renovadorament sobiranista i quina fita irrenunciable es assolir la sobirania nacional de Catalunya, però per aconseguir-ho hem de donar a l'Artur Mas les eines necessàries per poder plantejar sense pors el dret a decidir de Catalunya, i això passa per donar-li l’amplia majoria que reclama. No us decebrem!!

Anònim ha dit...

Marc, perquè no vas a pidolar a CIU? Encara en treuràs algo, algun puesto.

marc ha dit...

Quim,

Aviat ho sabrem. El que no tinc tan clar és que l'Artur interpreti una àmplia majoria com un suport al sobiranisme desacomplexat.

Anònim,

Fa una setmana vaig oferir el meu cos a l'Artur a canvi d'una secretaria. Res, tu.

Ferran ha dit...

No entenc l'estratègia d'ERC (he dit "estratègia"?). Jo també em sento orfe, i em sap greu com han anat les coses.

Jaume Sanz ha dit...

Amén. Quants dels 400.000 ex-votants d'ERC pensem així?

L'home del sac ha dit...

Jo sóc ex-votant d'ERC i de CiU. Els dos m'han decepcionat. Els uns acceptant la mutilació de l'estatut i que després ens volguessin vendre gat per llebre i els altres per fer el segon tripartit i haver perdut qualsevol rumb.
Tenia esperança en Reagrupament, però em penso que van a la deriva... Tot i això no descarto votar-los o votar al Laporta o alguna candidatura independentista que hi hagi... Si no hi és, com a mal menor, CiU, però em fa por que una majoria còmoda només els servís per acomodar-se novament al poder... Si alguns ja van dir que després de l'estatutet es comprometien a no moure res durant els pròxims trenta anys!

Noctas ha dit...

És que es seriosa precisament per ser dependentista. Ciu és seriós perquè no és independentista. I per cert, han guardat el discurs sobiranista al calaix de casa. De moment no el necessitesn per guanyar! I sí, E ha caigut en el descrèdit i li durarà mooollt temps. De Reagrupament hem d'esperar aviam què passa... de moment hi hagut un canvi molt profund. El mesies ha deixat de ser-ho i s'ha convertit en el col.loca-calceta i això ja és molt, demostra que és un home compromès amb el conill!. En fi, si jo fos independentista estaria molt emprenyat! saludus

josefina ha dit...

Té delicte que el Carod tingui els sants pebrots de dir que el tripartit no ha trobat la complicitat dels mitjans de comunicació. Si mai com fins ara els mitjans havien sigut tan descaradament guvernamentals!!!! Quins nassos que tens, Carod, quins nassos...

I Marc, una cosa: no vam quedar que res de fotos del nen al bloc? I el pare de la nena, què hi diu?? Això no sa pot parmitir! Que són massa guapos!!!!!!

marc ha dit...

Ferran,

Estem preparant un nou partit: Orfenat Independentista. T'hi apuntes?


Jaume,

És que mira que són... Si vols repetir el tripartit, almenys no ho diguis, no?! Ni votants ni exvotants no volen una latre tripartit!


Home del sac,

Penso si fa no fa el mateix que tu. I encara no sé a qui votaré. No trobes que el Laporta ja comença a fer figa?


Noctas,

L'independentisme, per sort, ja no és patrimoni de la xiruca. Ara ja porta corbata. És transversal i, per tant, d'independentistes n'hi ha de seriosos i de penosos. I tu ets independentista però encara no ho saps.


Josefina,

Susórdenes.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...