divendres, 9 d’abril de 2010

Pujol i el fracàs

Benvolgut president Pujol,

He llegit unes declaracions vostres en un article del Quim Torra, que és tan bon tio que encara continua a Reagrupament i que segur que no ha manipulat les vostres paraules.

He arribat a la conclusió que cada mig any us feu més radical. Us desitjo una vida molt llarga, però heu de tenir en compte que si us convertiu en un padrí longeu, algun dia encara pujareu al balcó a proclamar la independència.

Declaracions comentades:

“Valoro positivament els referèndums per la independència. [En quin sentit?] Sobre els seus resultats, sóc més escèptic. [Els resultats ja sabem quins són. Ara falta saber els resultats d’un referèndum vinculant.] És important que la gent es manifesti [aquest és el veritable resultat dels referèndums, president: l'independentisme ha sortit de l'armari social, ara falta que surti de l'armari polític], que el tema de la independència no sigui tabú. [Exacte. El problema és que vós sou el paradigma, precisament, del català que assumeix la independència com un tabú. Només cal continuar llegint-vos.] L’obtenció de la independència per Catalunya és terriblement difícil... [Potser sí. Però voleu la independència o no?] A la Catalunya dels anys 60 es va fer el següent plantejament: vindrà la democràcia, Catalunya aconseguirà una autonomia prou important per salvar el seu autogovern, assegurarem la nostra identitat nacional i assolirem un finançament correcte. Progressarem. I tot això es produiria en un Estat canviat, on Catalunya participaria en plenitud. [Un plantejament bonic de debò]. Vicens Vives és això. Espriu és això. Aquest va ser el llenguatge majoritari [primer parleud e plantejament, ara de llenguatge...] de la societat catalana aleshores, tant des del punt de vista històric, com social, polític o fins i tot poètic. Bé, AIXÒ HA TORNAT A FRACASSAR (igual que va fracassar el federalisme el segle XIX, la Lliga o ERC). [Problema ben detectat.] Tot i que hem aconseguit moltes coses (immersió lingüística, policia...) i que Catalunya, i jo el primer, vam jugar molt lleialment amb Espanya, la realitat és que el pacte [pacte?] no s’ha complert. [Vejam, de quin pacte parleu? Espanya va pactar amb Catalunya? Quan? El 1978? El 1981? El 2006? De veritat que m’agradaria saber en què consisteix aquest pacte. Qui el va fer? On consta? Suposo que no preteneu que m’empassi que els estatus que heu viscut van ser pactes entre Catalunya i Espanya... Primer plantejament, després llenguatge, i ara pacte] Així les coses, com volen que jo digui que no estic a favor dels referèndums per a l’autodeterminació?” [Estar a favor dels referèndums no té cap mèrit. Qualsevol demòcrata de veritat hi està a favor. Per què no parleu clar a la vostra edat?]

“Tenim un problema afegit. Avui, Europa no juga a favor nostre. El problema de Catalunya, o el resol Catalunya o no el resol ningú. Els nous estats europeus han sorgit per l’esfondrament dels imperis. La força de Catalunya només pot venir de dintre nostre.” [Però és terriblement difícil.]

“Jo no abandono la defensa de Catalunya en allò que està al meu abast. Les consultes? Sí, sí, endavant, vinga. Ara bé, no em correspon a mi posar-me al davant. Políticament i moralment, estem molt justificats; el pacte amb Espanya no ha funcionat. [I què hem de fer?] No es desanimin, sobretot, no es desanimin. Ens cal més que mai, en un moment difícil per Catalunya, de ser optimistes, ens cal reconèixer i valorar els actius de què disposem. Tenim més possibilitats com a país del que sembla.” [Això ja ho sé. El que vull és que em digueu que votaríeu sí, sense embuts, i que penseu que això és el millor per a un país que ha fracassat en l’intent d’encaixar a Espanya. També us agrairia que proposéssiu una sortida digna quan Espanya liquidi l’Estaut. Que no ens desanimem? Home, costa una mica, eh?]

6 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Com sempre, marejant la perdiu i sense aclarir en cap moment la seva postura. "No em toca a mi posar-me al davant". És conscient de la immensa força que prendrien les Consultes, donada la gran ascendència que té sobre molta gent a Catalunya, si en donés de forma explícita el seu suport i s'hi impliqués? 23 anys presidint el país i diu que "no li toca" aquest paper?!

Moisès ha dit...

Avui has estat genial

marc ha dit...

Albert,

Al davant ja no hi és, però el mínim que podria fer és parlar una mica clar, a la seva edat.

Moisès,

Un dia és un dia, hehe.

Ferran ha dit...

No entenc perque, un cop deixada la primera línia política, no té els sants pebrots de dir el que pensa de debò. De fet, no entenc perque els polítics gairebé mai no tenen els pebrots de parlar lliurement.

oriolvidal ha dit...

Boníssimes acotacions, Marc.

Potser en Pujol, caricaturitzant-se així, fa un esboç de la seva vida política: lidera un projecte engrescador, però limitat d'arrel (i de fruits) de forma conscient i també (com negar-ho?) interessada.

On acaba la vostra incomprensió, potser comença la seva incoherència. La de Pujol, vull dir.

oriolvidal ha dit...

PERDÓ. Volia dir "esbós", naturalment. Edita-m'ho i esborra aquest misstage, si us plau!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...