dimarts, 13 d’abril de 2010

Tempus fugit



El temps fuig, però hi ha coses que no canvien. Ho dic per l’adhesiu de la pantalla de l’ordinador.

Fa segles, concretament un, que arrossego aquesta pantalla d’ordinador. M’ocupa bona part de la taula però em resisteixo a jubilar-la. És com la mateixa taula de merda, plena de cremades de cigarro, i que m’acompanya des que vaig començar l’aventura pirinenca. És com el mòbil; el meu, el de tota la vida, el vaig canviar fa poc a contracor i per obligació però encara el guardo a la bossa que m’enduc cada dia a la feina. Pobre. Al pantallot aquest li tinc estima i em sap greu portar-lo a la deixalleria. No m’ha fallat mai i no tinc cap necessitat ni ganes de substituir-lo per un d’aquests monitorets anorèxics sense cap mena de personalitat.

L’adhesiu hi és des de fa molts anys, i només de pensar-hi (en els anys) m’agafa esgarrifança. Com passa el temps! Per la llibertat d’expressió, Egunkaria endavant! Hem hagut s’esperar set anys perquè es demostrés que el tancament d’Egunkaria va ser un atac contra la llibertat d’expressió i contra el nacionalisme basc. El mal ja està fet.

El temps passa volant però hi ha coses que no canvien. Per exemple: la falta de democràcia a l’Estat espanyol.

Si el pas del temps esgarrifa, si tot canvia ara més que mai a una velocitat aclaparadora, resulta espantós adonar-te que han passat set anys des que et vas posar l’adhesiu a la pantalla i res no ha canviat en aquest sentit.


A la foto també es pot veure una altra foto mítica. Hehe, quants anys fa, d’això, mestressa? Recordes el que et va dir el teu parent aquell dia a cal Manresà de Farrera?

8 comentaris:

oriolvidal ha dit...

Ets tot un nostàlgic i aquest monitor ho prova (si t'omplen mitja habitació).

Jo també vaig estar en contra del tancament d'"Egunkaria". I de la il·legalització d'HB i posteriors, per més que execro la violència i la seva justificació.

Has de permetre vies democràtiques sempre, perquè si no acabes fomentant els extrems.

Política i justícia de merda.

josefina ha dit...

Ei, no fa tants anys com els teus records, de la foto mítica. Va ser just un mes abans de les eleccions del Montilla, mira si me'n recordo...

Ospes, farà quatre anys ja????

Isidre ha dit...

Ep Josefina, mítica foto si senyora ;-))))
I quina vergonya lo d'Egunkaria

josefina ha dit...

Sí Isidre, i mític també el cartell que en vas muntar. Ja ho veus, que encara el tenim ben present! 'Per uns Pirineus més nacionalistes', hi vas posar, no sé si ho recordes!!

Quins temps, aquells!

Isidre ha dit...

Com no ho haig de recordar...Enyoro aquells dies noia !!! Han canviat masses coses...
Apali petons

Noctas ha dit...

Conyyy tinc un monitor antic tb i no el vull canviar. Amb el tema d'Egunkaria és cert, va ser un atac en tota regla. Ara bé, això d'aventura al pirineu, em sona a que vares marxar de ciutat per anar a viure a la Seu? Si és així et felicito, vas prendre una gran decisió! Això de canviar els imbècils urbanites per les vaques sempre s'ha d'agraïr!

saludus!

marc ha dit...

Oriol,

Mitja habitació no, però mitja taula sí. No diuen que la nostàlgia és la forma més desesperada de l'esperança? Vés a saber.

Els espanyols s'estan carregant Espanya. Deixem-los fer, hehe.


Josefina,

I què et va dir el presi? Que fossis fidel, no? Ehem.


Isidre,

Ostres, i tant que han canviat des de llavors! Abans pujàvem tots dos junts cap a la feina.


Noctas,

Sí, em sembla que fa 11 anys que vaig marxar d'Igualada per un temporadeta. I goita tu! Les vaques tenen un gran què: van al seu rotllo i no parlen, hehe. I tenen fama de nobles. Tu no et queixis que vius a ran de mar (que tambñe té la virtut de no parlar gaire). Saludus.

Jesús (Xess) ha dit...

A casa meva anàvem pel 3r pc (un per fill més el vell, que no volíem llençar ni vendre)i dissabte passat el vaig portar a l'esplai del meu fill, de regal, per a que tingués una vida útil fins al final dels seus dies XD

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...