dimarts, 4 de maig de 2010

Això del català


Els dilluns al matí faig un espai setmanal de mitja horeta al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d’Andorra. Hi parlo sobre paremiologia (p. ex.: "La fusta de maig fa més bona música", però "Músic pagat no fa bon so"), actualitat terminològica que surt a la premsa (ahir: burca, workshop, fam trip, hòlding, core business, etc.), perles (ahir va ser el torn de Sant Chochi), consells lingüístics i dialectalismes (posella), entre d’altres.

Ahir vaig comentar un tret dialectal que m’agrada molt. M’agrada sentir la Josefina quan diu Ja cau gotes i Avui puja molts cotxes, quan els orientals diem Ja cauen gotes i Avui pugen molts cotxes.

És propi dels parlars nord-occidentals (per exemple, a Andorra) no fer la concordança en construccions amb verbs existencials (haver-hi, caldre, faltar, quedar), verbs de moviment inherent (anar, venir, pujar, baixar, caure, arribar, etc.) i verbs presentacionals (aparèixer, desaparèixer, néixer, florir, morir, succeir, passar, etc.).

Per exemple:

∙ Ens cal (nord-occidental) / calen (oriental) més persones valentes.
∙ Avui puja / pugen molts cotxes.
∙ Aquest cap de setmana arribarà / arribaran molts turistes.
∙ Fa falta / Fan falta més diners.

Així, segons la normativa, els orientals diem Arribaran molts turistes però no podem dir Hi han molts turistes. Una mica incongruent, no?

En aquest punt vaig introduir la recomanació de la setmana: el llibre Això del català, d’Albert Pla Nualart, cap d’edició de l’Avui, que tracta sobre aquesta incoherència i altres punts conflictius de la normativa (i de la política).

És una obra interessant, apta per als que no ens dediquem a això del català; fins i tot diria que és una obra necessària i que, segons el prologuista, l’eminent Joan Solà, "provocarà polèmica".

Podem fer-ho més fàcil?, pregunta Pla al subtítol del llibre. Podem fer més fàcil la normativa del català? Quan el presentador del programa va sentir aquest subtítol se li van posar els ulls com unes taronges. És el retret que em fa sovint (com si jo en tingués la culpa!), però té tota la raó del món. Fa més de deu anys que em dedico a això del català i estic totalment d’acord amb el plantejament general de Pla: tot i que la normativa no farà que el català sigui una llengua normal (sinó la necessitat d’utilitzar-lo), "si el marc social estira cap al castellà, i la normativa noucentista, mantinguda quasi intacta, contradiu la intuïció del parlant menys interferit, la sensació d’artificiositat, de dubte general i irreparable, pot tenir, està tenint, un enorme efecte desencoratjador".

Hem de fer-ho més fàcil. No és fàcil, però cal que la gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, que fa segles que esperem, sigui una gramàtica del segle XXI, ni light ni heavy, sinó feta amb sentit comú i pensada perquè sigui una eina útil i no pas això tan difícil del català.

Pel que fa a les propostes concretes de Pla, en general hi estic d’acord (combinacions de pronoms febles, lo neutre, relatius compostos, caiguda i canvi de preposicions, estrangerismes, guionets, etc.). Després de llegir el llibre, però, m’han quedat alguns dubtes que espero que ell mateix m’aclareixi dilluns que ve, si accepta la nostra invitació per parlar d’això del català.

marc

9 comentaris:

vpamies ha dit...

Caram quin rentat de cara al blog! Massa, eh! Marc, no hi ha manera de sentir aquestes participacions que fas a Ràdio Andorra? No t'ho poden gravar en MP3 i després penjar-ho en alguna banda?
Trobo interessantíssim de tot el que parles i no ens n'assabentem.

Núria ha dit...

http://www.rtva.ad/podcast.aspx

Jesús (Xess) ha dit...

Tot i que ja m'agradava la imatge anterior us he de dir que aquesta nova em sembla fantàstica. Colors suaus, una sensació de més ordre...
Bon canvi.

El que no canvia i també m'agrada és com escriviu.

reflexions en català ha dit...

Víctor, és un espai fluixet que preparo en poca estona,. No perdis el temps.

Núria, això no es fa. He estat a punt de censurar-te el comentari, hehe.

Jesús, la que escriu bé és la mestressa. Però gràcies, home.

marc

Dessmond ha dit...

He escoltat un bon tros del document facilitat per la Núria.
Marc, amb la quantitat de refranys que has tret, no tens por d'acabar-los tots en dues o tres sessions més?
L'enhorabona!

vpamies ha dit...

No siguis modestet, Marc. Ja t'ho diré després de sentir-ho.

Núria, moltes gràcies! EL Marc mai ens havia volgut donar l'enllaç del que feia.

Núria ha dit...

Només he fet un bon servei a la comunitat. Fa poquetes setmanes que RNA té aquest servei. Quasi el vàrem inaugurar quan ens van fer l'entrevista per la consulta del 25A. Ens van dir que encara no es poden descarregar però ho acabaran fent.
Marc, si m'haguessis censurat el comentari hagués escrit un post al meu bloc reclamant la llibertat d'expressió i donant l'enllaç al programa!

L'home del sac ha dit...

Sembla molt interessant aquest llibre. I m'agradaria escoltar aquesta entrevista si finalment la fas.

Ferran Suay ha dit...

Crec que podrem escoltar aquest programa, i qualsevol altre de les ràdios dels PPCC a:
http://www.paisoscatalans.fm/

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...