diumenge, 9 de maig de 2010

Doncs jo ho veig així


Després dels dos últims exemples de manipulació i barroeria informativa que ha explicat la Josefina, permeteu-me una recomanació molt oportuna en aquest sentit: Doncs jo ho veig així, de Xavier Sala i Martín, un recull d’articles que desmunten, precisament, algunes de les grans veritats que ens volen fer empassar amb la complicitat dels mitjans de comunicació.

El Sala i Martín té un defecte molt important que en aquest país no es perdona: és molt intel·ligent; i per reblar el clau, s’explica bé, aporta arguments rigorosos, té sentit de l’humor i és un desacomplexat que no es casa amb ningú (amb una excepció: la llibertat). Per això m’agrada, més enllà que coincideixi o no amb la seva ideologia i amb alguns temes concrets.

El fet que tinguem algú com el Sala i Martín és un luxe enmig de tanta mediocritat, tant seguidisme i tanta pedanteria barata. Amb arguments científics va despullant els mites i els negocis que s’han creat al voltant del (re)canvi climàtic, la idíl·lica Suècia, el liberalisme salvatge (sempre salvatge), la solidaritat mal entesa, la discriminació positiva, la prostitució, la pobresa al món, la crisi econòmica, etc. És un luxe i una necessitat perquè, ara més que mai, ens fan falta veus que qüestionin el que tothom dóna per fet, el que ens va tan bé per no remoure la consciència. Per exemple: La lluita contra el canvi climàtic (o, més ben dit, contra l’escalfament del planeta) no pot ser una prioritat perquè, amb una grandíssima inversió, els resultats, d’aquí cent anys, serien ben minsos. Tenim altres prioritats, diu l’autor, i jo hi coincideixo. Mentrestant, cal continuar investigant i innovant per poder tenir energies més netes i econòmiques. I sobretot, eradicar la fam al món. Com? Per exemple, permetent que l’Àfrica ens vengui els seus productes.

“Doncs bé, a Doha, els Estats Units, Europa i el Japó es van comprometre a dialogar amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació tan perjudicial per al Tercer Món. És cert que, de moment, només es va acordar «dialogar» sobre el futur desmantellament d’aquest proteccionisme salvatge i que encara queda molt per fer. Però el simple fet que els rics accedissin a parlar del tema representa un pas tan gran, tan nou i amb uns potencials beneficis per als pobres tan extraordinaris, que tots els observadors han coincidit a qualificar l’acord de Doha de gran èxit per als països subdesenvolupats.
I és per això que un esperava que el moviment antiglobalització, autoproclamat defensor dels interessos del Tercer Món, inundés els mitjans de comunicació amb missatges de celebració. La realitat, això no obstant, ha estat molt diferent ja que l’únic que ha inundat els mitjans ha estat el silenci. [...] el mutisme dels globòfobs ve a confirmar el que sospitàvem des de fa temps: aquests grups ataquen la globalització no per defensar els països pobres, sinó per protegir els interessos dels grups de pressió proteccionistes dels països rics. Entre aquests grups destaquen els lobbies tèxtils nord-americans, els agricultors europeus i, sobretot, els violents camperols francesos liderats pel símbol per excel·lència del moviment antiglobalització: el recalcitrant i convicte pastor de cabres José Bové.”

Per resumir l’esperit d’aquest llibre, el consell que tan amablement regala el Sala i Martín als que no són fanàtics és una citació que trobem en aquest mateix article sobre Doha: “Com va dir Sherlock Holmes: «El més important és separar el que són fets absoluts i innegables del que són fantasies creades per reporters i gent interessada.»”

Una lectura molt interessant. I ara digueu-me neoliberal salvatge.

10 comentaris:

Dessmond ha dit...

Neoliberal i salvatge!
Per cert, què coi vol dir "neoliberal"?

Andreu ha dit...

Marc,

Certament, en Xavier Sala-Martin és un gran actiu personal per al pais. Perquè ell vol. EL més còmode , potser, hauria estat arrelar-se molt i molt més a NY, en lloc d'intentar millorar la Catalunya de tothom.

Però ha triat, millor dit, sempre l'ha tingut, l'opció de servir, en el que pugui, també, el seu pais que es el nostre.

Sí, la gent molt competent, molt intel.ligent, brillant en les exposicions i didàctics, i, a més, que "no estan control.lats per ningú aliè a ells mateixos" desperten, incomprensiblement, massa envejes i joc brut.

Un economista com ell, com en Xavier Sala i Martin, seria, sens dubte, un molt bon Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat catalana, o, si més no, el responsable d'una mena d'Agència Catalana d'Innovació, Prioritats, i Assessoria econòmica i social del President de la Generalitat, per exemple.

I confio, Marc, confio, que la propera administracio catalana l'aprofiti, o intenti aprofitar la seva vàlua.

No en tenim pas tants, de gent de debó competent i rigorosa, i amb credibilitat mes que desmostrada i reconeguda com per a desaprofitar-los.

Ens en sortirem, segur, però amb gent com en XSM, abans i millor, també de ben segur.

Cordialment,
Andreu

Jaume Sanz ha dit...

En un estil molt similar al del XSM hi ha els de Freakonomics. Un crac desmuntador impietós de tòpics suats dels "opinadors" de tot. Crec que han tret el nou volum però no sé si ha arribat en català.

reflexions en català ha dit...

Dessmond,

'Neoliberal' vol dir 'més dolent que el dimoni. I gràcies per les floretes.

Andreu,

Per primera vegada (hehe) subscric TOT el que dius. Si no aprofitem el talent de gent com el XSM, estem perduts!

Jaume,

El capítol del llibre dedicat als freakonòmics és, simplement, deliciós. Em mantindràs informat de les novetats freakonòmiques? Gràcies.

marc

Noctas ha dit...

Un individu com la copa d'un pi. Un geni. Tu treu-li tots els articles i sempre et quedarà Sala Martín. És com el Sosres però en economia. Ahhh per cert, i és un home amb qui m'agradaria anar de festa! saludus i m'agrada sobretot quan està al costat de Laporta. Un home al costat d'una gallina...en fi!

reflexions en català ha dit...

El fet que el Sala i Martín estigui al costat del Laporta és ben significatiu. Amb tots els defectes que vulguis, el Laporta ha sigut el millor president del Barça, un gran president que ens ha tret de la misèria. Moltes gràcies, Jan!

L'home del sac ha dit...

Un crack en XSM.

Josep-Empordà ha dit...

Seria un encert que l'Artur Mas nomenés de conseller d'economia en XSM al proper Govern de la Generalitat.

reflexions en català ha dit...

El que hauria de fer el Mas és nomenar-lo ministre (o assessor personal del cap de Govern).

Ratafia ha dit...

Us recomano a tots el llibre "Economia lliberal per a no economistes i no lliberals".
Canviarà el vostre sentit de veure les coses.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...